Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
Sant Esteve de Canelles (Navata)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’edifici des de llevant, amb l’absis a primer terme, obra d’una reforma de l’edifici feta en època romànica segles XII-XIII F Tur L’església de Sant Esteve és el temple del poble de Canelles, situat a la part meridional del terme, enlairat sobre la riba esquerra del Fluvià, i format per un escampall de masos i un grup reduït de cases vora l’església Mapa 258M781 Situació 31TDG904717 Per anar-hi hom pot agafar un camí a la carretera N-II, venint de Girona, passat Bàscara, a mà esquerra Ja en aquest camí, cal deixar el trencall que porta a Pontós i seguir…
Sant Pere de Palau-sator
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, on hi ha oberta la porta d’entrada, coberta amb dos arcs de mig punt en gradació F Baltà L’església parroquial de Sant Pere de Palau-sator es troba a l’extrem de migdia de la població, al barri de l’Església, en una situació una mica apartada del petit nucli urbà i fora de les seves muralles Palau-sator presenta una expansió urbana que retrobem en alguna altra vila medieval de la comarca, com la propera de Peratallada un nucli de poblament compacte s’agrupà i es consolidà a l’entorn del castell i fou protegit per un recinte fortificat,…
“Moko”
Segons la tradició, devers el segle X dC, Māui, heroi mític polinesi, pescà una illa Com aquell qui res, tragué de l’aigua Te Ika a Māui ‘el peix de Māui’ i Te Waipounamu ‘la mar de jade’, és a dir, l’Illa del Nord i l’Illa del Sud de Nova Zelanda Durant sis segles cap occidental no molestà els maoris que s’hi installaren, però l’any 1642 el navegant neerlandès Abel Tasman s’hi aventurà tota la seva tripulació, tret de tres homes, hi deixà la pell, de manera que ningú no tornà a intentar-ho Fins que el capità Cook s’hi presentà l’any 1769 i quedà fascinat pel que hi veié El tatuatge maori o “…
El Corpus de Sang
Els avalots del dia de Corpus a Barcelona 1640 Amb el títol Un Corpus de Sangre o los fueros de Cataluña , novella publicada el 1858, l’escriptor i polític Manel Angelón evocava la revolta protagonitzada a Barcelona del 7 al 9 de juny de 1640 Els aldarulls, protagonitzats pels segadors forasters i la menestralia de la ciutat, acabaren amb la vida del virrei, el comte de Santa Coloma —Dalmau de Queralt—, i representaren el punt més àlgid de la revolta social contra els tercios iniciada al final del mes d’abril d’aquell mateix any Fins al segle XIX, però, mai no s’havia emprat aquest nom per…
Guerres i paus privades
Llibre de Pau i Treva, JCallís, sd, BCAB RM Els inicis de l’època moderna a l’Europa occidental han estat conceptuats recentment com una autèntica edat d’or de la litigació pública o judicial Res de semblant, doncs, als segles medievals, quan pledejar era cosa, bàsicament, d’alguns nobles o mercaders, i d’uns quants capítols catedralicis o algunes ciutats de renom En el decurs del segle XVI, contràriament, els tribunals reials foren envaïts a Anglaterra, a Castella per una munió de simples camperols o menestrals, i fins de vídues i pobres de solemnitat, que s’adreçaven a la justícia del rei…
Els teixits elàstics
L’aparició del cautxú a Europa és tardana Si més no, com a producte industrial S’utilitzava inicialment per a fer gomes d’esborrar i pilotes El 1820, Charles Mackintosh demostrà el caràcter impermeable de les teles recobertes per una capa de cautxú i el 1839 Charles Goodyear descobrí el procediment de la vulcanització, l’origen de la indústria del pneumàtic L’elasticitat del cautxú motivà l’aparició de teixits elàstics, en els quals aquell producte era barrejat amb fil de cotó, estam o seda El cautxú arribava —inicialment només del Brasil— en forma de pans Aquests eren tractats…
Funció i activitat de l’intestí gros
Fisiologia humana
A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…
Embriologia
Anatomia humana
L’embrió humà es desenvolupa a partir d’una sola cèllula, la cèllula ou o zigot , formada per la unió d’un òvul, el gàmeta o cèllula reproductora procedent de la mare, i un espermatozoide , la cèllula reproductora procedent del pare Cada una d’aquestes cèllules aporta vint-i-tres cromosomes , estructures constituïdes per àcid desoxiribonucleic o ADN , on es troben els gens que determinaran el desenvolupament d’un nou ésser així, doncs, la cèllula constituïda per la unió d’ambdós gàmetes sexuals consta de vint-i-tres parells de cromosomes Un d’aquests parells de cromosomes, anomenats…
clor

Propietats físiques del clor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valències 1,3,4,5 i 7.
L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció de 2,5% de…
zinc
Economia
Química
Tecnologia
Element químic, de nombre atòmic 30, pertanyent al grup IIB de la taula periòdica.
Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2 % del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita ZnS No ocorre natiu, i hom l’obté per torrefacció en l’…