Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
Bihar
Bihar. Stupa conmemorativa de la il·luminació del Buda a la localitat de Buddhagaya
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Patna La part septentrional és constituïda per la planura del Ganges mitjà, i la meridional, més muntanyosa, enclou la part oriental de l’altiplà de Chota Nagpur La major part de l’estat pertany a la conca del Ganges, i solament el sector sud-oest és drenat pels afluents del Brāmani La densitat de població és elevada, especialment al nord Els nuclis urbans més importants són Patna, Bhāgalpur, Gaya, Rānchī i Jamshedpur És una regió fèrtil, ben irrigada l’arròs ocupa en molts llocs les dues terceres parts de les terres conreades i dóna normalment dues o tres collites anuals la…
Febre hemorràgica vírica
Patologia humana
Les febres hemorràgiques víriques constitueixen un grup nombrós de malalties infeccioses d’origen víric, que es manifesten bàsicament amb una síndrome febril i sovint amb hemorràgies de diversos teixits Aquestes febres es caracteritzen perquè són transmeses per diversos tipus d’insectes, com ara mosquits o paparres, o algunes espècies de rosegadors Principals febres hemorràgiques víriques nom família de virus vector medi zones geogràfiques Chikungunya Togaviridae mosquits rural, urbà Àsia, Oceania, Cuba Malaltia dels boscos de Kyasanur Togaviridae paparres rural Índia Febre hemorràgica d’Omsk…
Efectes adversos i contraindicacions
Patologia humana
L’administració d’antibiòtics pot donar peu a l’aparició d’una gran diversitat d’efectes indesitjables, que en general no tenen gaire importància perquè remeten en suspendre’s el tractament, tot i que en alguns casos produeixen lesions serioses o irreversibles En general, els efectes adversos es presenten en tractaments prolongats o amb dosis elevades Això no obstant, en algunes circumstàncies es produeixen durant les primeres fases del tractament, fins i tot si s’administra a dosis relativament baixes La presentació dels efectes adversos durant l’administració d’antibiòtics depèn, bàsicament…
degeneració
Patologia humana
Estat patològic de la substància viva (òrgan, teixit o cèl·lula) manifestat per modificacions de l’estructura morfològica, física o química.
La degeneració pot afectar un dels components d’aquesta substància, és a dir, les cèllules o la substància els elements intercellulars, o bé tots dos Els teixits perden les qualitats específiques, tant estructurals com funcionals, i això condueix a una sèrie d’alteracions metabòliques que influeixen en la capacitat de desenvolupament, regeneració i adaptació És una condició indispensable que les modificacions morfològiques o fisicoquímiques siguin reversibles, perquè els mateixos agents nocius aplicats més temps o amb més intensitat poden produir la mort cellular Les causes principals de…
Ferran Torrent i Llorca

Ferran Torrent i Llorca
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Publicà, amb Josep Lluís Seguí, el volum La gola del llop 1983 Es donà a conèixer amb quatre novelles policíaques protagonitzades pel detectiu Butxana No emprenyeu el comissari 1984, Penja els guants, Butxana 1985, Un negre amb un saxo 1987, versió cinematogràfica de Francesc Bellmunt, 1989 i Cavall i rei 1989, en les quals, amb un estil molt personal, aplega elements de novella urbana, intriga i humor i dona coherència als argots professionals del gènere Posteriorment, sobre el món de la política i el periodisme, publicà L’any de l’embotit 1993 i amb la ficció autobiogràfica …
,
Gamba verda
Al territori estudiat és regular en migració, però poc comuna, tant durant la primavera com la tardor A l’hivern és molt escassa i local a Catalunya i al País Valencià, i excepcional a les Illes Als Països Catalans, les gambes verdes en pas pre-nupcial s’observen a partir de la darrera desena de març, i la migració es fa molt més notòria durant tot l’abril i la primera desena de maig Durant l’estiu, les observacions són molt escasses un ocell el 090662 al delta de l’Ebre, i un altre el 230774 a Menorca, aquest darrer, probablement, un migrador primerenc A la tardor, les dades tornen a…
Piula dels arbres
Àrea de nidificació de la piula dels arbres Anthus trivialis als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie estiuenca, però fonamentalment migradora en el context global dels Països Catalans L’àrea de cria és limitada a les comarques més muntanyoses i humides de la Catalunya Nord i la resta del Principat, entre els 600 i els 1800 m d’altitud A la resta del territori i dins la regió biogeogràfica mediterrània, llevat d’una presència nidificant molt reduïda a la serra de Prades-la Mussara, és estrictament migradora, puix que hiverna a Àfrica, a la regió de les sabanes que s’estenen…
Agró blanc
L’agró blanc Egretta alba és un ocell gran i esvelt ateny 89 cm mancat del plomall que caracteritza molts dels altres ocells del seu grup A l’hivern, que és quan el solem veure a les nostres terres, té el bec groc Oriol Alamany Abans del 1977 l’agró blanc era catalogat com un ocell accidental molt escàs als Països Catalans actualment la seva situació ha canviat i ara és un hivernant regular, però molt escàs al delta de l’Ebre, i s’observa ocasionalment en migració per la Catalunya Nord i la resta del Principat, mentre que encara és excepcional a les Balears, on no s’ha vist els darrers anys…
Iubarta
La iubarta Megaptera novaeangliae té un complex repertori de vocalitzacions, que semblen característiques de cada població i que evolucionen amb el pas del temps La pigmentació de l’aleta caudal de les iubartes canvia molt d’un exemplar a un altre i, pel seu costum de treure-la fora de l’aigua a l’inici de cada immersió, és possible identificar i reconèixer la majoria d’exemplars Aquesta tècnica ha permès saber les rutes migratòries de l’espècie amb molta precisió La iubarta té una forma més robusta que la resta de balenoptèrids i a la seva silueta destaquen les aletes pectorals…
Ratpenat de Natterer
El ratpenat de Natterer Myotis nattereri és una espècie d’àmplia àrea de distribució, a la qual darrerament s’han afegit nombroses citacions noves referents a Catalunya Jordi Muntaner És un quiròpter de dimensions mitjanes, fàcilment recognoscible perquè té la franja externa de l’uropatagi recoberta de pèls rígids i corbats Té les orelles i el tragus relativament més llargs que qualsevol altre Myotis les primeres excedeixen de 2 a 4 mm el musell i el segon, la meitat de l’orella El peu també és, en comparació, llarg i estret La dentició és la mateixa que la del ratpenat de musell llarg M…