Resultats de la cerca
Es mostren 15544 resultats
Les poblacions de garotes del litoral català
De les nou espècies de garotes equinacis de la Mediterrània, les més abundants són la garota negra Arbacia lixula , la garota violeta Sphaerechinus granularis i la garota de roca o eriçó comú Paracentrotus lividus , la més abundant i de més interès comercial Les gònades són la part comestible de les garotes, molt gustoses Els principals països consumidors són França i el Japó, juntament amb Espanya, Bèlgica i Alemanya L’obertura d’aquest producte a un mercat internacional feu augmentar la demanda a partir de la dècada de 1980, ràpidament aprofitada per països com ara els Estats Units i…
La Tinença de Benifassà
Vertiginosa panoràmica dels espadats que tanquen pel nord la vall del riu Cérvol al capdamunt, s’hi aprecien els conreus abandonats del poblet de Bel JP Produccions La Tinença de Benifassà 12, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La Tinença de Benifassà, a la comarca del Baix Maestrat, representa una de les zones de més difícil accés de tot el País Valencia És per això que actualment pot ser considerada com un dels paratges valencians més ben conservats Cal destacar les magnífiques àrees forestals que conté, d’una extensió i riquesa possiblement úniques Situada a l’extrem…
Decàpodes d'interès pesquer: la gamba
La gamba Aristeus antennatus s’alimenta de la fauna petita prop del fons, que és formada per les mateixes espècies a tota la Mediterrània i que té desplaçaments importants Tanmateix, Palamós és, de molt, el port que més tones de gambes desembarca a Catalunya, encara que se’n pot trobar a tots els ports de la Mediterrània La femella adulta és més gran que el mascle Anna Bozzano Des del final dels anys quaranta del segle XX, Aristeus antennatus , també anomenada gamba rosada o roja, ha estat un recurs important de la pesca d’arrossegament a Catalunya Es tracta d’una espècie en general…
Salamandra
Morfologia La salamandra Salamandra salamandra presenta una coloració molt típica, en groc i negre la proporció de groc, però, varia en les diverses subespècies i, fins i tot, entre els individus d’una mateixa població Pot presentar des de taques grogues més o menys irregulars, com els individus de les àrees mediterrània i submediterrània S salamandra bejarae , a dalt, fins a dues línies gruixudes grogues longitudinals, com els individus dels Pirineus centrals S salamandra fastuosa , a baix Salvador Bosc i Xavier Parellada La salamandra, o salamàndria, és un animal gros i robust, que pot…
Els estudis sobre amfibis
Els estudis sobre els amfibis són referits a múltiples camps Les dades biomètriques proporcionen la base per a molts estudis biològics Oriol Alamany L’estudi dels amfibis als Països Catalans és en ple desenvolupament Per raó de la peculiar biologia dels amfibis, de llurs exigències ecològiques i de llurs hàbits sovint nocturns, les observacions de més gran eficàcia corresponen al període reproductor, durant el qual els animals, localitzats en tota mena de masses d’aigua, estructures fàcilment detectables mitjançant una acurada exploració, poden ésser observats durant el dia en aquesta època,…
Els Rifà, la fàbrica de Malards i els Botey a Manlleu, Gurb i Ripoll
El fil roig de la família Rifà permet seguir una sèrie d’empreses cotoneres que coincideixen en actuar a la conca del riu Ter Separades, les històries no diuen gran cosa Presentades alhora poden tenir una mica més de sentit Jaume Rifà, a Manlleu Etiqueta de la fàbrica Fils de Jaume Rifà “Plano industrial y comercial de Manlleu”, 1883 Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó No estava sol, ni de lluny El 1842 hi havia una quarantena de tallers com el seu, situats la majoria en el carrer del Pont Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18…
Ciclons, tifons i huracans
L’any 1900, el meteoròleg australià Clement Wragge decidí de batejar cada gran pertorbació tropical amb un nom de persona Wragge donà a les de tipus anticiclònic, portadores de bonança, noms de persones que apreciava, i reservà per a les depressions, causants de temperis, noms de polítics detestats Es veu que la idea agradà als meteoròlegs nord-americans, però només per a les grans depressions devastadores, les quals començaren de rebre noms femenins “Carol”, “Tracy”, “Edna”, etc És obvi que les fòbies i les fílies delaten els subconscients, i també ho és que aquest escarni discriminatori no…
D'Hipòcrates fins a Haeckel
L’ecologia és una disciplina científica jove, que fins el 1866 ni tan sols no tenia nom fou llavors que el biòleg alemany Ernst Haeckel, deixeble de Darwin, batejà així “la ciència de l’economia, els costums, les formes de vida, les relacions vitals externes dels organismes”, en les primeres pàgines del primer volum de la seva “Generelle Morphologie der Organismen” , un llibre que no tractava precisament d’ecologia A diferència de la majoria de les ciències tal com es troben formalitzades avui, l’ecologia no és el fruit de la progressiva diferenciació i especialització d’un determinat camp…
Joan Desgarrigues, comanador del Masdéu (1419-1422)
El 31 de juliol de 1419 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Desgarrigues Segles XIV – XV, comanador del Masdéu diputat militar Galceran de Santmenat, cavaller diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Narcís Estruç, ardiaca major de Tarragona El 2 d’agost de 1419 jurà el càrrec el següent oïdor oïdor militar Guillem de Masdovelles El 6 d’agost de 1419 arribà a Barcelona el següent oïdor reial Joan Desbosc, ciutadà de Lleida Les notícies sobre Joan Desgarrigues són ben minses Se sap que havia professat en l’orde de l’Hospital, i…
Santa Creu i Santa Eulàlia o catedral de Barcelona
Art romànic
Situació Vista aèria de la catedral, construcció plenament gòtica, que substituí la catedral romànica aixecada en el mateix indret ECSA - J Todó La catedral de Barcelona, dedicada a la Santa Creu i a santa Eulàlia, es troba en l’àmbit de l’antiga ciutat romana i medieval, força excèntrica, pròxima a la muralla del sector NE Ocupa l’illa formada pel pla de la Seu i els carrers dels Comtes, dels Canonges, de la Pietat, del Bisbe i de Santa Llúcia L’edifici actual, gòtic, va erigir-se entre els anys 1298 i 1448 i va ser completat en temps recent Mapa 37-16421 Situació 31TDF313819 MVT-MTVV…