Resultats de la cerca

La influència del nou corrent estilístic del primer gòtic internacional possiblement arribà a Barcelona a la dècada dels anys vuitanta del segle XIV L’acceptació de les noves propostes promogué un progressiu abandó dels antics models italianitzants, introduïts pels Bassa i seguits per Ramon Destorrents i els Serra, i en el seu lloc la pintura, la miniatura i l’escultura es començaren a expressar en aquesta nova variant gòtica Les vies d’entrada d’aquest art cortesà a Barcelona i, en general, al Principat, foren diverses Arribà, com hem vist, des dels principals centres artístics europeus,…

Escut de la vila en el retaule major de la parròquia de Santa Maria ECSA – MCasanovas La vila Castilione s’emplaçava en els límits administratius i territorials de l’antic comtat de Peralada, just en la seva frontera meridional, a frec amb el comtat d’Empúries El topònim simple de Castilione , Kastilione , Castilion , villa de Castilio o Casteion apareix en els documents des del segle IX fins al XII, mentre que el genitiu Impuriarum no s’incorporà al nom fins més tard, quan la vila ja estava fermament consolidada com a capital del comtat emporità Els orígens de la vila romanen encara confusos…

Situació i topografia La ciutat de Balaguer, capital de l’antic comtat d’Urgell i ara de la comarca de la Noguera, és a la riba dreta del Segre La població s’estén al sud del turó on s’alça el Castell Formós, edificat al mateix lloc on hi havia la suda en època islàmica, i al sud-est de l’església de Santa Maria antiga església de Sant Miquel Vista aèria de la ciutat, que fou la capital del comtat d’Urgell, amb la gran plaça del Mercadal, peça clau en la trama urbana J Todó És impossible d’entendre l’urbanisme actual i medieval de la ciutat de Balaguer sense valorar les seves arrels…

Cloròfits continentals de la classe de les caroficies 1 Chara vulgaris a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b corònula de l’oogoniòfor x 40 2 Ch hispida a aspecte general x 0,3 b part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 15 3 Ch aspera a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides, d’un peu masculí x 20 b fragment d’un filloide femení x 20 c bulbs x 4 4 Ch braunii a nus fèrtil d’un filloide x 15 b extrem d’un filloide x 15 5 Ch fragilis a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b oòspora x 45 c extrem d’un…

Els afloraments prebètics del Cretaci superior Al Maigmó, com a la major part del Prebètic alacantí, el Cenomanoturonià forma una unitat carbonàtica que destaca en el paisatge En aquest cas, l’estructura és complexa i, malgrat l’espectacularitat dels afloraments, és difícil de veure’n l’estratigrafia a la fotografia Jordi Vidal Els materials del Cretaci superior no afloren a Menorca Sí que, en canvi, ho fan àmpliament al Prebètic A l’illa de Mallorca només afloren a la serra de Tramuntana i a Eivissa a les dues unitats més externes, la de Sant Josep i la d’Aubarca Els petits afloraments de la…

Les cladònies constitueixen un gran grup d’espècies, principalment terrícoles, que presenten un tallus primari, normalment visible, i podecis amb apotecis o sense La que veiem aquí, Cladonia pyxidata , ens permet d’observar els podecis en forma d’embut, granulosos, i, a la base, les esquàmules del tallus primari Javier Etayo Comprenen líquens de tallus heteròmer, típicament constituït per dues parts La primera, el tallus primari, s’estén sobre el substrat, i pot ésser esquamulosa o granulosa i, a vegades, acaba desapareixent en madurar el liquen La segona, el podeci , presenta un…

Característiques del grup Els tisanòpters, també coneguts com a trips o xinxes del mal temps, són insectes de dimensions reduïdes de 0,5 a 14 mm, de cos allargat i gràcil, més aviat cilíndric Es caracteritzen per la presència d’un aparell bucal suctor asimètric, mancat de mandíbula dreta També els són propis dos parells d’ales membranoses amb nervació habitualment reduïda i amb els marges peluts Aquestes ales poden ésser reduïdes formes braquípteres o bé haver desaparegut del tot formes àpteres L’aspecte de l’abdomen és important per a la separació de grups La reproducció i el desenvolupament…

Característiques del grup Visió dorsal d’un psocòpter àpter, en una fotografia feta al microscopi electrònic d’escandallatge × 50 Noteu la diferenciació del tòrax i l’abdomen, i el gran desenvolupament dels ulls compostos L’exemplar procedeix d’una mostra de fauna del sòl Marina Blas Els psocòpters són insectes exopterigots de talla reduïda i teguments delicats, normalment poc vistents La seva llargada oscilla, en la major part d’espècies, entre 0,75 i 2,5 mm, encara que alguns arriben a 1 cm de llargada i fins a 2,5 cm d’envergadura alar El cap, relativament gran, amb aparell bucal…

Característiques de grup Els microcorífis són insectes apterigots i ectògnats, de forma allargada i proveïts de tres filaments terminals Tenen el cos recobert d’esquames que hi fan dibuixos característics i reflexos metàllics És característica la seva manera de saltar, cosa que juntament amb el seu mimetisme, constitueix la seva millor defensa D’àmplia distribució, hom els pot considerar com a cosmopolites Viuen a llocs molt variats, bé que destaquen el petròfíls, i són actius tant de dia com de nit De vegades, en pondre’s el sol, se’n veuen grans quantitats saltant damunt les roques Pels…

Els pelmatozous Pelmatozoa tenen la superfície dorsal expandida formant una tija funcional que pot perdre’s posteriorment i llargs apèndixs de la teca que es projecten al seu voltant i que presenten extensions del sistema vascular hidràulic Hom els ha subdividit en dos grups ben diferenciats els cistoïdeus Cystoidea i els crinozous Crinozoa o crinoïdeus, que presenten diferències nombroses En els cistoïdeus, els apèndixs lliures que es projecten de la teca són relativament curts i, en general, encara que no sempre, són biseriats gairebé mai no es ramifiquen i deriven originalment d’…