Resultats de la cerca

La capital és l’Havana Per comparació a altres països de l’Amèrica llatina, la música de tradició europea trigà més a desenvolupar-s’hi Durant els segles XVI i XVII no hi ha notícia de cap centre ni de cap compositor destacables La catedral de Santiago de Cuba sembla que era el nucli de producció més important i és on hi ha les referències més antigues sobre l’activitat musical La plaça de mestre de capella fou establerta el 1682 i el primer a ocupar-la fou un tal Domingo de Flores No fou fins a la segona meitat del segle XVIII que aparegué el primer compositor rellevant, Esteban…

El seu àmbit d’actuació s’ha cenyit preferentment a la Safor i les comarques centrals valencianes El CEIC Alfons el Vell ha estat el promotor inicial d’un projecte que tracta de contribuir en l’estructuració del territori i generar un model de desenvolupament compatible amb la seva realitat sociocultural i mediambiental, i que s’explica en els estudis Informe sociològic de les Comarques Centrals Valencianes , dirigit per Rafael L Ninyoles, i Comarques Centrals Valencianes, polítiques d’actuació territorial , a càrrec de Júlia Salom Els objectius que estatutàriament té encarregats són promoure…

Certificat d’embarcament de cotó americà destinat a Barcelona, 1880 Els industrials cotoners treballaven amb una primera matèria que els arribava de lluny Calia importar-la i assegurar-se’n el proveïment Com a epíleg a la presentació de les més importants empreses cotoneres catalanes en el procés d’industrialització, dediquem aquestes darreres pàgines a l’estructura d’aquest comerç d’importació i als primers projectes de conrear cotó a la Península, com a alternativa a la importació La relació dels industrials amb aquests dos temes és directa, com es podrà veure Efectivament, el cotó en floca…

Fou fundat el 1902 com a Reial Club de Barcelona arran de la fusió entre el Reial Club de Regates, creat el 1881 i dedicat fonamentalment al rem, i el Reial Yacht Club, dedicat a la vela El primer president fou José E de Olano, i la primera seu social fou un edifici flotant amarrat prop de la Barceloneta que havia estat la seu del Club de Regates i que posteriorment fou traslladat al Moll de les Drassanes El 1909 llogà un pis a la Rambla com a seu provisional i una barcassa per a construir-hi un pavelló per a l’activitat esportiva, i accedí a la presidència Rafael Morató L’agost del 1910 els…

Una societat de crèdit hipotecari 1986-1989 Logotip Caixa Euro Hipotecària L’Eurobank del Mediterrani té el seu origen en la Caixa Euro Hipotecària La Caixa Euro Hipotecària SA es constituí el 21 de maig de 1986, amb domicili a Barcelona, com a societat de crèdit hipotecari —una modalitat financera— El seu promotor, principal accionista i president del Consell d’Administració fou Joan Bilbao i Bergés, exdirector general de la Caixa d’Estalvis de Catalunya El vicepresident era el notari Lluís Félez i Costea, i el conseller delegat, Santiago Bilbao i Berset, fill del president…

Cursà periodisme a l’Escola de l’Església de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i més tard estudià disseny a París Fou corresponsal de la revista francesa de moda Marie Claire 1965-68, redactora en cap del setmanari Dossier Mundo 1971-74, cap de la secció de Cultura del Diari de Barcelona  1974-78 i d' El Periódico  1978-88 i directora de l’agència EFE  a Catalunya 1988-92 Collaborà també durant molts anys a La Vanguardia  i El País , i destacà especialment en articles de fons i entrevistes Fundà també la revista cultural Qué Leer , dirigí la…

Comprèn dues àrees urbanes la ciutat vella, que ocupa la part més alta, amb carrers estrets i costeruts que baixen amb molt de pendent fins al Mondego, i la ciutat moderna, a nivell inferior, de carrers amples i rectes, estesa al llarg del riu i separada de l’anterior per l’Arco de Almedina A la part moderna hom ha installat algunes indústries teixits de lli, ceràmica i cuirs Coïmbra és centre comercial de cereals i vins, ben comunicat per ferrocarril i carretera amb Lisboa i Porto És també centre administratiu i d’ensenyament superior Universidade de Coimbra, fundada el 1290 Al lloc de l’…

Cursà estudis de dret i es llicencià el 1931 L’any següent començà a treballar com a redactor polític, a La Publicidad i fou collaborador constant de diverses revistes setmanals, entre elles Mirador i El Be Negre El 1933 fou nomenat president fundador de la secció de reporters de l’Associació de Periodistes de Barcelona i també fou designat Oficial Primer Lletrat de la Generalitat Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França i els Estats Units, s’exilià a Santiago de Xile, on arribà amb el seu germà Miquel Hi reprengué la seva activitat com a periodista…

Es donà a conèixer com a intèrpret de flamenc el 1993, en obtenir diversos guardons en el Festival de Cante de las Minas de La Unión Múrcia, com ara la Lámpara Minera Poc després va actuar a la pellícula La Teta i la Lluna , de Bigas Luna, i enregistrà el seu primer disc, Viento del Este 1995, al qual seguí Suena Flamenco nominat per al Grammy Latino 2000, amb el qual va actuar arreu d’Europa, i collaborà com a artista invitat al muntatge La vida es sueño de Calixto Bieito per al Festival Internacional d’Edimburg També ha participat en espectacles com Contrastes , amb Agustí Fernández La…

Vida i obra Germà d’ Eduard Marquina i Angulo  i pare del dissenyador industrial Rafael Marquina i Audouard Fou conegut amb els pseudònims de Farfarello i Un Ramblista Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou redactor de La Publicidad  1906, La Veu de Catalunya i El Imperial  de Madrid Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí la revista Teatràlia  1908-09, en què comptà amb la generació de joves noucentistes El 1909 estrenà a Barcelona El darrer miracle,  i, el mateix any, el monòleg Mi amiga Blanca També escriví teatre en castellà, idioma al qual traduí obres d’Àngel…