Resultats de la cerca
Es mostren 4196 resultats
Cristòfor Despuig i Savertés
Literatura catalana
Historiografia catalana
Història
Prosista.
Vida i obra Donzell i després cavaller, pertanyia a l’oligarquia ciutadana de Tortosa Fill de Pere Joan Despuig Segurament rebé una educació cortesana, potser al País Valencià La seva participació en el govern municipal fou intensa, essent membre del consell el 1544, 1545 i 1547, jutge ordinari en cap el 1546, paer en cap el 1547, procurador general de la baronia de Carles i Alfara el 1549 i 1560, i procurador en cap el 1549 i 1560 Representà la ciutat davant l’Audiència i fou convocat a corts, malgrat que sembla que no hi assistí mai Posteriorment, veié frenada l’activitat en els afers…
,
Cronistes i historiadors
El segle XV assenyala alguns dels canvis més significatius en la historiografia catalana D’una banda, el cavaller de Bagà Pere Tomic va escriure l’obra Històries e conquestes dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona Aquest tractat històric, enllestit el 1448, suposava una reformulació del saber històric medieval, bastida a la mida dels interessos dels barons de Pinós, a qui l’autor serví, i de la noblesa catalana Com a tal, recollia alguns dels mites fundacionals —vinculats als cicles bíblic de Túbal, nét de Noè, i clàssic d’Hèrcules— ideats per la historiografia castellana del segle XIII, i…
La premsa en català: vint anys d’interinitat
Del 1959 ençà, es produïren a Catalunya uns tímids moviments cap a la revitalització cultural En el camp de la premsa, la segona etapa de la revista “Serra d’Or” fou un punt de partida essencial, ja que aquesta publicació mensual, promoguda pel monestir de Montserrat, esdevingué la primera revista catalana de qualitat i de difusió general Portada de “Ressorgiment”, núm 631, febrer del 1969, Buenos Aires Coll R Surroca / GS Tanmateix, però, en la nòmina de la premsa clandestina o comarcal el desert no era total “Ressorgiment” des de Buenos Aires, “Pont Blau”, editada a Mèxic, o “Cultura”, que…
La sucrera de Vic
La Sucrera de Vic és la primera fàbrica de sucre que s’establí a Catalunya amb la bleda-rave com a primera matèria La seva existència, però, té dues etapes distintes, separades per un llarg parèntesi Miret i A i M Planas L'obra del guerriller carlí Martí Miret i Queraltó, nascut a la Granada Alt Penedès l’any 1846, participà activament en la tercera guerra Carlina, lluitant al costat del general Savalls El pretendent carlí li atorgà el títol de vescomte de Castellfollit Acabada la guerra, optà per entrar a l’exèrcit espanyol amb el mateix títol de brigadier que tenia amb els carlins Fou…
Antoni Gassol i els Sanfeliu, a Mataró
Antoni Gassol i els seus nebots Antoni Gassol i Civit Manufacturas Antonio Gassol, SA, 1895-1970 Antoni Gassol, un català que se n'anà a Cuba a fer fortuna, creà una fàbrica de gènere de punt al seu retorn a Catalunya Els seus nebots la convertiren en la que serà la primera empresa catalana i de l'estat en el seu sector Antoni Gassol i Civit va ser un “americano”, el català que se’n va a Amèrica amb un farcellet i en torna quan ha aconseguit una fortuna Però ni tots tornaven, ni tots guanyaven diners Va anar a parar a Cuba, que era el port de destinació de la majoria d’ells i hi va obrir un…
Els Noguera, a Prats
Espíritu y fuerza de la industria textil catalana , 1943 La família Noguera inicià una sèrie d’empreses industrials cotoneres a Prats de Lluçanès La més important fou la creada per Manuel Noguera i Teresa Senties En la relació d’industrials que presenten productes a l’Exposició de Barcelona de 1844, la primera que se celebrà a Catalunya, hi trobem tres Noguera que tenen fàbrica a Prats de Lluçanès Noguera i Pujol, Joan Noguera i Manuel Noguera Tots tres presenten el mateix producte empesa o teixit cru de cotó En total es concentraren més de 600 expositors a l’esmentat certamen i potser la…
Jacint Ramon i la màquina de vapor de Francesc Sanpons
Retrat de Francesc Sanpons, constructor de la màquina de vapor de Jacint Ramon Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII, J Agustí Jacint Ramon era un fabricant d’indianes de Barcelona, fill d’un fabricant d’indianes i pare d’un que també ho serà Coneixem, per tant, tres generacions dedicades plenament a l’estampació La primera pertany totalment al segle XVIII Sabem que el 1791 es prorrogà la vida social de la companyia Pau Ramon i Fill, que tenia tres socis El fill era precisament Jacint Ramon que, tot just començat el segle XIX, és membre de la Reial Companyia de Filats de Barcelona…
Els esforços per crear una siderúrgia. Les fargues catalanes
Dibuix esquemàtic de la farga catalana Diccionario Industrial, C Camps i Armet Parlar de l’Edat del Ferro és fer referència a la prehistoria A Catalunya l’ús d’instruments de ferro pertany a aquesta etapa de la humanitat, molt abans que entréssim en períodes d’història escrita i documentada Catalunya, que no aconseguirà la creació d’una indústria siderúrgica important, ha deixat, però, un rastre en la seva història gràcies a les fargues “Catalan farge”, “feu catalan” o “forjas a la catalana” són expressions que es troben en qualsevol tractat antic o modern que descrigui l’evolució de la…
De la bosquina fins a Grassa
El procés d’adob de la pell no és pas, precisament, dels més aromàtics, i menys encara si es duu a terme amb mètodes artesanals i primitius Això explica, en aparent paradoxa, que Grassa, una petita ciutat provençal, estigui envoltada per camps d’espígol i sigui seu de nombroses indústries que es dediquen a l’extracció d’essències vegetals i a la fabricació de perfums Tot va començar ja fa uns quants segles, quan aquesta ciutat era un gran centre de tractament de pells i cuiros Els cuiros tenien usos molt diversos, entre els quals es trobava la confecció de peces de vestir com ara els guants…
La guerra dels Trenta Anys i la guerra dels Segadors. 1618-1659
La guerra dels Segadors fou una de les guerres realitzades per exèrcits professionals sovint amb dret de pillatge sobre la població civil que, durant trenta anys, van assolar l’Europa central Del conjunt d’aquestes guerres europees disperses se n’ha dit guerra dels Trenta Anys Els escenaris bèllics de la guerra dels Trenta Anys Per sota de l’aparença d’una guerra de religió entre catòlics i protestants, la guerra dels Trenta Anys, i la guerra dels Segadors que en formà part, fou una guerra per redefinir les àrees d’influència de les grans potències europees De retop, els Països Baixos i…