Resultats de la cerca

Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…

La dificultosa implantació humana als boscos boreals Als boscos densos i impenetrables de la taigà hi ha pocs espais que es puguin considerar apropiats per a l’agricultura o la pastura Els hiverns, especialment a les àrees més septentrionals, són molt llargs i, per tant, el període de creixement de les plantes és forçosament breu Aquestes circumstàncies han forçat els habitants de la taigà a viure de la cacera i la pesca durant milers d’anys Aquest tipus d’economia caçadora requereix espais molt extensos i, per això, la densitat de població de la taigà ha estat sempre molt baixa Encara…

El paper fonamental de l’estrat arbori L’estrat arbori té un paper fonamental als ecosistemes de la taigà de fet, la biomassa que representa supera amb escreix la de totes les altres plantes i animals junts Sota les seves capçades, les coníferes creen un medi molt especial, caracteritzat per l’ombra intensa, la humitat elevada, una menor expressió de les fluctuacions tèrmiques i un afebliment del vent Aquest medi es diferencia marcadament dels espais oberts sense cobricel arbori La preeminència i el diacronisme dels arbres L’ambient específic del bosc no és favorable per a la vida de totes…

Els set germans Muntadas d'Igualada Els sis socis constituents de Muntadas Germans La España Industrial 1847-1947 i les seves signatures El 1840 es constituí la societat Muntadas Germans Eren set igualadins reduïts aviat a sis per renúncia del germà gran, Pau El 1841 construïren una filatura de cotó al carrer de la Riereta de Barcelona Macià Muntadas i Font, casat amb Francesca Campeny i Vallvé, era un paraire a la ciutat d’Igualada, al començament del segle XIX Un artesà de la llana que es convertirà al cotó, seguint l’exemple de dotzenes de compatriotes seus, en comprovar els avenços…

abrocòmids n m pl ZOOLOGIA Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors acceptació del risc n f ECONOMIA Decisió de córrer un risc determinat, que es pren amb tot el coneixement de la informació disponible acrobàtids n m pl ZOOLOGIA Família de mamífers de l’ordre dels diprotodonts afrosorícides n m pl ZOOLOGIA Ordre de mamífers agafar o capturar rebots o rebotejar v intr ESPORT Tenir la capacitat d’aconseguir sovint el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d’un llançament fallat aigua virtual o aigua oculta n f…

El cant és el mitjà inicialment menys artificiós de produir música, atès que l’instrument forma part del cos de l’intèrpret, i es diu inicialment perquè el camí entre els primers esgarips dels homínids i les vertiginoses evolucions d’una prima donna belcantista és llarg i complex Pel mateix motiu és la forma d’expressió musical que està més directament lligada a l’intèrpret i que l’identifica més unívocament Els orígens del cant L’origen del cant és incert i es perd en els orígens de l’home, i se’n troba alguna forma a totes les cultures conegudes Rousseau el feia néixer de la parla, a la…

De les coves a les cases Els primers homes que habitaren el territori que actualment és Catalunya eren caçadors i recollectors nòmades que, sempre a la recerca de nous recursos, canviaven periòdicament d’hàbitat al llarg de l’any Ocupaven els abrics rocosos i les coves que reunien millors condicions, i també espais oberts a l’aire lliure, sobretot les platges prop dels rius i del mar L’espai on s’installaven s’estructurava en zones de pas, d’esquarterament d’animals, de talla d’eines de pedra, per jeure-hi, per llençar-hi els rebutjos Ara fa uns 300000 anys l’home dominà el foc, i la llar es…

Els ecosistemes terrestres presenten característiques força diferents dels aquàtics En ells els organismes depenen majoritàriament d’uns productors primaris que, situats a la interfase entre atmosfera i litosfera, ocupen un espai ben reduït només un centenar de metres en el cas dels boscos més alts, i molt menys normalment Alguns animals terrestres cerquen l’aliment al medi aquàtic i altres poden enlairar-se considerablement durant un temps curt, però el marc de la vida terrestre és molt més restringit que el de la marina, que arriba a colonitzar permanentment les grans fondàries Les plantes…

Una perspectiva neoromàntica per a una època postindustrial L’ecologia és una ciència romàntica No tots els ecòlegs hi estaran d’acord, és clar, i alguns epistemòlegs es mostraran probablement contrariats davant d’aquesta afirmació El món acadèmic en general ho acceptarà, en el millor dels casos, amb condescendència o, en el pitjor, amb anatema Tant se val A risc de guanyar-se aquest anatema, els directors i alguns autors de “ Biosfera ” ho veuen així Encara més pensen que bona part de l’actual crisi de creativitat que pateix l’ecologia acadèmica gairebé arreu del món, ve precisament d’haver…

L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…