Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Les societats de la prehistòria
Les bases materials del paleolític Els estudiosos de la prehistòria els paleoantropòlegs i els prehistoriadors normalment fan coincidir l’aparició a la Terra del gènere Homo amb l’aparició de les primeres eines que els nostres avantpassats van començar a fabricar regularment per tal d’incrementar la recollecció d’aliments i la capacitat de defensa Com per als seus ascendents antropoides, per als homínids l’aprovisionament d’aliments també constituïa una preocupació constant, que els consumia gran part de les energies i del temps disponibles A diferència dels seus progenitors, però, van…
La Barcelona pictòrica de Ramon Destorrents
Art gòtic
Taula d’un retaule procedent de l’església de Santa Oliva Baix Penedès, inclòs entre les peces del denominat “grup d’Iravals”, l’autoria de les quals fluctua entre Destorrents i els germans Serra AB/MDB – PRotger Després de la mort dels Bassa, Barcelona s’afermà com a veritable capital productora de retaules pintats Dels seus tallers havien sorgit obres de gran qualitat per a destinacions fonamentalment reials –Lleida, Saragossa, València, Mallorca, Terol o Perpinyà–, però a partir d’aleshores les seves creacions s’…
Terres isolades: les illes
L’arxipèlag planetari En rigor, totes les terres emergides del planeta, fins els continents, són illes Totes les masses continentals, el Vell Món, el Nou Món, l’Antàrtida, Austràlia, estan envoltades d’aigües Però és per sota dels 10 milions de km 2 que comencen a plantejar-se dubtes Austràlia, amb els seus 7 milions i mig de km 2 , és un continent o una illa S’accepta generalment que és un continent, però el seu poblament vegetal i animal té no poc d’insular i tampoc no és rar sentir-lo anomenar continent-illa Grenlàndia, que amb més de 2 milions de km 2 és generalment reconeguda com la més…
Els monuments romànics del Ripollès
Art romànic
Arquitectura civil i militar Mapa del Ripollès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall - J Vigué Mentre alguns dels edificis eclesiàstics del Ripollès, realitzats durant els segles IX-XIII i encara conservats, poden ésser inclosos entre les obres arquitectòniques més importants de Catalunya, els edificis civils i militars potser són menys espectaculars Evidentment, això no vol pas dir que no es fessin construccions en aquella època, sinó més aviat que, desgraciadament, de la major part resta ben poca cosa alguna paret mig…
Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Situació Vista aèria del monestir que centra el petit nucli de Sant Sebastià dels Gorgs ECSA - J Todó L’antic monestir, avui església parroquial, centra el nucli urbà del petit poble de Sant Sebastià dels Gorgs, situat a uns 7 km de Sant Sadurní d’Anoia, i a uns 9 km de Vilafranca del Penedès JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF969819 Història Els primers temps L’indret dels Gorgs apareix esmentat per primera vegada l’any 976 en una donació d’un alou al monestir de Sant Cugat El topònim té l’origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi La notícia més antiga de Sant Sebastià és…
Les bosquines i els gramenets embosquinats mediterranis i submediterranis
Si prescindim de les terres conreades, el paisatge mediterrani actual és amplament dominat per les bosquines, és a dir, per poblaments vegetals presidits per arbusts Moltes d’aquestes bosquines procedeixen de la degradació del bosc esclerofille, ja ha estat dit, però cal tenir present també que als llocs més ingrats de la regió mediterrània aquestes bosquines són exponents de la màxima exuberància que la vegetació pot arribar a atènyer en raó de les condicions ecològiques imperants, marcades per l’escassedat d’aigua i de sòl A l’àmbit submediterrani, la importància de les bosquines és menor,…
Lluís Borrassà
Art gòtic
Des de les primeres notícies sobre Lluís Borrassà –facilitades per J Puiggarí el 1860– fins ara, la consideració de la seva pintura ha estat molt gran Puiggarí va ser qui va atribuir per primera vegada una taula a Lluís Borrassà, la benedicció de sant Hipòlit als seus servents del retaule dels Sants Llorenç, Hipòlit i Tomàs d’Aquino de la catedral de Barcelona ara al Museo Franz Mayer de Ciutat de Mèxic L’obra de Borrassà va gaudir encara de més acceptació a partir dels primers anys del segle XX, arran del descobriment que l’identificava com l’autor del retaule de Santa Clara de Vic La màgia…
Cent anys de vida quotidiana
Es pot parlar d’unes pautes de vida quotidiana comunes a tots els habitants de Catalunya Què tenen en comú, per exemple, les vides del pagès del delta de l’Ebre, el cambrer del Raval de Barcelona, el pescador de Roses, la venedora de carn del mercat de Santa Caterina de Barcelona o la professora d’anglès de l’institut de Vic Aparentment, no tenen cap lligam ni connexió Es lleven a hores diferents, mengen a hores diferents, treballen en coses dissemblants i el seu lleure és diferent com podem dir que formen part d’una mateixa cultura Al llarg d’aquest text s’intentarà posar de manifest si…
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Art romànic
Situació Vista aèria del cenobi, el més important de la branca femenina de l’orde cistercenc a Catalunya ECSA-J Todó L’antic monestir cistercenc de Santa Maria és al bell mig del poble de Vallbona de les Monges, el qual s’emplaça a la zona meridional de la comarca de l’Urgell, als contraforts septentrionals de la serra del Tallat, que limita amb la comarca de la Conca de Barberà Mapa 33-15 389 Situació 31TCF406991 Per a arribar-hi des de Tàrrega, cal agafar la carretera C-240 en direcció a Tarragona, amb dues opcions en arribar a l’altura del coll de la Portella, s’agafa la carretera L-201…
El paisatge vegetal dels Sistemes Litorals i Prelitorals del Ter al Millars (territori catalanídic)
Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…