Resultats de la cerca
Es mostren 11910 resultats
Els edificis, un refugi estable
Edificis de tota mena L’ésser humà, a diferència de quasi tots els altres mamífers, no té el cos recobert d’un pèl espès que el resguardi del fred, raó per la qual ha estat definit com el “simi nu” Per a protegir-se de la intempèrie, doncs, necessita una “pell artificial”, que és la roba, qüestió de què tractarem a “Els vestits” Però, a més, com molts altres animals que fan un niu o que tenen un cau, l’ésser humà també ha sentit des de sempre la necessitat de tenir un refugi més estable per a viure-hi i descansar-hi És la casa La casa no tan sols serveix per a resistir els rigors del clima,…
"Cupos", reconversió i pèrdua de protagonisme
Resum i perspectives Acabat de fibres de poliester fàbrica de SAFA a Blanes, 1973 La indústria tèxtil catalana ha seguit els últims anys una evolució semblant a la dels altres països europeus de llarga tradició tèxtil La característica que defineix aquesta evolució és la pèrdua de protagonisme dins el conjunt de l’activitat industrial, la qual cosa comporta una reducció important dels recursos humans que s’hi dediquen En l’evolució recent del sector, hi ha una ruptura que es pot situar per a l’Europa Occidental, en general, al final de la década dels cinquanta i que en el cas específic de…
L’aprofitament dels recursos vius de la mar i els oceans
La pesca tradicional Al llarg de milers d’anys, abans de la invenció de l’agricultura, vuit o deu mil anys enrere, molts pobles caçadors i recollectors s’han alimentat, entre altres coses, de peix Les deixalles culinàries o els abocadors dels habitants paleolítics d’algunes parts d’Europa, d’Àsia i del nord d’Àfrica revelen que els crustacis, els molluscs i algunes espècies de peixos eren part important de llurs dietes A Europa, les restes de neandertals de les coves de Gibraltar s’han trobat associades a restes de molluscs, mentre que altres humans del Paleolític superior, com ara els…
La cultura de l’aigua
La història Cascada de la riera de Tenes, a Bigues i Riells Fototecacom – Rambol L’aigua és l’element primordial, fons et origo , de la vida, present quotidianament i sempre necessària Els antics la van considerar un dels quatre elements que componen l’Univers, essent en la realitat natural el de més gran presència, i alhora l’únic del qual estem formats tots els éssers vius L’aigua esdevé, així, allò que tenim en comú tots els que vivim damunt la terra, condició inherent de la humanitat Tot el que aprenguem de l’aigua i la seva naturalesa, ho aprendrem també sobre nosaltres Es…
Jocs i espectacles festius
Jocs i competicions de festa La festa, amb tots els components, símbols i funcions que li corresponen, té en el joc una de les seves expressions principals El joc com a manifestació eminentment social apareix en el marc de la festa mostrant com la comunitat, a través dels seus actors, es relaciona, conviu i sent aquest moment de celebració collectiva Tal com afirmava l’historiador holandès Johan Huizinga en l’obra Homo ludens “Entre la festa i el joc existeixen, per naturalesa de les coses, les més estretes relacions Descartar la vida ordinària, el to, encara que no necessàriament,…
Els balls populars moderns
Els balls de saló del segle XVIII al XX Els repertoris de ballables de parella que es programen en un ball amb motiu d’una festa major, una revetlla, un ball de cap d’any o de Carnaval, o qualsevol diumenge a la tarda, en un passat més o menys recent, estan formats per gèneres que es poden agrupar en tres grans famílies els de procedència europea, els vinguts de l’Amèrica del Nord i els llatinoamericans Aquesta triple procedència resumeix la història dels ballables de parella a Catalunya els dos segles darrers, l’acumulació de totes les influències barrejades amb una manera de ballar, i el…
L'esport
El fenomen esportiu Més de 100000 espectadors es concentren en un estadi, i milions de persones a tot el món segueixen l’esdeveniment davant el televisor es tracta, naturalment, d’un fet esportiu Estiu del 1992, Barcelona estiu del 1996, Atlanta durant quinze dies, gent de totes les ideologies, de totes les religions i de procedència ben diversa es reuneix sota la bandera de l’esport i oblida les divisions i els contrastos per enfrontar-se en competicions molt disputades però viscudes, gairebé sense excepció, amb correcció i lleialtat L’esport és un fenomen que ha adquirit una gran…
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…
Regne Unit

Estat
Estat insular del NW d’Europa, a l’oceà Atlàntic. A més de l’illa de la Gran Bretanya (formada pels països d’Anglaterra, Escòcia i Gal·les), comprèn Irlanda del Nord o Ulster i nombroses illes (Shetland, Hèbrides, Òrcades i illes del SW d’Escòcia); la capital és Londres.
La geografia física El relleu i la geologia Les illes Britàniques formen l’extrem occidental de l’ampla plataforma continental del NW d’Europa Unides al continent fins a èpoques geològiques recents, són estructuralment una part d’Europa en el transcurs de les diverses eres geològiques foren afectades pels mateixos plegaments del continent, que formaren sistemes muntanyosos comuns a ambdós Així, el plegament caledonià ocorre tant al N de Galles i el N d’Escòcia com a Noruega, i l’Armoricà i l’Hercinià, tant a Galles, Cornualla i Devon com a la Bretanya i el Massís Central A conseqüència del…
El marc històric del romànic del Vallès Occidental
Art romànic
Antecedents Els límits de les actuals comarques del Vallès o dels Vallès, com ara les coneixem, provenen de la divisió establerta per la Generalitat l’any 1936, lleugerament modificada per la darrera divisió territorial amb la incorporació de Caldes de Montbui al Vallès Oriental La delimitació comarcal té la virtut d’ésser força fidel a la realitat natural Per això mateix les fronteres actuals de la comarca o comarques tenen generalment una bona correspondència amb la realitat física i humana Aquesta relació també es remunta en el temps Fa més d’un millenni els pobladors del Vallès tenien…