Resultats de la cerca

Estudià història a la Universitat de Buenos Aires, i posteriorment exercí com a editor, tasca en la qual es féu un nom com a difusor de la novella negra nord-americana al seu país Aquest gènere tingué una clara influència en la seva obra Fou també professor de literatura a l’Argentina i als Estats Units Es donà a conèixer amb els volums de relats La invasión 1967, guardonat amb el premi Casa de las Américas, i Nombre falso 1975, abans de publicar la novella Respiración artificial 1980, considerada una obra cabdal de la nova narrativa argentina La seva trajectòria de narrador continuà en les…

Fill de mare cubana i del músic Joaquim Maria Vehils Cursà els estudis de dret a Barcelona, on es llicencià el 1909 Aviat es dedicà a l’activitat política, a la Lliga Regionalista, per a la qual fou diputat a les Corts Espanyoles els anys 1918, 1921 i 1923 Substituí Frederic Rahola com a president de la Casa d’Amèrica a Barcelona Arran d’aquesta primera experiència, féu un viatge d’estudis per l’Amèrica de parla castellana i exercí com a director de la revista Mercurio 1919-23 Dedicat a l’economia i al món empresarial, fou membre del Consell Superior d’Economia, secretari general del Comitè…

Membre de la Companyia de Jesús 1903, ordenat de sacerdot el 1920, a Sarrià Fou professor al collegi d’Oriola 1912-16 i a l’Institut Químic de Sarrià 1921-25 El 1925 fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre Roquetes, que dirigí fins el 1936 El 1930 la Santa Seu li confià la creació d’un observatori a Addis Abeba, però el projecte fou suspès per la situació política etiòpica El 1936 fou destinat a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires El 1935 fundà l’observatori geofísic de San Miguel, prop d’aquesta ciutat, que dirigí fins el 1944 Reprengué el treball docent en…

Fou, de primer, crític i estudiós del cinema nord-americà El 1963 debutà en la realització amb Les baisers , però no fou sinó els anys setanta que desenvolupà una obra, basada en l’estudi de la història i de la quotidianitat Entre d’altres dirigí  Que la fête commence 1974, L’horloger de Saint Paul 1973, Os de Plata del Festival de Cinema de Berlín 1974 i premi Louis Delluc, Le juge et l’assassin 1975, Une semaine en vacances 1980, Un coup de torchon 1981, Un dimanche à la campagne 1984, premi a la millor direcció al Festival de Canes 1984, Round Midnight 1986, La vie et rien d’…

Residí de petit a Mallorca, on cursà el batxillerat Després fou secretari de Joan Prim i participà en els diversos pronunciaments intentats per aquest, pel qual motiu fou empresonat i desterrat a Santa Cruz de Tenerife Aconseguí d’evadir-se’n, prengué part en la Revolució de Setembre i fou de la Junta Revolucionària de Tarragona Fou governador civil de Girona 1871-75, i després ho fou de Màlaga, Granada i València Després de la Restauració s’afilià al partit liberal de Sagasta i fou diputat a corts per Tarragona, Gandesa i Torroella de Montgrí i alcalde de Tarragona Home de confiança de…

Debutà com a realitzador amb la pellícula Bad Taste 1978, una barreja de comèdia satírica i gore rodada amb un pressupost mínim Continuà la seva trajectòria amb Meet the Feebles  1989, un film de titelles, i Braindead  1992 L’any 1994 es va donar a conèixer internacionalment amb Heavenly Creatures 1994, guardonada amb el Lleó de Plata del Festival de Venècia i nominada per a l’Oscar al millor guió i, després de rodar The Frighteneers 1996, afrontà el repte d’adaptar a la gran pantalla The Lord of the Rings , l’obra magna de JRR Tolkien Filmà la pellícula en tres parts, The…

El 1800 s’establí a Montevideo, on poc després, a la ciutat La Aguada, fundà el molí de farina El Oriental Es dedicà al comerç de farina i blat, productes dels quals fou proveïdor de les Malvines i, des del 1806, de la guarnició de la marina espanyola a Motevideo Creà una empresa filial a Buenos Aires i esdevingué propietari de vaixells que feien la carrera entre Amèrica i Espanya Malgrat la seva relació amb el líder independentista José Gervasio Artigas, participà en les lluites d’emancipació del virregnat del Riu de la Plata 1810-28 al costat de la metròpolis Amb Josep Grau,…

Factura Vicenç Mañach fou el primer fabricant de bicicletes i creador el 1889 del Centre Velocipedista barcelonès Vicenç Mañach i Pujol era serraller de professió al carrer de Tallers, núm 30, de Barcelona, a la dècada dels anys 1870 Ell es definí més tard com a constructor mecànic, ja que per aplicació de maquinària al seu taller es convertí en fabricant d’eines i peces especials de ferro i s’especialitzà en matrius per a la indústria, accessoris per a pianos i panys de seguretat Però no hauria entrat en aquesta obra si no hagués estat el primer fabricant de bicicletes a Catalunya i a l’…

Fàbrica dels “panyos” a Manresa, vora el riu Cardener Pau Miralda i Companyia és la primera gran empresa llanera catalana Representa l’inici de la industrialització en aquest sector i destaca per tres raons En primer lloc, per la incorporació de la força hidràulica i de màquines importades, cosa que vol dir una especial atenció als avenços tècnics en segon lloc, per l’impuls donat a la producció la fàbrica dels “panyos” de Manresa és un edifici impressionant, que no té res a veure amb els petits tallers o fàbriques, tan corrents a l’inici del segle XIX i finalment, per la incorporació de nous…

Fou director de Dansadors de la Vall d’Or i de l’Escola de Música i Danses de Mallorca, comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears 1951-56, coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears 1969-75 i collaborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca La seva tasca com a investigador i folklorista li reportà diferents guardons al llarg de la seva carrera, com ara la Creu d’Isabel la Catòlica 1960, el Siurell de Plata 1968 i la Medalla d’Or del foment del turisme de Mallorca 1985, entre d’altres Autor prolífic, centrà la seva investigació en l’…