Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
El gas Arbós: Jaume Arbós i Tor
La família Arbós era de Sant Hipòlit de Voltregà Osona Allí nasqué el 1824 Jaume Arbós i Tor, que aviat es convertí en barceloní, ja que la seva família s’installà a la capital catalana el 1830 Jaume Arbós La Ilustració Catalana , 1904 El Dr Jaume Arbós perfeccionà el sistema de l’enllumenat per gas assajat per primera vegada a Catalunya pel Dr Josep Roura Jaume, un dels fills del matrimoni Arbós, entrà a l’escola de química que tenia a la Llotja la Junta de Comerç de Catalunya el 1843 Estudià a les ordres de Josep Roura, el segon catedràtic de l’assignatura a l’escola i la persona que el…
La indústria del lli, el cànem i el jute
Tres fibres vegetals llargues El lli El lli és una planta herbàcia de periodicitat anual, de 40 a 80 centímetres d’alçada Necessita aigua i es produeix, per tant, en zones de regadiu o terrenys que tenen un règim alt de pluges A Catalunya no hi ha hagut mai un conreu intensiu de lli Al començament del segle XIX es produïa, quasi com a excepció, en el municipi d’Aitona Segrià A l’estat espanyol era més corrent a Astúries i Galícia, a la conca de l’Ebre i a Granada El lli és considerat una planta tèxtil, gràcies a la fibra que es troba entre l’escorça de la planta i la part llenyosa La seva…
La creu de Porreres i l’argenter Antoni Oliva
Art gòtic
El 1400 la parròquia mallorquina de Porreres comanà una creu processional a l’argenter Antoni Oliva, que s’ha conservat in situ , tot esquivant els perills que sovint planen sobre aquesta mena d’objectes Quan l’encàrrec es formalitzà, el 27 de març, en un taller de Ciutat de Mallorca, ja es devia treballar de valent en l’altra gran peça de l’argenteria gòtica illenca que ha pervingut la custòdia de Santa Maria d’Eivissa En l’avinença d’aquesta darrera obra 20 de juny de 1399, l…
muntar les creus
Indústria tèxtil
En els telers a mà, fer córrer les dues canyes o creus de l’ordit per tota la llargària del seu estès fins a col·locar-les vora el plegador d’ordit cada vegada que, a causa del desenrotllament d’aquest darrer, les creus arriben a ésser massa a prop dels lliços o del cos jacquard i dificulten el tissatge.
Sant Pere de l’Erm (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Situació Dues vistes de l’església, avui dia convertida en un magatzem per a usos agrícoles des de la banda sud-est a dalt i des de tramuntana, amb l’absidiola nord esfondrada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta església, situada a la banda septentrional del terme, s’aixeca, envoltada de conreus, prop de la carretera comarcal d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, des d’on és ben visible Mapa 35-15391 Situació 31TCG745026 Just en arribar a la fita del quilòmetre 8,6 de l’esmentada carretera, a mà esquerra, surt un camí que travessa un torrent secaner, que descriu un revolt molt pronunciat,…
La geografia de Baldiri Reixac. 1745
Al segle XVIII, durant la Illustració, a bona part d’Europa hi ha un veritable esforç per a explicar “tot lo món” a les escoles Un bon exemple és un text de Baldiri Reixac i Carbó Bell-lloc d’Aro, 1703 – Ollers, 1781 titulat Instruccions per a l’ensenyança de minyons Girona, Anton Oliva, 1749 Es tracta d’un text que, per la seva qualitat, ha estat reeditat una vintena de vegades i que aquí reproduïm tal com figura en l’obra "Tot lo món", segons B Reixac Superposició dels topònims de Reixac sobre un mapa francès de l’època Instruccions per a l’ensenyança de minyons És un text escrit en una…
Santa Coloma de Cervelló
Art romànic
Situació L’església és situada al capdamunt del poble de San-ta Coloma de Cervelló 75 m d’altitud, a la falda del Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 368 m, on hi hagué el Castellnou de Cervelló Mapa 36-16420 Situació 31TDF177802 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Sant Boi de Llobregat, entre els quilòmetres 11 i 12 de la qual surt la desviació cap a Santa Coloma Història El nom antic de l’església era Santa Coloma de Montpedrós No és fins a la primeria del segle XIV que hom comença a anomenar-la Santa Coloma de Cervelló Aquesta església és documentada per primer cop el 1026, quan els…
Vilabertran

Vista del sector on hi ha l’Ajuntament de Vilabertran
© Ajuntament de Vilabertran
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilabertran és força reduït, de 2,29 km 2 d’extensió És situat al NE de la ciutat de Figueres, al sector de la plana empordanesa a l’interfluvi entre la Muga i el Manol, la confluència dels quals es fa aigua avall de Vilabertran El territori, en una bona part ben conreat, és regat per nombrosos pous i per la riera de Figueres, o de Galligants, la qual, a migdia, corre parallela a l’antic límit municipal amb Vilatenim A tramuntana i a ponent el terme és envoltat pel municipi de Cabanes d’Empordà, al S limita amb el terme de Figueres, i al N amb…
Castell de Montagut (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Torre de planta circular de l’antic castell de Montagut de Fluvià, única resta que amb seguretat pertany a aquest edifici medieval Només s’ha conservat, però, fins al nivell de la porta primitiva J Bolòs El Castell de Montagut o Castell del Cós és una torre de planta circular, construïda al cim de la muntanya del Cós, des d’on es domina visualment tota la plana de Montagut i el camí del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG649759 Venint d’Olot anant cap a Besalú i Banyoles, havent passat Castellfollit de la Roca, cal agafar la carretera d’Oix Pocs centenars de metres després del…
música d’Oceania insular
Música
Música desenvolupada a Oceania insular, conjunt d’illes del Pacífic, format per Nova Zelanda, Melanèsia, Polinèsia, Nova Guinea, Micronèsia i Hawaii.
Territoris Aquestes illes, disperses en una vasta àrea de l’oceà, han vist nombroses migracions i han viscut períodes d’aïllament i nombrosos contactes entre els habitants de les diferents illes i dels continents propers Tot això ha tingut com a resultat l’existència d’un gran nombre de cultures diferents Nova Zelanda Les tres illes principals de l’arxipèlag de Nova Zelanda són l’illa del Nord, la del Sud i la de Stewart Els maoris, poble polinesi que hi arribà entre els segles X i XIV, en són la població autòctona La colonització dels europeus tingué lloc a partir de mitjan segle XIX La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina