Resultats de la cerca

Estudià dret i filosofia a la Universitat de Barcelona Començà la seva actuació política a la Lliga Regionalista, de la qual fou regidor per Barcelona s’enfrontà amb els lerrouxistes La llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona, 1915 Fou diputat de la Mancomunitat l’any 1919 Entrà al departament de cultura de la Mancomunitat de Catalunya i formà part del consell de pedagogia i de l’oficina d’estudis jurídics Des del mateix 1919 fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans El 1922 intervingué en la formació d’Acció Catalana, i en fou dirigent fins que, pocs mesos abans de morir, per…

Vida i obra Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou secretari i administrador d’importants societats mercantils i financeres, com per exemple el Foment de l’Eixample Dirigí i collaborà en diverses publicacions periòdiques fou director de la Gaceta del Comercio 1860, del periòdic satíric La Flaca 1868 i de La Ilustración Artística , a banda de collaborar en el moderat i antirevolucionari El Iris Catalán i en El Áncora 1850, un diari conservador i defensor del catolicisme més intransigent Pertanyé al partit…

Ingressà al Seminari de Vic, on rebé una àmplia formació humanística i sòlids coneixements artístics sota el mestratge de Josep Gudiol Deixà els estudis eclesiàstics i a mitjan primera dècada del segle XX començà a collaborar en publicacions d’àmbit local, guiat pel canonge Collell , i inicià també una carrera literària que tingué un primer reconeixement l’any 1911 amb els premis dels Jocs Florals d’Olot i de Girona per l’assaig Perspectiva general de l’art cristià i el poema noucentista Transformacions , i en el mateix certamen a Barcelona el 1913 amb el Poema de la Pedra , sobre la…

L’obra, planificada en diversos volums, es proposava de ser una evocació dels monuments i dels fets considerats representatius, artísticament i històricament, dels diferents territoris i cultures d’Espanya, segons uns models en què coincideixen l’estudi històric i la mitificació llegendària, a partir del coneixement directe del territori i d’una interpretació plàstica que compagina la fidelitat al detall, l’ambientació romàntica i l’exaltació del pintoresc Al seu torn, esdevingué un model literari en l’àmbit català adoptat, entre d’altres, per Antoni de Bofarull, Adolf Blanch, i, molt…

Vida i obra El 1826 s’installà amb la família a Barcelona, després d’una breu estada a Vilanova i la Geltrú, i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià a la Universitat de Cervera, es graduà com a batxiller i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1841 El 1846 es llicencià i doctorà en filosofia i lletres En la seva joventut signà amb el pseudònim El Trovador del Panadés El 1844 substituí Pere Felip Monlau com a professor de literatura i història de l’Institut…

Féu estudis de medicina Amb André Breton, Philippe Soupault i Paul Éluard participà en l’origen del superrealisme, al qual aportà els llibres de poemes Feu de joie 1920, Le mouvement perpétuel 1926 i La grande gaîté 1929 L’extens poema en prosa Le paysan de Paris 1926, considerat una de les obres mestres del moviment, palesa un amor per la seva ciutat que és una constant de la seva producció, com ho serà també més endavant l’amor que, per la seva muller, Elsa Triolet que conegué el 1928, proclama fins i tot en el títol d’alguns llibres La seva adhesió al partit comunista 1927, que no fou…

Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’entronització d’una…

Vida i obra Fill del jurista Francesc Martí , es traslladà quan tenia un any a Barcelona, on es doctorà en drets el 1634 Els mesos previs a la revolta del juny del 1640 menà una campanya d’agitació, repartint fullets que denunciaven el govern del comte duc d’Olivares Seguidor de la política del seu pare, el desembre del 1640 publicà semianònimament Noticia universal de Cataluña ed 1995, un allegat per a legitimar la rebellió contra Felip IV i reafirmar la lleialtat catalana als Àustria, que li valgué, l’any següent, el càrrec d’advocat fiscal de la batllia general de Catalunya Durant la…

Com a sistema de pensament característic de la societat feudal, de la qual constitueix l’expressió ideològica, consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó En certa manera l’escolàstica succeí la patrística, tot afegint-hi com a elements nous una marcada sistematització i una metodologia característica Malgrat el seu caràcter unitari, l’escolàstica es divideix en corrents ben diversos, i àdhuc contraposats, i en etapes ben diferenciables En un principi arrelava fonamentalment en la filosofia…