Resultats de la cerca

El 1939, el panorama industrial era desolador Installacions desmantellades, maquinària en mal estat o simplement desapareguda, manca de primeres matèries, dificultats en el subministrament energètic… la llista seria interminable Com calia esperar, la indústria automobilística catalana no n’era una excepció Per si no n’hi hagués prou, la política autàrquica del nou règim no féu més que agreujar la situació de penúria generalitzada i constituí un gran obstacle en el procés de recuperació de l’activitat econòmica i de reconstrucció de la base industrial del país Un dels trets definitoris del…

A l’últim terç del setcents es produí un canvi important en els usos de la llengua catalana En la part del territori català dependent de la monarquia hispànica, es van començar a notar els efectes d’una política orientada a la castellanització Aquesta nova ordenació tenia uns fonaments anteriors De fet, el primer indici ja es detectava a la Nova Planta Ara bé, cal considerar que les repercussions immediates d’aquest decret no traspassaren, en general, l’àmbit de la Reial Audiència Per tant, el domini d’una instància força restringida Amb tot, una de les conseqüències més rellevants de les…

L’època de l’expansió catalana baixmedieval per terres peninsulars i per la Mediterrània se centrà al segle XIII, tot i que es prolongà fins al segle següent més exactament, abraçà des de la fi de la minoritat de Jaume I 1225 fins a l’inici del regnat de Pere el Cerimoniós, el qual aconseguí la reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalano-aragonesa 1344 Catalunya inicià l’etapa expansiva en el moment de l’afirmació de la pròpia identitat nacional i de la presa de consciència de la seva força, quan ja s’havia refermat el poder monàrquic Es coneixen els esdeveniments per l’…

Poc després de l’any mil, l’antiga frontera que separava l’home lliure de l’esclau, pròpia dels temps antics i de l’alta edat mitjana, donà pas a una nova divisió social que enfrontava senyors i camperols, les dues noves classes socials característiques de la societat feudal El canvi social trobà ben aviat expressió i legitimació ideològica en la teoria dels tres ordres, una divisió tripartida i trifuncional de la societat elaborada pels intellectuals i teòrics del nou sistema, per als quals la gran majoria de la població es confonia en l’ordre obscur i a penes diferenciat dels laboratores…

El segle XX heretà una dinàmica de canvi que tingué una profunditat i una amplitud desiguals Des de mitjan segle XIX, el sector agrari experimentà un procés de transformació constant que es manifestava amb la intensificació i l’especialització dels conreus i amb la substitució parcial de conreus tradicionals per altres de moderns Sobre aquesta transformació se sostingué la industrialització de la perifèria peninsular, i especialment, la catalana Però el procés es va veure interromput, successivament, per polítiques comercials inadequades i per circumstàncies externes que donaren lloc a un…

La segona meitat del segle XVIII, i fins i tot el primer quart del segle XIX, no són pas uns anys amb gran abundància d’informació documental relativa a mobilitzacions populars, especialment si es comparen amb els segles XVI i XVII Però cal tenir en compte que el testimoni escrit de la mobilització popular és obra, sobretot, dels responsables de la seva repressió de manera que aquella escassetat pot indicar, tan sols, que durant el període esmentat les mobilitzacions que es produïen al marge o en contra de la llei devien ser menys rellevants Contràriament al que això podria fer pensar,…

Granada Els jardins de Rusiñol Granada és important, sobretot per l’Alhambra, una de les mostres més riques d’arquitectura musulmana de la península Ibèrica i que més ha seduït viatgers i artistes Seguint el pas dels francesos a Catalunya, cal esmentar el viatge de Marià Fortuny al juny del 1870, quan arribà a Granada, i ràpidament, segons una carta escrita al seu amic Martí Rico, s’hi trobà molt a gust hi veia una ciutat molt pintoresca on es podia moure lliurement Va treballar a l’Alhambra i als seus entorns i es va esplaiar en una recerca personal de la llum D’aquesta etapa són obres com…

Passem a tractar en una sèrie de fitxes els conjunts més notables de ceràmica de taula d’importació, d’època antiga tardana, localitzats a Catalunya, seguint un criteri cronològic i geogràfic Terra sigillada africana C amb decoració aplicada de Tàrraco Dins de les produccions ceràmiques documentades a Tàrraco destaca, a partir del primer quart del segle III, la presència d’una vaixella de taula produïda a la província nord-africana de la Byzacena, anomenada terra sigillada africana C Aquesta denominació genèrica amaga una complexa realitat, amb nombrosos tallers de fabricació que van estar en…

Descobriments geogràfics i colonització Entre la fi del segle XV i el començament del XVI, Europa va viure un moment molt rellevant per a la seva història En van ser les causes sobretot els descobriments geogràfics, que van permetre ampliar els límits del territori conegut i transitat pels europeus El món es va començar a engrandir gràcies al descobriment de nous continents, pobles i terres fins aleshores inexplorats, per obra sobretot de navegants portuguesos, castellans i italians La civilització europea, que durant millennis havia viscut dins els límits del…

Allegoria de la República ECSA El pare de Lluís Companys, Josep Companys i Granyó, era un important propietari agrícola de la comarca de l’Urgell que posseïa moltes terres de conreu El patrimoni de la família era molt extens, doncs, i els fills van rebre en herència diverses finques el més gran, de nom Josep, va heretar la casa pairal i les finques adjacents, i Lluís va rebre una propietat situada al municipi de Vilagrassa Josep Companys i Granyó simpatitzava amb els corrents ideològics liberals i republicans i va saber transmetre aquestes idees als seus fills, alguns dels quals, en fer-se…