Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
Sialoadenitis
Patologia humana
És anomenada sialoadenitis la inflamació, ja sigui aguda o bé crònica, de les glàndules salivals —sublinguals, submaxillars o parotídies—, que es troben en la cavitat bucal i tenen cura d’elaborar i secretar la saliva La inflamació d’alguna d’aquestes glàndules sol presentar-se a conseqüència d’un procés infecciós, entre els quals el més freqüent és la parotiditis, una alteració que en aquesta obra és tractada al capítol corresponent a les malalties infeccioses volum 7 Amb una freqüència inferior, la inflamació és provocada per d’altres gèrmens, com ara diversos virus o alguns…
Prevenció d’infeccions: la higiene
La pràctica d’exercici físic pot afavorir el desenvolupament de nombrosos processos de tipus infecciós si no es duen a terme una sèrie de mesures higièniques elementals Moltes d’aquestes infeccions poder ésser considerades banals tanmateix, sovint provoquen molèsties que entorpeixen el ritme d’un entrenament progressiu o fins i tot obliguen a la seva interrupció Entre les circumstàncies que afavoreixen el desenvolupament d’infeccions en relació amb la pràctica d’exercici físic, destaquen la sudoració profusa i la consegüent humitat de la pell, que predisposa a la…
fixació de complement
Prova emprada per a diagnosticar diverses malalties infeccioses, com el tifus, la brucel·losi, les gonocòccies, els quists hidatídics i la sífilis, fonamentada en l’absorció (fixació) i la inactivació del complement pel complex antigen-anticós.
Format a partir de la reacció immunològica que es produeix en posar en contacte un anticós amb el seu antigen Així, doncs, la presència o l’absència del complement com a element lliure és un indicador de la formació d’aquest complex antigen-anticós El complement no és visible, i per això hom hi afegeix eritròcits sensibilitzats si el complement és lliure es produeix una hemòlisi, però si ha estat fixat no s’origina
rickettsiosi
Patologia humana
Grup de malalties infeccioses produïdes per gèrmens del gènere Rickettsia i transmeses habitualment per artròpodes (com puces, polls o paparres), des d’animals (com rates, vaques, etc) o des d’individus infectats, fins a individus sans.
Tret d’algunes excepcions, el quadre clínic d’aquestes malalties consisteix en febre, neuromiàlgies, diversos graus de prostració i aparició posterior d’un exantema Entre les rickettsiosis cal esmentar el tifus exantemàtic, la febre Q, la febre botonosa i la febre de les muntanyes Rocalloses
Pneumònia
Patologia humana
Definició És anomenada pneumònia la inflamació del teixit pulmonar deguda a una infecció, que pot ésser causada per diversos microorganismes i que origina en cada cas concret determinades manifestacions que en són característiques, per bé que en general provoca febre, tos i dolor toràcic Freqüència, edat i sexe La pneumònia és un trastorn molt freqüent i potencialment greu, bé que els darrers trenta anys 1 ús de medicació antibiòtica ha disminuït la mortalitat deguda a aquesta afecció en més d’un 50% Malgrat tot, però, la pneumònia continua essent la primera causa de mortalitat per malalties…
fitopatologia

Roure infectat pel fong Armillaria
Peter O'Connor aka anemoneprojectors (CC BY-SA 2.0)
Fitopatologia
Ciència que estudia les malalties de les plantes.
Les causes o els agents de malaltia poden ésser virus, paràsits vegetals bacteris, fongs o plantes superiors, agents animals nematodes, molluscs, artròpodes i vertebrats o també factors ambientals climàtics edàfics, productes tòxics, etc Generalment la fitopatologia restringeix el seu camp a les malalties causades per virus, per paràsits vegetals, per nematodes i per factors ambientals, i deixa per a l’entomologia i la zoologia aplicades les malalties causades per artròpodes, per molluscs i per vertebrats Empíricament, les malalties de les plantes han estat conegudes des de temps immemorial,…
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
anèmia
Patologia humana
Situació patològica comuna a moltes malalties en què habitualment hom constata una disminució del nombre d’eritròcits, de la quantitat d’hemoglobina o del valor de l’hematòcrit.
En general s’accepta que hi ha anèmia quan la concentració d’hemoglobina és inferior a 14 g/dl en l’home i a 12 g/dl en la dona Els símptomes provocats per un estat anèmic són d’intensitat i gravetat molt variable en relació amb el grau de l’anèmia i la rapidesa d’instauració L’anèmia crònica es manifesta amb astènia, dispnea d’esforç, palpitacions, taquicàrdia, vertigen, cefalea, amenorrea, trastorns tròfics, pallidesa, edemes, etc L’anèmia aguda , que s’observa sobretot en casos d’hemorràgies i d’hemòlisis intenses, porta fins a situacions extremes els símptomes esmentats i pot provocar un…
Vellesa
La vellesa correspon, en el seu sentit més ampli, a l’etapa de la vida que segueix l’adultesa De fet, no es pot establir clarament un límit definit entre ambdues etapes, ja que hi ha una gran variabilitat individual pel que fa a les modificacions que produeix en l’organisme el pas del temps, ni tampoc s’han determinat les pautes que permetrien d’identificar-les Si bé és cert que comparant les característiques que presenta una mateixa persona als 55 anys i als 85 són evidents les modificacions corporals que s’han presentat i es poden diferenciar particularitats fisiològiques en cada etapa, no…
Controls periòdics al nen
A partir de la primera visita es programen els successius controls mèdics que convé fer al nen La regularitat dels controls pot variar en cada cas, especialment si es detecta algun signe que faci aconsellable de revisar l’infant amb determinada freqüència, per comprovar si té alguna alteració Tenint en compte l’existència de criteris variables, segons el pediatre o el centre sanitari, i sempre dintre d’uns límits raonables, l’habitual és que, si el nen no presenta cap problema que calgui vigilar, es practiqui una visita de control mensual, fins a arribar als set mesos d’edat, perquè en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina