Resultats de la cerca

Un país de frontera Vista aèria del conjunt d’Olèrdola, gran recinte fortificat de l’alta edat mitjana ECSA - d Todó Per a entendre les característiques que tenia el poblament als comtats de la Catalunya carolíngia al llarg dels darrers segles del primer millenni hem de tenir presents uns quants aspectes El primer és l’existència d’una frontera amb el món musulmà La proximitat de la marca —com l’anomenen els documents de l’època— afectà totes les comarques catalanes, des de les conques i les valls pirinenques, on es refugiava la gent, fins a les contrades mig despoblades, que hom considerava…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oriental Hom hi pot observar la capçalera J Bonell L’església de Santa Maria de Matadars es dreça a frec del mas del Marquet i al peu de la urbanització del mateix nom, lloc molt proper al Pont de Vilomara i a tocar de la carretera que enllaça aquesta població amb Sant Vicenç de Castellet, aigües avall del Llobregat Aquesta contrada se situa ben bé a l’extrem d’un apèndix que sorgeix a ponent del terme, bo i endinsant-se entre els termenals de Manresa, el Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet Long 1°52’24” - Lat 41°41’35” Per…

Situació Vista de l’església, en què destaca el campanar de torre gòtic decorat amb motius de tradició llombarda ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de Baldós és a la part més alta del poble de Montanyana, al costat de la ruïnosa torre del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG083706 Per a accedir-hi cal prendre l’itinerari indicat a la monografia anterior JAA Història Aquesta església, parròquia de la vila de Montanyana, era dedicada primitivament a sant Martí La primera església parroquial de Montanyana fou aixecada a la fi del segle X gràcies a l’empenta particular d’un cler-gue,…

Gairebé ningú no dubta a hores d’ara sobre la singularitat de l’arquitectura gòtica catalana Ningú no posa en qüestió que, malgrat algunes diferències de matís a l’hora de precisar procedències i cronologies i de concretar influències d’unes àrees territorials sobre unes altres, es pot parlar d’una arquitectura genuïnament catalana –o meridional en un sentit més ampli, si es vol “En veure les esglésies gòtiques del migdia francès, venint del nord, hom sent que s’entra en una altra França, i, en retrobar-les passant els Pirineus, s’endevina entre la Catalunya medieval i les províncies…

Martiri de sant Llorenç, escena de la predella del retaule major de La Seo de Saragossa, obra de Pere Joan, que rebé l’encàrrec de l’arquebisbe Dalmau de Mur el 1434 Pere Joan hi utilitzà l’alabastre de Gelsa Aragó Enciclopèdia Catalana – JGarrido En el present capítol tractarem dels materials lapidaris emprats en l’escultura gòtica fent un èmfasi especial en allò que els romans denominaren marmora Aquest terme designava tot un seguit de roques geològicament distintes, que es caracteritzen perquè es poden polir marbre estricte o metamòrfic, calcàries, pòrfirs, granits, basalts, alabastres…

Respecte de l’arquitectura romànica precedent, l’època del gòtic va veure el maridatge de la fe i de la ciència i, per tant, una manera molt diferent de fer arquitectura, caracteritzada per l’aparició a França, d’ençà de mitjan segle XII, d’una tecnologia innovadora que va suposar, malgrat tot, un ús continuat dels materials de construcció més tradicionals, llevat de l’aparició de nous ginys al servei de les tasques constructives i de la introducció massiva del vidre de color per al tancament dels grans finestrals A Catalunya, no obstant això, la relació entre el mur i el buit es va mantenir…

Conjunt de l’Anunciació de la capella del Corpus Christi, de vers el 1330 La iconografia incideix en l’Encarnació, inici de la salvació de l’home, i en el paper destacat de Maria, com és usual en l’època del gòtic AT – JFarré L’inici de la catedral de Tarragona es vincula estilísticament amb el romànic No fou fins a les primeres dècades del segle XIII que es produí l’acceptació del gòtic, fet que, en l’art escultòric, els mestres de la seu traduïren en la incorporació de la temàtica vegetal en comptes dels relats historiats dels capitells Al llarg d’aquesta centúria l’evolució va ser lenta,…

Paralellament a tota la creativitat característica de l’època del Modernisme i al costat de les seves formes més o menys sinuoses, tant en la figura i en l’ornamentació com en el paisatge, hi ha sempre un altra llarga línia, molt més tradicional i realista És la del retratisme, el gran oblidat de les històries de l’art català, a pesar que es pot afirmar que va ser conreat per la pràctica totalitat dels artistes d’aquell temps, des de les figures cabdals del Modernisme i el postmodernisme fins a les tan abundoses de la restant nòmina dels artistes de l’època, dedicats quasi sempre al retrat…

Definició És anomenat tumor de pròstata el desenvolupament d’una massa de teixit sense funció que creix independentment de la resta dels teixits prostàtics generalment arriba a comprimir la uretra que transcorre per l’interior d’aquest òrgan i provoca una obstrucció en l’evacuació de l’orina que pot alterar la funció urinària Les cèllules que formen el tumor poden presentar característiques semblants a les normals i constitueixen l’anomenada hipertròfia benigna de pròstata, o bé poden tenir característiques atípiques i constituir el càncer de pròstata, i, en aquest cas, si no es tracta…

Situació Una vista exterior de l’església des del costat de migjorn Hom hi pot notar el sobrealçament, que varià substancialment l’aspecte original de l’edifici J M Melció AI terme de Santa Pau, a uns 2 km vers llevant de la vila, hi ha l’església de la Mare de Déu dels Arcs, potser la més antiga que hi hagué a la vall de Santa Pau És en una vall afluent de capçalera del Set, la del torrent dels Arcs, que davalla de Puigsallança, a la serra de Finestres Mapa 295M781 Situació 31TDG658658 L’accés als Arcs es fa per la carretera de Santa Pau a Mieres A 1,5 km després del primer poble hi ha el…