Resultats de la cerca

Situació Els seus vestigis són situats al nord del poble actual de Banyuls dels Aspres, en un indret una mica més baix, a mig camí de Sant Joan la Cella Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 52’ 0,6” E Cal seguir la carretera que des dels afores de Banyuls mena cap a Sant Joan la Cella Les restes són situades poc abans d’arribar al mas Vidaló, situat a la dreta de la carretera JC Història El lloc de Banyuls ja surt documentat l’any 819 Balnelonis i repetidament els anys posteriors El primitiu emplaçament de població no es trobava en l’actual poble de Banyuls, sinó entorn de l’…

Situació Exterior de la capçalera rectangular de l’església, que sembla correspondre a una edificació anterior d’època pre-romànica ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Joan és situada a uns 300 m al sud-est del poble de Sant Joan de Pladecorts, al costat del cementiri Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30′35″ N - Long 2° 47′43″ E Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat a la monografia precedent PP Història L’església parroquial de Sant Joan és documentada des de l’any 976, en què Minimilla, senyora de Pladecorts, donà aquest indret, que posseïa en propi alou, al comte de…

Situació EI paratge conegut com les Roques del Tit és a llevant de Vila-robau, a poc menys d’1 km El lloc es caracteritza pels marges acinglerats sobre el riu i en formació de conglomerat i terrasses argiloses, com també afloraments de roca que creen diversitat de penyes En aquest punt hi ha les ruïnes de l’anomenat “Molí de les Roques del Tit”, que en realitat és l’edifici de la resclosa on s’inicia el rec del Molí que portava l’aigua als molins, situats aigües avall, de l’Arbre-sec i de l’Armentera, que foren importants fins a època moderna Al marge hi ha també les restes d’un pou de glaç i…

Situació Les restes del recinte murat del castell medieval de Marzà es troben integrades en el reduït nucli d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG057847 Per arribar al poble de Marzà —cap efectiu del municipi de Pedret i Marzà— cal situar-se a la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres En el tram de construcció recent que ha escurçat el camí entre Figueres i Llançà, 2 km abans d’arribar als trencalls que menen a Garriguella i a Vilajuïga, a mà dreta surt un camí senyalitzat que porta a Marzà, poble separat uns 500 m al sud de la dita carretera També s’hi pot anar…

La distribució dels pobles tradicionals d’Amèrica, que representa aquest mapa, és el resultat d’un complex procés històric de poblament en successives etapes El continent americà es poblà inicialment amb onades migratòries de caçadors recollectors procedents d’Àsia que creuaren l’estret de Bering cap al 10000 aC, tot i que alguns historiadors s’aventuren a pensar que fins el 35000 aC, durant el període de glaciació en què els dos continents eren units amb un autèntic pont de gel Aquests pobles nòmades s’estengueren per Amèrica, de nord a sud, i hi desenvoluparen cultures altament…

Situació i presentació El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous” Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble, tot i que des…

Situació Façana sud d’aquest casal, amb la porta d’entrada acabada en arc de mig punt fet de dovelles ECSA - J Bolòs Casa forta situada a la vall de Meià, a ponent de Santa Maria, al vessant de la solana del Montsec de Rúbies, entremig de camps ara convertits en pastures Mapa 33-13328 Situació 31TCG312519 Si se segueix la pista que va de Santa Maria de Meià a Fontllonga, a 3, 5 km de Santa Maria de Meià, veurem a mà dreta una casa forta, a la qual es pot arribar per algun corriol JBM Història El terme del castell del Montsec, que primerament apareix amb el nom de Vallfarines, és el més antic…

Anaven molt de pressa En un sol dia, exactament en un dia i una nit, aixecaven una església imposant Passava a la Rússia medieval i encara durant els segles XVII i XVIII, quan la comunitat havia fet el vot d’erigir un temple com a prometença en cas d’epidèmia, d’incendi o de mala collita En un no res, al cim d’un turó de vista privilegiada, o al bell mig del més escollit dels paisatges, sorgia l’església com per art d’encantament Era un portent, però no pas un miracle la construcció es feia de troncs, eren esglésies de fusta prefabricades De fet, les ciutats russes d’aquells temps eren…

Situació Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat sud-oest A més de la part romànica, perfectament visible, hom pot apreciar la respectable quantitat de modificacions fetes a l’edifici, sobretot en època barroca F Tur L’església de Sant Julià és el temple parroquial d’Ordis, municipi situat a l’extrem occidental de la plana alt-empordanesa, i d’una extensió de 8,49 km 2 La vila, situada a 98 m d’altitud, és formada per un nucli compacte de cases, amb carreus estrets, que s’agrupen entorn de l’església Mapa 258M781 Situació 31TDG925743 Per arribar-hi cal agafar, des de la N-II, a…

Al costat de l’església de Sant Esteve de Canapost hi ha considerables vestigis de la necròpoli medieval Actualment, són visibles restes d’una diversitat de sarcòfags, localitzades a l’ampli espai situat a migdia i a llevant de l’església, que és clos pel mur de tanca, d’època tardana, del cementiri parroquial i en aquest mateix mur El que avui es coneix de la necròpoli són només fragments dispersos de grans sarcòfags, sobretot les seves cobertes, grosses i de doble vessant Tots els sarcòfags foren tallats en pedra sorrenca de la contrada La descoberta, la dispersió i, en alguns casos, la…