Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Alous i dominis
Durant els segles VIII, IX i X la societat catalana s’articulava en dos estrats bàsics la massa dels camperols minores, mediocres , d’una banda, i les elits laiques i eclesiàstiques potentes, primates, proceres , de l’altra Les relacions entre aquests dos estrats van estar sempre presidides per la tensió de preservar els principis de propietat i llibertat dels primers, i satisfer les aspiracions de poder i riquesa dels segons Una de les funcions més rellevants assignades al poder públic va ser convertir aquesta…
Menorca

Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, la més oriental, situada entre els paral·lels 39° 47’ 55’’ i 40° 05’ 17’’ lat N i entre els meridians 10° 08’ 05’’ i 10° 41’ 28’’ long E.
Té una extensió de 701,84 km 2 el 14% de la total de l’arxipèlag, 216 km de costa i unes distàncies màximes de 53 km de W a E del cap de Menorca o de Bajolí a la punta de la Mola i de 23 km de N a S del cap de Cavalleria a la punta de son Bou La posició llevantina en el conjunt de les illes baleàriques li dona una situació privilegiada en la Mediterrània occidental La situació geogràfica ha condicionat fortament la història, les formes de vida i l’economia menorquines i ha donat a l’illa una personalitat molt característica i diferenciada dins el conjunt baleàric És la segona en extensió i en…
Bandolers, corsaris i moriscos
Bàndols i bandolerisme Viatgers atacats per uns bandolers, PSnayers, segle XVII MBAV / Lauros-Giraudon “ La tierra los produce como hongos ” deia, dels bandolers, un exasperat virrei del Principat l’any 1614 Cap a la darreria del segle XVII, un virrei valencià expressava la seva impotència en uns termes gairebé idèntics “ el terreno del Reyno de Valencia , así como produce trigo y cebada, brota también delincuentes, pues la semilla de éstos es casi inextinguible ” A Mallorca, mentrestant, les autoritats tampoc no sabien com erradicar els bandolers “ los robos y violencias —diu un memorial de…
Els deserts i subdeserts freds al món
Els deserts i subdeserts freds de l’Àsia central Les latituds temperades d’Àsia són una de les zones amb més extensió de deserts de tota la Terra integren gairebé tota l’Àsia central i el Kazakhstan, entre els 36° i els 48°N, ocupant una superfície d’uns 2 800 000 km 2 , és a dir, més de la meitat del territori Són formats per paisatges molt diferents, però hi dominen els deserts de sorra, de distribució irregular i extensió desigual L’espai desèrtic centrasiàtic L’Àsia central és una de les regions més antigues de l’escorça terrestre, amb una prolongada i complexa història geològica que es…
Santa Maria de Meià (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Vista de l’antic monestir, ara esdevingut parròquia, que fou fundat per Guillem de Meià entre el 1010 i el 1040 ECSA - F Baltà L’antic monestir, avui parròquia i casa de colònies, de Santa Maria de Meià, és a l’extrem de ponent del nucli urbà de la població de Santa Maria de Meià, situada a 3 km de Vilanova de Meià JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG337510 Història El priorat de Meià fou fundat com a monestir independent pel senyor del castell de Meià, Guillem de Meià, en una data incerta del principi del segle XI, entre el 1010 i el 1040, ja que el castell de Meià fou devastat l’any…
Estudis recents sobre la fauna d’amfibis
Més del 50% de les espècies d’amfibis conegudes s’han descobert durant els darrers tretze anys El nombre de tàxons d’aquest grup de vertebrats també s’ha anat incrementant, ja que cada vegada hi ha més investigadors que es dediquen a l’herpetologia i es disposa de tècniques d’estudi més perfeccionades, fet que possibilita la publicació d’un nombre d’estudis més elevat Dades dels autors El coneixement dels amfibis i els rèptils dels Països Catalans ha experimentat grans canvis, com també el d’aquest grup de vertebrats a escala mundial Ho reflecteix una dada molt significativa si l’any 1986 es…
Característiques generals dels rèptils
Concepte de rèptil Els rèptils són un grup de vertebrats molt més ben adaptats a la vida a la terra que no els amfibis Contribueix a aquesta capacitat una de les seves característiques més sobresortints la possessió d’escates còrnies que recobreixen tot el cos i formen una mena d’esquelet extern Una altra de les seves característiques és l’estructura de l’esquelet, que permet un tipus de moviment especial, la reptació, i dóna fins i tot una gran capacitat grimpadora a algunes espècies, com la serp blanca Elaphe scalaris , que veiem a la fotografia Xavier Parellada Els rèptils són vertebrats…
Els fongs liquenificats: el tipus d’organització liquen
Els líquens són fongs que, gràcies a associar-se amb algues o cianofícies, han esdevingut autòtrofs com les plantes verdes i, alhora, s’han adaptat molt bé a les condicions extremes Per això, com en la fotografia, poden colonitzar superfícies inhòspites per a altres plantes, com ara aquest bloc de gres roig, que gairebé desapareix del tot sota el mosaic polícrom dels tallus juxtaposats de diversos líquens, entre els quals veiem diverses espècies de Porpidia, Hafellia, Aspicilia, Rhizocarpon, Pertusaria, Lecidella , etc En molts casos, el creixement dels tallus resta blocat quan dos d’…
Bibliografia general del romà al romànic (N-Z)
Navarro, F 1969-70 Enterramiento tardorromano en Montferri Tarragona , “Boletín arqueológico” Tarragona, època IV, pàg 127 Navarro Sáez, Rosario 1980 Los mosaicos romanos de Tarragona , resum de la tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985* L’église de Santa Margarida du Prieuré de Sant Genis de Rocafort, Martorell Barcelona , “Bulletin de Liaisons”, pàgs 10-12 Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985 La secuencia estratigráfica de la necrópolis de Santa Margarida , “Actas del I Congreso nacional de arqueología medieval”, Osca, pàgs 435-452 Navarro…
Els ambients continentals rics en algues
A les capçaleres fluvials, com la illustrada del riu Freser alt Ripollès la força del corrent impedeix l’establiment d’algues associades a sediments fins i tous per contra, hi dominen especies filamentoses proveïdes de rizoides o formadores de làmines que s’adhereixen al substrat rocós, i també coixinets mucilaginosos de cianofícies i de diatomees S Sabater Aquí hom considerarà els principals ambients continentals, la majoria aquàtics, que aixopluguen poblacions d’algues Aquests ambients típics, però, només representen una part dels que poden permetre la vida de les algues Pràcticament, les…