Resultats de la cerca

La mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus viu a tota mena de boscos, principalment de terra baixa, on se la veu volant d’un arbre a l’altre, sempre en estols compactes dels quals sorprèn la rapidesa de moviments Té, com la resta de mallerengues, una manera característica de moure’s per les branquetes, voltant-les insistentment i gairebé contínuament Aquesta mallerenga, però, no es confon amb cap altra per l’aspecte que li dona la cua, molt més llarga que el cos Ramon Torres Als Països Catalans la mallerenga cuallarga és sedentària i nidificadora comuna falta a les zones costaneres de l’…

El mosquiter groc petit Phylloscopus collybita , de la fotografia, feta a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre, ens pot servir de model de tots els mosquiters, ja que són tots molt semblants molt petits al voltant d’11 cm, de plomatge de color groc verdós pàllid, sense ratllar, més clar per sota, bec llarg i punxegut, ratlla clara a través de l’ull i forma del cap poc marcada En canvi, no tots els mosquiters corresponen a un mateix model fenològic El mosquiter groc petit és gairebé igual que el mosquiter groc gros P trochilus , del qual, al camp, només pot diferenciar-se pel cant El nom comú…

Àrea de nidificació del trist Cisticola juncidis als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans el trist és un ocell sedentari i comú que nia a la Catalunya Nord, la resta del Principat, el País Valencià i les Balears No s’ha trobat criant a Andorra, tot i que recentment ha colonitzat la Cerdanya, ni tampoc a Formentera El trist comença a niar al final de març i continua fins tan tard com l’agost, car pot fer dues, i potser tres postes anuals Aquest ocell és comú a les zones baixes obertes i planes, viu tant als conreus de secà com als de regadiu, horts,…

L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos migratoris s’observen arreu, d’…

El picot verd Picus viridis és, del seu grup, el més característic del bosc mediterrani, tot i que és més fàcil de sentir que no de veure Té el dors verd, el davant clar, el capell vermell i el carpó groc, molt visible en vol, així com les taques blanques de les ales Els mascles tenen tacat de vermell l’ample bigoti negre que els baixa cap al coll, de sota el bec L’exemplar de la fotografia mostra aquest caràcter i les taques del pit i la panxa característiques dels immaturs Noteu la disposició dels dits de les potes, peculiar dels picots El picot verd, tot i que nia típicament als arbres,…

El siboc Caprimulgus ruficollis és molt semblant, en aspecte i costums, a l’enganyapastors, bé que és una mica més gros, car ateny 30 cm, tot ell és de tons no tan foscos, i presenta un collar rogenc i una gola blanquinosa, no patents a la fotografia, que correspon a un exemplar de Sarroca de Segre Segrià, ben aclofat al seu niu hom constata netament ei camuflatge de la seva coloració De fet, al camp, el caràcter principal per a distingir-lo de l’enganyapastors és la veu Anna Motis Als Països Catalans el siboc presenta el mateix estatus que la seva espècie bessona, l’enganyapastors és a dir…

L’òliba Tyto alba és un rapinyaire nocturn mitjà entre 32 i 34 cm d’aspecte inconfusible, a causa dels tons claríssims o daurats de tot el seu cos beix i marró clar al dors i les ales, blanc o crem al pit i l’abdomen, altrament tot clapat de motes negres o molt fosques, i també a causa de les grans ulleres que li emmarquen la cara És un devorador de petits vertebrats els ossos i pèls dels quals regurgita polidament egagròpiles, de crit llòbrec i esfereïdor, hoste habitual de torres i campanars Tony Tilford/Index L’òliba és una espècie sedentària, hivernant i nidificadora als Països Catalans…

La tórtora turca Streptopelia decaocto , com la illustrada a la fotografia, feta a Grècia, s’ha incorporat recentment a la nostra fauna silvestre És d’un color beix uniforme, tret de la punta de les ales, que són negres, i té un semicollar negre i blanc molt ben marcat presenta una cua força llarga i afuada La tórtora domèstica S risoria és prou semblant i la diferenciació s’ha de fer principalment per la veu Anna Motis Aquesta tórtora penetrà a Europa des d’Àsia al començament del segle actual, si bé la seva veritable expansió cap a l’Occident es produí a partir de l’any 1928 Aquesta…

El gavot Alca torda és un parent pròxim dels pingüins genuïns, és a dir, dels pingüins àrtics, actualment ja extingits, dels quals recorda el posat quan és fora de l’aigua pertany, de fet, a la mateixa família que el pingüí típic És un ocell marí estricte, de potes palmades, d’uns 40 cm, negre, amb el pit i l’abdomen blancs, bé que a l’hivern, que és quan el podem trobar a les nostres costes, ofereix també una ampla màscara blanca cas de la fotografia, presa en aigües mallorquines S’alimenta de peix, que caça amb el seu bec característic, alt i comprimit Jesús R Jurado El gavot, amb una…

El fumarell negre Chlidonias nigra , d’una mida semblant al fumarell carablanc 23-25 cm, únicament fa honor al seu nom en plomatge estiuenc, que és quan mostra el cos totalment negre L’exemplar de la fotografia, procedent de la llacuna del Remolar delta del Llobregat, mostra el plomatge d’hivern, blanc i amb algunes taques negres al costat dels ulls i just davant de les ales Vola ras sobre l’aigua i pesca, generalment, sense arribar a submergir-s’hi Oriol Alamany El fumarell negre és, essencialment, un migrador regular en ambdós passos, observable comunament al litoral i rarament o…