Resultats de la cerca
Es mostren 2983 resultats
Sant Martí de Gospí (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Situació Façana sud de l’església, la més ben conservada de l’edifici romànic, amb un portal amb grans dovelles, guardapols i imposta ornada, i una finestra de doble esqueixada ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Martí de Gospí és situada a la part alta del poble de Gospí, al nord-oest de Sant Ramon Mapa 34-14 361 Situació 31TCG628222 S’hi arriba des del nucli urbà de Sant Ramon per la carretera LV-3121, en direcció nord-oest Un cop fets uns 2,5 km es troba el poble de Gospí XSB Història Els orígens d’aquesta parròquia s’han de buscar al segle XI, que és quan apareix documentat per…
Escola de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord de la segona meitat del s. xix (~1850-80) també conegut com a “època Alart”.
Desenvolupament enciclopèdic El moviment només s’entén en un context cronològic que seguí la gent de Le Publicateur i reagrupà individus i estudis molt diversos i difusos del segon terç del s xix en aquest territori L’embrió es troba, segurament, en la fundació a Perpinyà 1833 de la Societat Filomàtica, que inicialment publicà un butlletí de caràcter científic i agrícola El 1839, la SASL, intentà succeir al difunt Le Publicateur , i, sota el guiatge del bibliotecari municipal de Perpinyà, D Henry, rellançar la investigació històrica L’activitat, de tota manera, no s’havia aturat Pere Puiggarí…
Santa Maria de Martorelles
Art romànic
Situació Absis i base del campanar d’aquesta església, inicialment romànica, molt modificada per reformes successives C Ortega L’església parroquial de Santa Maria és situada al bell mig de Martorelles de Dalt, a 181 m d’altitud, dalt d’un turó Mapa L37-15393 Situació 31TDF969378 Des de Mollet del Vallès, travessant el Besòs, es creua la carretera de Sant Adrià a la Roca Prop d’aquest encreuament, surt en direcció est la carretera que arriba fins a Martorelles de Dalt Cal recórrer uns 3 km des de la bifurcació COR-METS Història El terme de Martorelles de Dalt és documentat per primera vegada…
Els mapes del món
Un Atles de la diversitat que conté 150 mapes només pot acabar amb un altre mapa o, millor dit, amb un mapa de mapes com aquest, que vol apuntar-se com una primera conclusió de l’equip que ha dirigit els treballs És clar que molts dels altres 149 mapes presentats fins ara són d’alguna manera, ells mateixos, una conclusió del treball dels seus autors, però cadascun, com tots els mapes, obre reflexions noves en el lector Cada mapa és alhora, com a mínim, resultat d’un treball i font d’informació de nous treballs presentació d’un punt de vista i suggeriment de punts de vista diferents Aquests…
Els inicis del ferrocarril
Cerimònia de la inauguració del primer ferrocarril d’Espanya , XNogués, c1928 MNAC-MAMB / JCal-JS © MNAC El primer ferrocarril d’Espanya va ser el de Barcelona a Mataró, però això no vol pas dir que hagués estat el primer de la monarquia Va ser a Cuba on aquest va ser installat, l’any 1838, deu anys abans de la inauguració del de Mataró Fetes aquestes precisions, cal destacar que entre el ferrocarril cubà i el català hi ha una connexió claríssima Es tracta de la figura de l’indià Miquel Biada i Bunyol, de Mataró Biada, que s’havia establert a Veneçuela al començament del segle XIX i havia…
El tractat d’Anagni
El 1262, en casar-se l’infant Pere, fill de Jaume I, amb Constança de Sicília, neta de l’emperador Frederic II, la casa de Barcelona iniciava l’aventura més brillant i arriscada l’accés al tron sicilià i, per tant, a l’herència dels Hohenstaufen El matrimoni collocava els reis catalanoaragonesos en el vèrtex de la política italiana, pel fet que significava acabdillar el bàndol gibellí, partidari de l’hegemonia imperial sobre Itàlia, tot abandonant la tradicional militància en el bàndol güelf, més procliu a la influència papal Els dos darrers hereus de la corona siciliana, Manfred I de Sicília…
Els afloraments tardihercinians de Mallorca i Menorca
Els afloraments permotriàsics de Mallorca es limiten a una reduïda àrea de la serra de Tramuntana, entre Estallencs i Banyalbufar, mentre que a Menorca, única illa balear on afloren àmpliament els materials hercinians, els terrenys permians ocupen extenses àrees de la regió de Tramuntana orlant els contactes entre les roques hercinianes i les mesozoiques Gresos "tigrats" de la unitat Roja Superior, a la carretera de Maó a Ciutadella El llistat de colors és el resultat d’un començament de desenvolupament de paleosols, immediatament després de la sedimentació Els nivells més foscos tenen el gra…
Estudis sobre els eriçons dels Països Catalans
Els eriçons són animals que, per la seva peculiar fesomia, resulten fàcilment identificables Tret de la cara i de la zona ventral, estan recoberts de pues Àrea de distribució de l’eriçó africà als Països Catalans L’eriçó africà és més escàs que l’eriçó comú i la seva àrea de distribució és molt més reduïda S’estén per la costa africana nord-occidental i per la costa peninsular mediterrània, fins al Llobregat Actualment, la seva presència al nord del Llobregat és molt dubtosa, ja que els darrers vint anys no s’ha observat en aquesta àrea IDEM, a partir de dades del Banc de Dades de…
Francesc Caballé i Pere Vallès. Teles metàl·liques i motlles per a paper moneda
Guía de Barcelona , 1877 Pere Vallès seguí Francesc Caballé en la fabricació de motlles per a fer paper especial amb filigrana incorporada L’activitat d’aquests dos personatges es complementa perfectament en el temps i en el producte Es pot pensar –i jo ho penso– que Pere Vallès va ser deixeble de Francesc Caballé i que alguna relació hi devia haver entre tots dos Però com que no en tinc cap prova, ho deixo així Francesc Caballé ocupa la primera meitat del segle XIX i Pere Vallès la segona Gairebé d’una manera exacta Tots dos van fer teles metàlliques i tots dos es van especialitzar en la…
Els Salvadó, a Puigcerdà
La Cerdanya posseïa la seva tradició de treballadors i d’artesans de la llana com totes les comarques pirinenques que tenien ben a prop la primera matèria També allí arribà el cotó al començament del segle XIX i arraconà relativament la llana, com a la resta de Catalunya Però per a l’administració, la Cerdanya i totes les comarques frontereres significaven contraban, abans que indústria És evident que la població va trobar una nova font d’ingressos des del moment en què els aranzels espanyols es proposaven de frenar les importacions del país veí a base d’augmentar-ne el preu en passar la…