Resultats de la cerca

L’increment de les dimensions dels vidres i la diversificació i aclariment de les tonalitats foren constants al llarg del segle XIV i principi del XV Les coloracions s’enriquiren gràcies a l’extensió, a tots els colors, de les combinacions dels vidres plaqués , que abans es reservaven al vermell La generalització del groc d’argent sobre diferents colors contribuí a l’estalvi dels talls del vidre, ja que possibilitava el canvi de color en un sol fragment Això propiciava també l’aclariment dels tons per la utilització de vidre incolor A les novetats tècniques, s’hi afegiren els canvis formals…

La distribució dels hàbitats Tal com ja s’ha dit, parlant amb propietat, no existeixen mars sense marea Tanmateix, com que la intensitat de la marea depèn de la massa d’aigua que es consideri, de la seva situació geogràfica i de fenòmens locals relacionats amb la forma dels litorals, hi ha mars on la marea té una feble amplitud Al voltant d’aquestes mars tancades, la frontera entre el medi terrestre i el medi marí és molt estreta Quan la costa és poc elevada, el límit és constituït per una platja, una fila de dunes més o menys desenvolupada o, a la desembocadura dels cursos d’aigua, zones d’…

La geografia física Els Països Baixos formen part de la gran plana de l’Alemanya septentrional, la qual ocupa gairebé la meitat del territori neerlandès, mentre que l’altra meitat s’identifica amb el delta del Rin i del Mosa El 50% del territori holandès Drenthe, Holanda Septentrional i Meridional, la meitat de Zelanda, el Brabant septentrional i part de Groningen i Frísia es troba sota el nivell del mar fins a 7 m La resta del país és formada per regions planes o lleugerament ondulades, amb una altitud de 5 a 50 m, la qual s’eleva lleugerament i d’una manera progressiva vers el S i l’E al…

La configuració i la disposició de la pluviïsilva La selva plujosa equatorial o pluviïsilva és un bioma disjunt, repartit per tres continents també en això fa notar la seva tendència a la diversificació I és un bioma que es manifesta sota formes ben diferents en llocs relativament pròxims Emparentades per un origen comú, les diferents selves del món han evolucionat de manera diversa al llarg dels temps geològics En tot cas, el bioma domina una extensió considerable de les terres intertropicals La dispersió geogràfica de la selva plujosa Les selves plujoses equatorials es troben dins el límit…

Mènsula d’embigat de la casa de la Cúria de Castelló d’Empúries, d’autor anònim Es tracta d’una magnífica talla de fusta aplicada a un embigat S’hi representa una escena que s’adiu perfectament amb l’ús de l’edifici un notari o home de lleis dicta un text a un escrivà, que el redacta sobre un pergamí La fusta és de pi, com ho era l’embigat original Les dues figures van ser tallades per ser collocades mirant a terra Es pot datar vers el final del segle XIV o el principi del XV CRBMC - C Aymerich El darrer retaule de pedra al nostre país El retaule de l’altar major de Castelló d’Empúries i els…

L’any 1376, la Cort reunida a Montsó elegí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Guillem de Guimerà Ciutadilla, Urgell segle XIV – Barberà de la Conca 1396, gran prior de Catalunya de l’orde de l’Hospital diputat militar Joan Berenguer de Rajadell, cavaller diputat reial Ramon de Carcassona, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Galceran d’Anglesola, vicari general de l’arquebisbe de Tarragona oïdor militar Hug de Santapau oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona La Cort nomenà també els següents diputats per a les mostres de tropes i estimes de cavalls Galceran Satallada, pel…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental Cal notar, a més de la robustesa de la construcció, la riquesa ornamental de les finestres i el petit comunidor aixecat al frontis de ponent, obra evidentment tardana F Tur L’església de Sant Esteve de Pedret pertany a un poblat de masies disseminades per les terres del nord-est del desaparegut estany de Castelló, a la conca baixa de la Muga Les terres són planes, amb espais ocupats per aiguamolls que són la pervivència de l’antic estany, i també ondulades per tossals de poca elevació A la vora de l’església hi ha…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, a l’indret de la capçalera F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Martí de Vallmala, o de Fontanet, topònims que avui no es conserven, són al cantó sud-occidental del puig dels Esquers, en un paratge avui deshabitat Mapa 280M781 Situació 31TEG072928 Per anar-hi, actualment no hi ha cap camí mínimament apte per a vehicles Cal situar-se a Vilamaniscle i seguir el camí que porta vers el Mas Guantor i després el que s’enfila cap al Mas Patiràsi Sant Miquel de Colera A mitja pujada, molt llarga, a mà esquerra, hi ha un camí que porta fins a les…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Priorat amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Quan la Ponència per a la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya, creada el 1931, es va encarar amb la delimitació del Priorat, van sorgir diverses propostes, com la creació d’una demarcació que l’englobava amb l’actual Baix Camp a causa de les relacions humanes i econòmiques entre ambdues zones, o bé s’intentà donar-li un nom geogràficament adient, com el de la Conca del Siurana perquè la comarca actual és exactament això Però no va prosperar davant un nom més…

En aquest apartat es fa referència a la considerable diversitat de tipologies que es troben al marge dels tipus més característics i més representatius de l’arquitectura gòtica catalana que s’han estudiat als apartats anteriors Cal tenir en compte, en primer lloc, una realitat probablement subestimada la llarga continuïtat de les fórmules romàniques L’església parroquial de Sant Joan de Vinaixa n’és un dels exemples més clars Es tracta d’un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó d’un perfil lleugerament apuntat i rematada per un absis semicircular La portada respon a un tipus afí al…