Resultats de la cerca
Es mostren 15965 resultats
Sant Martí dels Castells (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Extrem de llevant del cos del castell de Sant Martí, que es correspon amb l’església homònima ECSA - J A Adell El conjunt medieval format per l’església i el castell de Sant Martí dels Castells és situat sobre un penyal de roca que força un meandre del Segre, en el límit entre la plana cerdana i l’engorjat del Baridà Mapa 35-10 216 Situació 31TCG941913 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Aquesta església donà nom al castell que li feia costat Segurament, al principi fou una simple església castellera que més tard passà a tenir…
Les revistes especialitzades
L’aparició d’una premsa artística catalana és un fenomen que pertany precisament a aquest període, ja que no es consolidà fins al triomf del Modernisme En anys anteriors, si bé hi havia hagut intents de publicar revistes d’art, no havien tingut gaire continuïtat Cal no confondre les revistes illustrades vuitcentistes, com “La Ilustración Artística”, o les revistes satíriques plenes de caricatures de grans dibuixants, com “La Campana de Gràcia” o “Papitu”, amb les veritables revistes d’art “Pèl & Pioma”, cartell, R Casas, sd RM “Pèl & Ploma” 1899-1903 —que seguia “Luz” 1897-98, bé que…
Alessandro Grandi
Música
Compositor italià.
Vida Probablement fou alumne de Giovanni Gabrieli a Venècia Entre el 1597 i el 1615 fou mestre de capella de diverses institucions benèfiques de Ferrara, fins que fou nomenat mestre de capella a la catedral 1615-17 El 1617 ocupà una plaça de cantant a Sant Marc de Venècia, amb un sou força generós, i fou allí on conegué C Monteverdi, mestre del cor de la catedral veneciana El 1618 arribà a ser mestre de cant al seminari ducal, i el 1620, vicemestre de capella de la catedral, tot compartint responsabilitats amb Monteverdi El 1627 abandonà Venècia i optà a la plaça de mestre de capella a Santa…
Universitat de Lleida (UdL)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior que té els seus orígens en l’antic Estudi General de Lleida, primera universitat fundada als territoris hispànics de la Corona d’Aragó (1300), pel rei Jaume II.
Clausurada, juntament amb la resta d’universitats catalanes per Felip V l’any 1717, calgué esperar fins a l’aprovació, pel Parlament de Catalunya, de la Llei de 30 de desembre de 1991 de creació de la nova Universitat de Lleida per a recuperar una de les institucions emblemàtiques de la ciutat al llarg de la seva història Això no obstant, cal destacar uns precedents que han servit de pont en primer lloc, la fundació de l’Escola Normal de Lleida 1841, obra del mestre Odó Fonoll, i que anà derivant amb el temps en l’Escola de Magisteri Primari 1931 l’Escola Universitària de Formació del…
Revista d’Història Medieval
Historiografia catalana
Publicació periòdica de caràcter anual creada el 1990 pel Departament d’Història Medieval de la Universitat de València i dirigida pel seu catedràtic, Paulino Iradiel. Ha publicat fins l’any 2000 onze números.
El consell de redacció l’integren els membres titulars del departament Enrique Cruselles, José María Cruselles, Ramon Ferrer, Antoni Furió, Mercedes Gallent, Ferran Garcia-Oliver, Enric Guinot, Pedro López Elum, Rosa Muñoz, Rafael Narbona, Mateu Rodrigo i Manuel Ruzafa La llengua de la publicació fou la dels autors que hi escrivien, fonamentalment castellà i català, a més del francès i l’italià La revista nasqué per donar sortida a la societat a la proliferació de treballs i estudis fets els darrers anys Aquest, almenys, és un dels postulats enunciats a la presentació del primer número reduir…
Joan de Gazanyola i Bou
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa originària de Pià, formà part de la burgesia honrada de la vila de Perpinyà Començà els estudis al collegi dels Oratoris de Pesenàs Baix Llenguadoc i els acabà a Perpinyà amb un any de dret El 1785, fou alumne de l’escola reial d’artilleria de Metz Lorena, on fou oficial arran de la detenció del rei Lluís XVI a Varennes Els esdeveniments que se seguiren i el jurament que s’exigia de l’exèrcit i que ell refusà, el decidiren a emigrar Ingressà al cos de la noblesa reial organitzat pel príncep de Condé i participà en noves campanyes amb…
Sebastià Garcia i Martínez
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…
Anastasio Chinchilla Piqueras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge militar.
Vida i obra És l’autor d’una de les obres més importants de l’erudició biobibliogràfica de l’Estat espanyol del s XIX Abandonà una incipient vocació religiosa que l’havia portat al Seminari d’Oriola, per cursar estudis de medicina a la Universitat de València Encara que obtingué el grau de llicenciat el 1829, no es doctorà fins el 1846 Mentrestant obtingué una plaça com a metge militar i es dedicà a la docència, fet que marcà la seva trajectòria intellectual posterior Com assenyala el seu principal biògraf E Salcedo y Ginestal, Chinchilla ocupà la càtedra d’història de la medicina espanyola a…
Fèlix Burguera i Serrano
Historiografia catalana
Franciscà, cronista oficial i escriptor.
Vida i obra El seu nom de religió fou Amat de Crist Fou membre d’una adinerada família d’ideari carlista, gràcies a la qual pogué publicar gran part dels llibres que escriví El 1888, quan tenia setze anys, començà a estudiar al Seminari diocesà i tres anys més tard professà l’orde franciscà, però per motius de salut el bisbat l’autoritzà a viure al seu poble a poc de fer els trenta-cinc anys Durant aquest període publicà Los católicos españoles 1902, Enciclopedia de la Eucaristía 1905-06, extensa obra de set volums, a la qual afegí un compendi, i Acción católico-social de la mujer 1909 Una…
Antoni Agustín i Albanell
Historiografia catalana
Eclesiàstic, humanista i canonista.
Era fill d’una família d’alts funcionaris de la monarquia el pare, Antoni Agustín i de Siscar, membre d’una nissaga de la petita noblesa de Fraga, fou regent i, després 1508, vicecanceller del Consell d’Aragó, i la mare, Aldonça Albanell i Durall, era filla de Jeroni Albanell, ciutadà honrat barceloní, regent de la Cancelleria de Catalunya i actiu collaborador de Ferran II en la reforma del règim municipal de Barcelona el 1498 Diversos germans seus ocuparen igualment càrrecs oficials Es coneix la seva vida gràcies, sobretot, a la biografia que el 1734 n’escriví l’illustrat valencià Gregori…