Resultats de la cerca

La llúdria Lutra lutra experimenta un lent però continuat procés de recolonització Jordi Ruiz-Olmo Cap a mitjan dècada de 1980 s’estimava que la llúdria, o llúdriga Lutra lutra , arribaria a desaparèixer de casa nostra, però entre el 1987 i el 1989 es va produir un punt d’inflexió i un canvi en la tendència de la població catalana Amb els anys, s’ha pogut esbrinar que la causa principal d’aquest canvi de tendència va ser la millora de la qualitat de l’aigua gràcies a l’augment progressiu de la depuració d’aigües i l’abandonament de l’ús de substàncies contaminants bioacumulables que s’…

La línia blanca del tòrax diferencia, si es conserva, a simple vista el mosquit tigre Aedes albopictus adult d’algunes espècies locals que també són fosques i tenen ornamentacions blanques i potes ratllades Tanmateix, aquesta línia és fràgil, ja que les escates es perden amb certa facilitat, especialment en casos de captura traumàtica o de mala conservació Aleshores, es poden confondre amb Aedes geniculatus, Ae echinus o, fins i tot, Ochlerotatus pulcritarsis Roger Eritja El mosquit tigre Aedes albopictus és l’única espècie del subgènere Stegomyia al qual també pertany Ae aegypti…

De les nou espècies de garotes equinacis de la Mediterrània, les més abundants són la garota negra Arbacia lixula , la garota violeta Sphaerechinus granularis i la garota de roca o eriçó comú Paracentrotus lividus , la més abundant i de més interès comercial Les gònades són la part comestible de les garotes, molt gustoses Els principals països consumidors són França i el Japó, juntament amb Espanya, Bèlgica i Alemanya L’obertura d’aquest producte a un mercat internacional feu augmentar la demanda a partir de la dècada de 1980, ràpidament aprofitada per països com ara els Estats Units i…

L’arbre de la vida Arbre filogenètic dibuixat per Charles R Darwin en una llibreta de notes Transmutation of species ‘La transmutació de les espècies’, 1837-38 Cambridge University Library Parlar de la vida és parlar, sobretot, de diversitat Una de les particularitats que caracteritza més bé la Terra és l’extraordinària varietat d’éssers vius que exhibeix, els quals són presents, adaptats en forma d’espècies concretes, en tots els ambients, àdhuc en els més extrems, des del sòl antàrtic fins a les bullents surgències termals submarines, i des de les capes altes de la troposfera fins a…

Vertiginosa panoràmica dels espadats que tanquen pel nord la vall del riu Cérvol al capdamunt, s’hi aprecien els conreus abandonats del poblet de Bel JP Produccions La Tinença de Benifassà 12, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La Tinença de Benifassà, a la comarca del Baix Maestrat, representa una de les zones de més difícil accés de tot el País Valencia És per això que actualment pot ser considerada com un dels paratges valencians més ben conservats Cal destacar les magnífiques àrees forestals que conté, d’una extensió i riquesa possiblement úniques Situada a l’extrem…

Els carnívors suposen el 10% dels atropellaments mortals de mamífers A la fotografia, teixó Meles meles atropellat en un voral de la carretera Minuartia / Ferran Navàs L’extensió de la xarxa viària i ferroviària i la intensificació de la construcció de noves vies d’alta capacitat comporten una pressió creixent sobre la conservació de les poblacions de mamífers i de la fauna en general, a més de riscos per a la seguretat viària per collisions amb senglars i cèrvids A banda dels impactes causats per la pèrdua i la pertorbació dels hàbitats que resulten alterats pel traçat de les carreteres i…

El banquer Antoni Freixa La família Freixa-Rumeu Antoni Freixa, un banquer de Berga, establí una fàbrica de calç hidràulica i ciment a Santa Margarida i els Monjos el 1898 Antoni Freixa era de Berga Durant la primera meitat del segle XIX el cognom Freixa és un dels que es troben en totes les relacions de filadors i teixidors de cotó estesos per la comarca, que treballen amb les berguedanes La família Freixa és protagonista d’aquest desenvolupament industrial que caracteritza el Berguedà en aquell començament de segle, al costat dels Viladomiu, els Farguell, els Serra, etc Fàbrica dels Monjos…

El fil roig de la família Rifà permet seguir una sèrie d’empreses cotoneres que coincideixen en actuar a la conca del riu Ter Separades, les històries no diuen gran cosa Presentades alhora poden tenir una mica més de sentit Jaume Rifà, a Manlleu Etiqueta de la fàbrica Fils de Jaume Rifà “Plano industrial y comercial de Manlleu”, 1883 Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó No estava sol, ni de lluny El 1842 hi havia una quarantena de tallers com el seu, situats la majoria en el carrer del Pont Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18…

Fàbrica de Salt Sucesora de J Coma y Cros SA, 1850-1950 Joan Coma i Xipell, fill de Tremp, Erasme Ciuró i Auter, de Granollers, i Jaume Clavell i Isern, de Mataró, constituïren a Barcelona el 15 de novembre de 1850 la societat Coma, Ciuró i Clavell amb un capital de 50000 duros, aportats a parts iguals El domicili era al Raval barceloní, al carrer del Marquès de Barberà L’objecte de la societat era la compra-venda de tota mena d’articles i la manufactura de teixits de cotó Vol dir comerç i indústria cotonera Els tres titulars eren comerciants a Barcelona que aquell any compraren una fàbrica…

L’activitat cinegètica No es pot dir que els boscos monsònics tinguin una fauna pròpia Moltes de les espècies que en són exclusives són petites, amb mobilitat limitada i escassament valorades pels caçadors En aquest hàbitat, les espècies salvatges caçades per a la subsistència o bé pels caçadors professionals són una part d’aquelles mateixes explotades en les àrees de terra baixa dels boscos plujosos, principalment ocells grossos i mamífers que es mouen lliurement entre aquest i altres ambients La cacera a la Mesoamèrica monsònica El bosc estacional de l’Amèrica Central s’estén pel vessant…