Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
El Taga i la serra Cavallera
L’ús secular ramader a la serra Cavallera hi ha potenciat l’extensió de les pastures en detriment del bosc Ernest Costa El Taga i la serra Cavallera 215, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Taga i la serra Cavallera constitueixen una alineació orogràfica molt ben definida que s’estén en direcció E-W entre la vall del Ter, a tocar de Camprodon, i la del Freser Es caracteritza per uns vessants homogenis i uns perfils suaus de cims i carenes Les altituds màximes són el Taga 2032 m i el puig Estela 2007 m El contrafort més important el constitueix la serra de Sant…
El cargol poma
El cargol poma Pomacea insularum té la conquilla globular, generalment groguenca amb ratlles fosques, tot i que el color varia bastant, i pot arribar a fer 15 cm Per a desplaçar-se, es mou activament a contracorrent, però quan s’amaga dins la conquilla, el corrent se l’endú rodolant sobre el fons, i això ajuda a la seva dispersió Cristian R Altaba El cargol poma Pomacea insularum pertany a la família dels ampullàrids Ampullariidae, que reuneix cargols amfibis de mida força gran, adaptats amb èxit als aiguamolls temporals tropicals Les espècies sud-americanes del gènere Pomacea són molt…
El naixement del Palància
L’estret del Cascajar, vora el naixement del Palància Xavier Moreno El naixement del Palància 23, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El naixement del riu Palància, al bell mig de la serra del Toro, constitueix sens dubte un dels espectacles més bells que pot proporcionar la natura valenciana Situat entre Bejís i el Toro, l’accés més fàcil és des de la primera localitat, remuntant el riu, entre salzes, xops, rosers silvestres i esbarzers, i deixant enrere la famosa font de Los Cloticos i les imposants muntanyes de Peñaescabia 1326 m i Peñajuliana 1476 m El riu, que neix d’…
L’embassament d’Utxesa-Secà
A les zones més somes de l’embassament d’Utxesa s’han establert extensos canyissars que són el refugi d’importants poblacions d’ocells Ernest Costa L’embassament d’Utxesa-Secà 24, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre L’embassament d’Utxesa-Secà, situat al sud-est de Lleida, fou construït a començament de segle per a alimentar la central hidroelèctrica de Seròs Malgrat la seva artificialitat, posseeix unes condicions ecològiques que el converteixen, juntament amb els petits embassaments propers de Ximo i Burgebut, en la més important de les zones humides…
Becadell sord
Als Països Catalans, el becadell sord és un ocell freqüent en ambdós períodes migratoris, i a l’hivern és més aviat local i escàs No és citat a Andorra Els becadells sords comencen a arribar a les nostres terres a partir del setembre, però la migració postnupcial no ateny la seva màxima fins al mes de novembre La migració de primavera s’inicia el febrer i continua fins a l’abril, amb un marcat pic d’observacions durant el mes de març Hi ha, així mateix, algunes observacions fora d’aquestes dates que podrien referir-se a ocells estiuejants no reproductors un ocell el 080684 al delta del…
parc natural de Collserola
Espai natural
Espai natural de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Occidental.
Comprèn un total de 8295 ha, majoritàriament a la serra de Collserola repartides entre nou municipis Barcelona , Cerdanyola del Vallès , Esplugues de Llobregat , Molins de Rei , Montcada i Reixac , el Papiol , Sant Cugat del Vallès , Sant Feliu de Llobregat , Sant Just Desvern , i té declarades dues reserves naturals parcials d’alt valor naturalístic, la Font Groga 113 ha i la Rierada -Can Balasc 380 ha La vegetació, típicament mediterrània, és d’una gran varietat i també inclou zones humides Els vertebrats hi són representats amb més de dues-centes espècies Considerada l’àrea…
Paroníquia. Panadís
Patologia humana
La paroníquia és una inflamació dels teixits tous que envolten l’ungla, deguda a una infecció per bacteris o fongs Els microorganismes poden penetrar a través dels petits traumatismes que s’esdevenen sovint en la pell al voltant de les ungles, de les lesions possibles quan es fa la manicura, o les petites ferides que passen inadvertides El desenvolupament dels gèrmens és afavorit per la humitat i la maceració dels teixits, que es pot produir quan hom està sovint en contacte amb substàncies irritants Així, la paroníquia és especialment freqüent entre els cuiners, les mestresses de casa, els…
parc natural del Delta de l’Ebre

Aspecte del parc natural del Delta de l’Ebre
© José Mª Ramírez Casanovas
Espai natural
Zona del delta de l’Ebre, declarada espai natural protegit amb categoria de parc natural l’any 1986.
Estatut legal La protecció d’aquest espai tingué un precedent l’any 1962 quan, a instàncies de la comunitat científica, el delta fou inclòs en la classificació de les zones humides euroafricanes del Bureau MAR amb la categoria de prioritat urgent El decret 332/1986 declarava, juntament amb el parc natural, les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de l’illa de Sapinya L’any següent setembre del 1987, d’acord amb una directiva de la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea sobre la conservació dels ocells, es declarava Zona de Protecció Especial La protecció s’amplià…
bronquitis aguda
Patologia humana
Bronquitis que, en la forma simple, es manifesta amb tos, inicialment seca i després productiva amb un esput mucós o mucopurulent
, hipertèrmia lleu, i, a vegades, sibilants i raneres humides.
Sovint va precedida de rinitis, faringitis, laringitis i traqueïtis a voltes amb sensació urent retrosternal L’epiteli dels bronquis s’enrogeix, es descama i s’omple de moc per la hipersecreció que s’esdevé a partir del segon o del quart dia La malaltia és deguda a agents infecciosos com adenovirus, virus del grip, Mycoplasma pneumoniae , pneumococ, estreptococ, estafilococ, etc, davant de situacions i agents predisposants com els canvis de temperatura refredats, substàncies irritants tabac, vapors de clor, d’àcid nítric, etc, pols i estats d’allèrgia Habitualment, entre els adults sans, el…
parc natural del cap de Creus

Aspecte del cap de Creus
© C.I.C - Moià
Espai natural
Espai natural protegit a l’extrem oriental dels Pirineus, a l’Alt Empordà.
Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i cap de Norfeu i marina illa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina