Resultats de la cerca
Es mostren 282 resultats
art anglès
Nen blau, obra del pintor Thomas Gainsborough (1727-1788)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat a Anglaterra a partir de la invasió normanda.
La cultura celta havia quedat arraconada al nord de l’illa i a Irlanda amb la conquesta romana i des d’allí influí en l’art anglosaxó, precedent immediat de l’art anglès Com a conseqüència de la conquesta per Guillem el Conqueridor 1066 hom introduí l’estil normand , que equival a la varietat romànica de Normandia Les esglésies, de naus altes, la central de les quals té la coberta de fusta, es caracteritzen per la monumentalitat i la sobrietat decorativa sobresurten les catedrals de Durham i Peterborough La baixa edat mitjana i àdhuc tot el segle XVI es distingeixen per l’estil gòtic, de gran…
La Mare de Déu del Coll (Osor)
Art romànic
Situació Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera J Recarens El santuari és situat al coll que li dona el nom, entre les valls d’Osor i de Susqueda, a la part nord-oest del terme municipal d’Osor, tocant al de Susqueda Mapa L38-13333 Situació 31TDG608453 Al punt quilomètric 9,65 de la carretera GE-542, d’Anglès a Sant Hilari Sacalm, a uns 250 m de la vila d’Osor, en direcció a ponent, surt una carretera estreta, però asfaltada, que en uns 5 km porta al santuari JRR Història Aquest antic priorat benedictí, filial d’Amer, fou transformat el 1855 en una parròquia rural de…
El frontal de Sant Jordi de la capella del palau de la Generalitat
Art gòtic
Part central del frontal de Sant Jordi, llenç brodat de fils de seda, or i argent, que va ser obrat probablement per Antoni Sadurní entre el 1450 i el 1451 Al segle XVI s’hi van afegir dues franges decoratives laterals amb grotescos, gerros, grius i escuts de la Diputació del General ©RManent A la capella del palau de la Generalitat de Barcelona es conserva un frontal d’altar que conté un magnífic brodat de pintura a l’agulla La iconografia de la zona central del frontal representa el sant cavaller vestit amb armadura dalt d’un cavall matant el drac amb la llança, mentre la princesa, filla…
La pintura en el romanticisme
L’aparició del Romanticisme a les arts plàstiques és el resultat de la conjunció entre inquietuds autòctones que busquen les seves arrels en la cultura popular i el descobriment del país i la recepció de novetats europees que s’imposaran de mica en mica fins a canviar la percepció d’aquelles arrels, com es veu clarament amb el medievalisme En la presa de consciència medievalista hi tenia també una part preponderant la reavaluació que una facció important dels corrents romàntics europeus feia del sentiment religiós La presa de consciència a Catalunya del valor de l’art medieval fou la…
Els antecedents i les primeres mostres de vidrieres narratives
Art gòtic
Detall d’un vitrall de la nau de l’església del monestir de Santes Creus, de vers mitjan segle XIII La decoració geomètrica s’enriqueix amb petits elements vegetals i decoració amb grisalla dibuixada a mà AIEC – RRoca L’origen del vitrall cal buscar-lo en terres orientals i és anterior a l’imperi Romà, i potser coincideix amb l’origen del vidre pla A Europa, les restes més antigues que se’n coneixen es van trobar a Ravenna i han estat datades dels segles VII-VIII Tot i això, els conjunts de vidrieres europeus més antics conservats in situ pertanyen ja al pas del segle XI al XII A Catalunya,…
Els quiròpters: ratpenats
El grup dels quiròpters del grec kheír , mà, i pterón , ala es caracteritza perquè és l’únic ordre de mamífers totalment adaptat al medi aeri, gràcies a la transformació dels seus membres anteriors en ales Aquests animals realitzen un veritable vol batut, molt més perfeccionat que el de certes espècies de mamífers tropicals que només són capaces de planar No obstant això, els ratpenats no han assolit el grau d’adaptació al vol aconseguit pels ocells una de les seves principals diferències respecte d’aquests és la manca d’estructures alars que siguin fàcilment regenerables en cas de produir-se…
La pintura a Nàpols durant el domini catalanoaragonès
Art gòtic
Anunciació a la Mare de Déu, taula central d’un tríptic conservada a l’església de la Magdalena d’Ais de Provença Fou pintat vers el 1444-45 per Barthélemy van Eyck JBernard El 2 de juny de 1442, Alfons el Magnànim 1396-1458, després d’un setge imponent, conquerí Nàpols, on feu la seva entrada triomfal el 26 de febrer de l’any següent En la confederació dels estats de la Corona d’Aragó el principat de Catalunya, el regne d’Aragó, València, Mallorca, Sicília i Sardenya, Nàpols, escollida com la nova capital, esdevingué el centre hegemònic de la producció pictòrica Aquí, la cultura…
Castelló d’Empúries

La basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. La portada i el cos principal (segles XIV i XV) són obra d’Antoni Antigoni
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can Savarrés o el…
Sacramentari gregorià o missal de Sant Ruf
Art romànic
Aquest manuscrit és un dels més interessants, des del punt de vista litúrgic i artístic, que es guarda a l’Arxiu Capitular Té 142 folis de pergamí 26,2 × 17,5 cm escrits en una correcta i clara lletra francesa de mitjan segle XII, disposada en una sola columna de 23 línies 17 × 10 cm, amb rúbriques de tinta vermella Conté les oracions, el cànon i les indicacions de les estacions, que només tenien lloc a Roma i són característiques d’aquest tipus de sacramentaris En algun moment es degué enquadernar amb diversos errors d’ordenació en cosir els llibrets, de manera que tal com indica JB Ferreres…
forma sonata
Música
Model formal que fou hegemònic en la música instrumental del Classicisme i del Romanticisme i també molt present en la del segle XX.
S’estructura en dues parts tonalment complementàries, la primera formada per una exposició i la segona per un desenvolupament i una reexposició La forma sonata descriu l’organització d’un moviment que, i tot i la menció de la paraula ’sonata', pot formar part tant de sonates com de simfonies, trios, quartets, etc sonata També pot descriure un moviment independent, com per exemple una obertura o un poema simfònic Aquest model, els principis del qual foren adoptats per altres formes com el concert o el rondó, es caracteritza per unes articulacions formals molt acusades i un aprofitament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina