Resultats de la cerca
Es mostren 1228 resultats
El Baix Empordà
Situació i presentació Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km 2 , que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936 Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva El litoral del Baix Empordà configura el sector central de la Costa Brava i s’estén des de la Cala Montgó, límit entre els termes de Torroella de Montgrí i l’Escala a l’Alt Empordà, al N, fins a la cala de Vallpresona, fita entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i Tossa a…
Les fonts d'energia
L’energia, pilar del món modern Per a viure, comunicar-se, moure’s, transformar, produir, etc, cal energia L’energia és fonamental per a la indústria, l’agricultura i les activitats comercials fa moure els cotxes, els trens i els altres mitjans de transport és necessària per a la calefacció i la refrigeració de cases i oficines, per a illuminar, per a cuinar L’energia que fem servir deriva principalment dels combustibles fòssils, com el petroli, el carbó i el gas natural, i, en menor mesura, dels combustibles nuclears isòtops de l’urani i el tori Aquests combustibles estan condemnats, tard o…
Les plantes del nostre entorn
Els cicles vitals de les plantes En biologia es parla de cicle vital per a referir-se a la història vital d’un individu, des del seu naixement, com a conseqüència d’un procés reproductiu, fins al següent procés reproductiu Per a una planta superior, les fases principals del cicle vital es poden esquematitzar així fecundació de l’òvul - desenvolupament i maduració de la llavor - germinació de la llavor - desenvolupament de l’aparell vegetatiu les arrels, les tiges i les fulles - floració - fecundació a "El món dels vegetals" , es fa una descripció completa de les fases del cicle vital de les…
L'estratègia biològica dels peixos
La reproducció dels peixos Potser una de les característiques més notables dels pisciformes és que gaudeixen d’una elevada fecunditat, cosa que es posa de manifest en una massiva producció d’ous i d’embrions Nogensmenys la fecunditat oscilla d’uns grups als altres l’àmbit de variació se situa entre uns quants ous, en el cas de Latimeria , i diversos milions, com s’observa en els teleostis marins, per exemple, el bot Mola mola Els peixos ofereixen diferents estratègies reproductives, cadascuna caracteritzada per determinades adaptacions morfològiques, per processos fisiològies, pel…
El cotó, el rei del tèxtil
Alimentar i cobrir el cos són les dues primeres necessitats de l’home Les feines que s’hi remeten han tingut sempre un pes determinant dins l’activitat humana Des del Neolític fins a la Societat de Consum, la mòlta dels grans i el tissatge de les fibres s’han situat regularment en el centre mateix de les preocupacions socials Històricament, el moliner i el teixidor han estat l’expressió més pregona de l’Homo Faber Un home tip ha de parar de menjar Una persona ben vestida pot omplir els armaris de roba sobrera Mentre l’elasticitat-renda dels aliments és sempre baixa, l’elasticitat-renda del…
Cent anys de vida quotidiana
Es pot parlar d’unes pautes de vida quotidiana comunes a tots els habitants de Catalunya Què tenen en comú, per exemple, les vides del pagès del delta de l’Ebre, el cambrer del Raval de Barcelona, el pescador de Roses, la venedora de carn del mercat de Santa Caterina de Barcelona o la professora d’anglès de l’institut de Vic Aparentment, no tenen cap lligam ni connexió Es lleven a hores diferents, mengen a hores diferents, treballen en coses dissemblants i el seu lleure és diferent com podem dir que formen part d’una mateixa cultura Al llarg d’aquest text s’intentarà posar de manifest si…
Els balls populars moderns
Els balls de saló del segle XVIII al XX Els repertoris de ballables de parella que es programen en un ball amb motiu d’una festa major, una revetlla, un ball de cap d’any o de Carnaval, o qualsevol diumenge a la tarda, en un passat més o menys recent, estan formats per gèneres que es poden agrupar en tres grans famílies els de procedència europea, els vinguts de l’Amèrica del Nord i els llatinoamericans Aquesta triple procedència resumeix la història dels ballables de parella a Catalunya els dos segles darrers, l’acumulació de totes les influències barrejades amb una manera de ballar, i el…
La formació del món modern
Descobriments geogràfics i colonització Entre la fi del segle XV i el començament del XVI, Europa va viure un moment molt rellevant per a la seva història En van ser les causes sobretot els descobriments geogràfics, que van permetre ampliar els límits del territori conegut i transitat pels europeus El món es va començar a engrandir gràcies al descobriment de nous continents, pobles i terres fins aleshores inexplorats, per obra sobretot de navegants portuguesos, castellans i italians La civilització europea, que durant millennis havia viscut dins els límits del continent, en menys d’un segle…
L'esport
El fenomen esportiu Més de 100000 espectadors es concentren en un estadi, i milions de persones a tot el món segueixen l’esdeveniment davant el televisor es tracta, naturalment, d’un fet esportiu Estiu del 1992, Barcelona estiu del 1996, Atlanta durant quinze dies, gent de totes les ideologies, de totes les religions i de procedència ben diversa es reuneix sota la bandera de l’esport i oblida les divisions i els contrastos per enfrontar-se en competicions molt disputades però viscudes, gairebé sense excepció, amb correcció i lleialtat L’esport és un fenomen que ha adquirit una gran…
Regne Unit

Estat
Estat insular del NW d’Europa, a l’oceà Atlàntic. A més de l’illa de la Gran Bretanya (formada pels països d’Anglaterra, Escòcia i Gal·les), comprèn Irlanda del Nord o Ulster i nombroses illes (Shetland, Hèbrides, Òrcades i illes del SW d’Escòcia); la capital és Londres.
La geografia física El relleu i la geologia Les illes Britàniques formen l’extrem occidental de l’ampla plataforma continental del NW d’Europa Unides al continent fins a èpoques geològiques recents, són estructuralment una part d’Europa en el transcurs de les diverses eres geològiques foren afectades pels mateixos plegaments del continent, que formaren sistemes muntanyosos comuns a ambdós Així, el plegament caledonià ocorre tant al N de Galles i el N d’Escòcia com a Noruega, i l’Armoricà i l’Hercinià, tant a Galles, Cornualla i Devon com a la Bretanya i el Massís Central A conseqüència del…