Resultats de la cerca

Vida Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón 1934, un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida Pallars, la Vall de Arán, Alta Ribagorza , migmetratge documental escrit per Josep Maria Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics El següent encàrrec, el migmetratge Será tu tierra 1966,…

Revetlla de Sant Joan al Club de Tenis Barcelona, 23-6-1948 AF/AHC D’acord amb el seu objectiu de recristianitzar la societat, l’Església de postguerra, amb l’aquiescència de l’ordenament jurídic i de les autoritats del règim franquista, va pretendre encotillar els comportaments dels ciutadans dintre dels paràmetres d’una estreta moral cristiana Les exhortacions a favor de la “moralització dels costums” palesaven el monopoli eclesiàstic d’una moralitat pública que es reduïa al combat contra la sexualitat fora de la seva funció procreativa dintre del matrimoni La vigilància i la condemna…

Les espardenyes són una derivació de les sandàlies dels romans Representen l’única pervivència del vestit popular a Catalunya que té vitalitat avui, a la fi del segle XX És a dir, algunes persones d’àmbits rurals i de la ciutat les utilitzen habitualment, sobretot a l’estiu, i fins i tot formen part dels corrents actuals de la moda Les espardenyes com es coneixen avui ja apareixen ressenyades en els documents del segle XIII Per les seves característiques de lleugeresa, a l’exèrcit les portaven les tropes d’infanteria de la corona catalanoaragonesa i el 1694 les va adoptar la infanteria…

Vida El 1880 ingressà al Conservatori del Liceu com a alumne de Miquel Font piano i de Josep Rodoreda harmonia i composició Completà la formació amb Felip Pedrell i Carles G Vidiella Fou director del cor La Lira, de Sant Cugat del Vallès 1883 i pianista als cafès Inglés 1885 i Pelayo 1891 El 1891 fundà l’ Orfeó Català , juntament amb Amadeu Vives dos anys més tard ambdós en foren nomenats directors perpetus Amb el lideratge de Millet, l’Orfeó assolí una forta dimensió popular i arrelà profundament en la societat catalana Des d’aleshores, la seva trajectòria personal s’identificà amb la de l’…

Vida i obra Ha centrat la seva recerca en la història política de la Corona d’Aragó, especialment en l’interregne i el regnat de Ferran d’Antequera Ha tingut també un paper extraordinari en la revitalització i dignificació de la història local, dotant-la d’un estatus científic i un rigor que no tenia Les seves aportacions a la història de la Safor, sobretot per al coneixement d’un període esplendorós en aquesta comarca –el ducat de Gandia i el comtat d’Oliva–, han estat fonamentals per a la recuperació de fonts arxivístiques fins aleshores negligides o fins i tot desconegudes Camarena és un…

Vida i obra Obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid el 1899 i, un any després, realitzà els exercicis a fi d’obtenir el grau de doctor davant d’un tribunal format per Sales i Ferré i Amador de los Ríos La seva tesi es titula Estado de la sociedad española en tiempos de Felipe IV Ingressà en l’Escola Normal Superior de Mestres de Madrid i en el curs 1900-01 obtingué el Certificat d’Aptitud Pedagògica El 1906 aconseguí la càtedra d’història universal antiga i medieval de la Universitat de València, i l’any següent, s’hi incorporà i també es feu càrrec de la…

El cinema Cristina durant l’exhibició de Pandora y el holandés errante , C Pérez de Rozas, Barcelona, 8-2-1952, Coll part / GS L’expansió del cinema nord-americà és un dels fets més evidents que demostren la internacionalització dels referents culturals al llarg del segle XX En aquest procés, durant els anys quaranta i cinquanta es produïren dos fets notoris l’acceleració del paper del cinema com a referent ideologicopolític al servei de la conjuntura concreta, i l’increment del potencial del cinema nord-americà per sobre de les indústries cinematogràfiques d’altres països Aquestes…

Biografia Entrà a l’Escola Pia i vestí l’hàbit a Mataró el 24 de juny de 1764 Completat el noviciat i els estudis es dedicà a l’ensenyament de les humanitats i de la retòrica Ensenyà a Balaguer 1776-78, Puigcerdà 1778-84, Mataró 1784-90 i Moià 1790-96 A Puigcerdà es trobà amb l’oposició dels alumnes a estudiar en castellà i a fer altres matèries en aquesta llengua, tal com havia manat Carles III En el discurs de fi de curs de 1780 recalcà la importància d’aprendre el castellà argumentant, entre altres qüestions, que calia fer-ho perquè estava manat perquè la gramàtica llatina s’havia d’…

Els habitatges de primera categoria a Barcelona segons Ildefons Cerdà Durant els anys del Bienni Progressista, l’enginyer i urbanista va realitzar l’enquesta més completa i sofisticada sobre les condicions de vida de la classe obrera barcelonina d’aleshores La Monografia estadística de la classe obrera de Cerdà prolongava un important corrent d’estudis sobre les condicions de vida de les classes treballadores que s’havia anat obrint camí als grans països industrials europeus A Catalunya, aquests estudis van tenir dos conreadors importants en els treballs dels metges i higienistes Joaquim…

Ramon d’Abadal I Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegracion de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la Rablb el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949 Ramon d’Abadal I Vinyals Els diplomes carolingis a Catalunya , Memòries de la secció històrico-arqueològica, Institució Patxot, Diputació de Barcelona, Barcelona 1952 Ramon d’Abadal I Vinyals Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1972 J Arce El Edictum de Pretiis y la diócesis Hispaniarum Notas sobre la economía de la Península Ibérica en el Bajo…