Resultats de la cerca
Es mostren 403 resultats
Ariadna al laberint grotesc
Literatura catalana
Recull de contes de Salvador Espriu, publicat el 1935.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra ha tingut cinc edicions amb variants que han modificat les narracions o bé n’han augmentat el nombre Així, els vint-i-set contes de la primera edició foren ampliats amb quatre de nous a la segona 1950 En la tercera 1975, hi inclogué una narració que funciona a mode de proemi “L’home jove i el vell”, on l’autor dramatitza la història textual del llibre i la seva evolució com a escriptor El recull, tal com el presenta revisat després de les successives edicions, no és exactament el mateix que el del 1935, ja que Espriu no es limità a polir-lo formalment, sinó…
Pierre de Ronsard: la natura desencisada
Pierre de Ronsard, cap de brot del moviment renaixentista de renovació de la poesia francesa “La Pléiade”, és tingut de vegades per remot precursor de l’ecologisme contemporani Aquest fragment d’elegia, per exemple, podria fer pensar en una crítica de la brutalitat tecnològica i en l’exaltació dels valors ‘naturals’ que prediquen força ecologistes actuals Seria oblidar que Ronsard, com molts dels seus contemporanis, vivia dolorosament la desmitificació mecanitzadora del món renaixentista i la desaparició successiva dels mites i encantaments que fonamentaven fins llavors les relacions dels…
El canvi tecnològic a la Catalunya actual: recursos i resultats
La tecnologia representa un paper determinant en el desenvolupament econòmic, incideix decisivament sobre la productivitat, condiciona la capacitat de les empreses i defineix la competitivitat internacional de les economies La generació i l’adopció de noves tecnologies, per tant, estan estretament relacionades amb els nivells de benestar de les societats El coneixement del canvi tecnològic i de la seva evolució històrica en el passat immediat proporciona, doncs, claus essencials per a situar la posició actual i l’evolució previsible de les economies contemporànies Gràfic 1…
Alexandre Wohlguemuth i el seu Arsenal Civil
El belga Alexandre Wolhguemuth creà a la platja de Can Tunis de Barcelona un arsenal civil destinat a la construcció naval i capacitat per a fabricar motors, màquines de vapor i tota mena de construccions metàlliques A la imatge, publicitat al catàleg de l'Exposició de Vilanova, de 1882 Alexandre Wohlguemuth, un belga amb el títol parisenc d’enginyer civil en arts i manufactures, s’establí a Barcelona cap el 1880 amb el propòsit d’installar una foneria de ferro, amb els seus corresponents tallers de construcció de maquinària i calderería El projecte tirà endavant al carrer de Vila i Vila,…
Josep Borrell i Fontelles

Josep Borrell i Fontelles
© Parlament Europeu
Política
Polític.
Llicenciat en enginyeria aeronàutica per la Universitat Politècnica de Madrid 1969 i doctorat en economia per la Universitat Complutense de Madrid 1975, obtingué màsters en matemàtiques aplicades, per la Universitat de Stanford, Califòrnia, 1975 i en economia del petroli, per l’Institut Francès del Petroli de París Fou enginyer de sistemes a la Companyia Espanyola de Petrolis 1972-80 i professor a la Universitat Complutense 1969-82, d’on fou catedràtic de la Facultat de Ciències Econòmiques a partir del 1977 S’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE el 1975 i fou responsable d’…
ordinador personal
©
Electrònica i informàtica
Ordinador de dimensions reduïdes destinat, en principi, a un usuari individual no professional de la informàtica.
Els seus components més bàsics consten d’una unitat central i de dos perifèrics pantalla i teclat, que proporcionen la interactivitat amb l’usuari La unitat central inclou un microprocessador , de 8, 16 i actualment 32 bits per al tractament de les dades la memòria principal, de 16 o 32 megabytes la memòria auxiliar en un o diversos discs durs, actualment amb una capacitat mínima superior als 2 gigabytes , i un rellotge a partir del qual s’organitza l’execució de les instruccions La pantalla, de raigs catòdics, fou al principi bicolor però actualment és sempre en color i de resolució…
Francesc Macian i Blasco
Cinematografia
Director d’animació, dibuixant i productor.
Vida Autodidacte, suplí les mancances d’estudi amb una gran intuïció, una vocació tenaç i una gran habilitat i imaginació per les arts plàstiques, que el portaren a sobresortir en la seva professió Feu els seus primers passos en l’animació amb el rodatge de Sueños de Tay-Pi 1949-52, Franz Winterstein i Josep Maria Blay als estudis Balet i Blay Però el 1955 fundà el seu propi estudi d’animació, DIBSA, amb Jaume Papasseit i Comes Barcelona 1928, dibuixant humorístic i també autor d’historietes, que desenvolupà tasques de producció Amb la seva firma, Macian feu un únic curt, el documental La…
Lewis Mumford: l'ocàs del progrés
Al llarg de tota la seva vida Lewis Mumford s’interessà pels efectes negatius de la tècnica sobre les societats humanes Aquest fragment de “ Technics and civilization ” ‘Tècnica i civilització’ que, tot i haver estat publicat per primera vegada el 1934, conserva tota la seva vigència fins al punt que l’edició del 1963, lleugerament revisada, encara es tradueix i es reimprimeix més de trenta anys després, presenta el sociòleg nord-americà com un dels primers pensadors que reflexiona sobre l’ocàs de la ideologia del progrés indefinit que, d’ençà del segle XIX, vincula la felicitat de la…
Reactor experimental termonuclear internacional
Física
Projecte internacional per a la construcció d’un reactor termonuclear que permeti estudiar la viabilitat tecnològica i econòmica de la producció d’energia a gran escala per mitjà de processos de fusió nuclear (en contraposició a la fissió usada en els reactors nuclears actuals).
Té l’origen en una sèrie de cimeres de caps d’estat i de govern de països industrialitzats celebrades els anys vuitanta, en les quals es pretenia desenvolupar un sistema d’obtenció d’energia que evités els problemes mediambientals i d’exhauriment o d’escassetat extrema, davant la demanda creixent en un futur a mitjà termini, com és el cas dels combustibles fòssils El projecte inicial fou signat el 1985 per l’antiga URSS des del 1991, Rússia, els Estats Units d’Amèrica, les Comunitats Europees des del 1993, Unió Europea a través de l’ EURATOM i el Japó Posteriorment s’hi afegiren la República…
molí
Antic molí a Enkhuizen, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina desintegradora emprada en la molta de grans i, en general, de materials sòlids.
Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins eren de sang, al segle I aC hom ja coneixia els molins d’aigua Cap…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina