Resultats de la cerca

Lluny de considerar el segle X com un segle de depressió i ruïna a la vigília de l’any 1000, la segona meitat d’aquella centúria fou un moment de profundes transformacions Catalunya es va obrir al món Es va veure immersa en un moment de prosperitat econòmica en què hi hagué una reconstrucció material i social del país i un augment demogràfic important Aquesta embranzida renovadora fou impulsada principalment pels monestirs, la proliferació dels quals els va convertir en centres creadors de formes artístiques i en difusors d’uns esquemes que esdevingueren característics del país L’escultura va…

Estudis generals i catàlegs recents Alcolea i Gil, S L’art català dins Europa , Pòrtic, Barcelona, 2003 Alcoy, R «La pintura gòtica catalana», dins La pintura antiga i medieval a Catalunya , collecció Art de Catalunya Ars Cataloniae , vol 8, Edicions L’isard, Barcelona, 1998, pàg136-348 Alcoy, R «La illustració de manuscrits a Catalunya», dins Arts del Llibre Manuscrits, gravats, cartells , collecció Art de Catalunya Ars Cataloniae , vol10, Edicions L’isard, Barcelona, 2000, pàg11-149 Bagliori del Medioevo Arte románica e gótica dal Museo Nacional d’Art de Catalunya catàleg d’exposició,…

Biblioteca Apostolica Vaticana Ms Lat 5 729 Bíblia de Ripoll Foli 323v amb diverses representacions allusives al cicle de Tobles Introducció És un còdex constituït per un sol volum Segons remarca Josep Gudiol, la lletra emprada és la Caro lina, ara bé, amb diferenciacions de la usual a França pel que fa als abreujaments * El volum consta de 465 folis de pergamí de 55 × 37 cm, escrits a tres columnes Destaquen les inicials i particularment les representacions historiades que illustren el text dintre dels seus marges, però també a tota plana Les darreres defineixen faixes horitzontals, més o…

Els antecedents L’existència d’una primera fase d’ornamentació pictòrica dels murs de la Seu Vella, feta al llarg del segle XIII i conservada només en una petita part, a la capella de Sant Tomàs, devia condicionar les successives intervencions a la catedral L’antiguitat i l’abast d’aquestes primeres intervencions pictòriques justifica que es demorés fins a les primeres dècades del segle XIV la realització de nous murals, fets quan els del segle anterior devien començar a semblar superats En tot cas, resulta difícil establir la seqüència exacta dels murals catedralicis des de la primera meitat…

El territori La configuració geogràfica de l’Empordà ha condicionat aquesta terra fonamental, en molts dels aspectes, la qual cosa l’ha diferenciada força de la majoria dels altres territoris o comarques de la Catalunya Vella Cal tenir en compte la seva condició de territori eminentment marítim i que, per altra banda, la plana empordanesa es troba al peu dels passos naturals més accessibles de la carena pirinenca L’extrem oriental del Pirineu els colls de l’Albera, per l’esmentada facilitat de pas, ha estat sempre un punt de contacte i mai no ha constituït una barrera natural des d’èpoques…

Sense negar excepcionalitat a les miniatures del segle XI, ni oblidar la brillantor del gòtic internacional, cal advertir que, en conjunt, la darreria del segle XIII i, sobretot, els episodis de la primera meitat del segle XIV, defineixen el millor moment de la illustració de manuscrits a Catalunya La progressiva ampliació del regne, amb les conquestes de Mallorca i València, i la consolidació de la Corona catalanoaragonesa oferí una bona base per donar entrada als més innovadors i brillants components d’una cultura gòtica en expansió Aviat es percep la fluïdesa amb què s’inseriren les…

L’arquitectura romànica en terres catalanes es va fonamentar, en essència i gairebé exclusivament, en la construcció de peces cobertes amb voltes de canó o semiesfèriques Ara bé, durant el segle XIII la seva hegemonia es va erosionar i va perdre tant protagonisme que cap al final de la centúria començaven a quedar relegades a un terme força secundari Durant aquest temps s’imposaren unes peces de nova geometria que van trasbalsar completament l’art de bastir i així va emergir un panorama en la construcció totalment nou, conegut per gòtic Des d’aquest punt de vista, l’edificació gòtica es pot…

Situació L’església de Sant Pere de Mogrony es troba situada al contrafort del puig de coma Ermada o serra de Mogrony, al vessant de migjorn, a 1 408 m d’altitud, a l’anomenat pla de Sant Pere Mapa 255M781 Situació 31TDG246800 Una vista de l’emplaçament de l’església, damunt el pla Més a primer terme, l’espadat amb el santuari de Santa Maria de Mogrony J Pagans-TAVISA Una perspectiva aèria de l’església des del costat de llevant J Pagans-TAVISA Per arribar-hi cal prendre, al punt quilomètric 88 de la carretera de la Pobla de Lillet a Campdevànol, a mà esquerra, vers tramuntana, una pista d’…

La cultura popular acostuma a representar tot allò que identifica un poble i proporciona un bon nombre d’elements susceptibles de ser incorporats en l’imaginari i la iconografia collectius Utensilis, recipients, eines, menjar o peces de roba, ofereixen un camp inesgotable de possibilitats Aquest volum presenta dos capítols que desenvolupen alguns dels elements que conformen la cultura popular catalana Un és aquest i l’altre és el dedicat a la imatge de la festa El present capítol mostra elements molt tradicionals com ara el porró o la barretina, que representen la dimensió més folklòrica d’…

L’estudi de la miniatura gòtica del segle XIII a Catalunya implica tenir present l’actual dispersió dels fons de manuscrits –la qual cosa en dificulta l’anàlisi–, però també conèixer els exemplars d’aquest període conservats a casa nostra, representants dels més variats corrents estilístics estrangers Els anys seixanta del segle XX, P Bohigas feu una classificació dels manuscrits gòtics que encara es troba en la bibliografia actual i és en part vigent Segons el seu estudi, els manuscrits es podien dividir en tres estils el primer, l’estil francès –entre la segona meitat del segle XIII i l’…