Resultats de la cerca
Es mostren 1494 resultats
L’aprofitament dels recursos animals a les formacions esclerofil·les
La recollecció incruenta Una part important de la proteïna animal consumida pels habitants de l’àmbit mediterrani procedeix directament de la natura, ja que és fornida per espècies no domèstiques Això és especialment cert per a la fauna marina —quasi tot el peix consumit és capturat a la mar—, però també ho és per a segons quines espècies o productes animals terrestres, i també per a la fauna aquàtica continental Un primer pas en aquest domini és el de la recollecció incruenta d’animals o dels seus productes L’apicultura Distribució de les varietats o races d’abella Apis mellifera a la…
Els constituents i les propietats dels sòls
Els constituents inorgànics dels sòls L’origen dels constituents inorgànics del sòl Els materials de tipus inorgànic que formen la fase sòlida del sòl són constituïts per silicats, òxids i hidròxids metàllics en determinats casos per aluminosilicats amorfs i en d’altres per carbonats o sulfats més rarament hi ha clorurs, fosfats o sulfurs Les proporcions relatives en què es presenten els diversos minerals varien en funció del tipus de material a partir del qual s’ha desenvolupat el sòl, i dels processos edafogenètics actuants En els sòls dels Països Catalans els carbonats tenen un paper…
Els instruments
Estris sonors Qui més qui menys té una idea prou clara d’allò que s’anomena instrument musical, o simplement instrument En canvi és una qüestió més complexa l’establiment del llindar a partir del qual un objecte esdevé instrument de fer música, perquè, aquest llindar, no el determina sempre l’objecte en ell mateix Hi intervé també la categoria del sonador, o la naturalesa del constructor, però sobretot l’aplicació que se’n faci al marge de les propietats i possibilitats intrínseques de l’instrument, perquè l’establiment del límit és determinat igualment pels trets culturals de cada comunitat…
Les zones protegides i les reserves de biosfera als deserts i subdeserts càlids
Les característiques biològiques úniques dels deserts tenen un abast geogràfic limitat encara que extens, molt condicionades per les rigoroses condicions ambientals Els ecosistemes desèrtics s’adapten relativament bé als canvis cíclics a llarg termini i poden superar esdeveniments periòdics locals, com per exemple sequeres, inundacions i incendis en canvi, són incapaços de tolerar una activitat humana continuada, especialment a molts països en vies de desenvolupament, on les elevades taxes de creixement demogràfic i la pobresa generalitzada exerceixen una pressió addicional sobre els ja…
El món dels animals i dels protozous
Dels animals unicellulars als pluricellulars Una característica essencial dels éssers vius o organismes és l’intercanvi de substàncies amb el món exterior Per un animal o una planta, viure significa apropiar-se d’alguna cosa que no és al seu interior Aquesta cosa pot ser l’oxigen, el diòxid de carboni de l’aire o de l’aigua, les sals minerals del sòl o de l’aigua, o substàncies complexes com els sucres, els greixos, les proteïnes i les vitamines Les plantes verdes fabriquen, per l’acció de la llum solar, les substàncies que els són necessàries per al metabolisme Són laboratoris complexos on…
Les valls de Ripoll, Camprodon i Ribes
Art romànic
Les valls de Ripoll i Camprodon fins a la incorporació al casal de Barcelona 1111 A partir d’Oliba Cabreta, el Ripollès restà vinculat als comtes de Besalú i no eixí del seu domini fins que, amb la mort del darrer comte, Bernat III, l’any 1111 els estats d’aquest pervingueren al seu sogre el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, en virtut d’un pacte que havien realitzat tots dos, segons el qual si un d’ells dos moria sense fills els seus estats serien heretats per l’altre És a dir, que a partir del dit any 1111 el Ripollès, a l’ensems que el comtat de Besalú, passà a integrar-se als dominis…
Santa Maria de l’Estany
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir des del costat de migjorn J Pagans-TAVISA El monestir de Santa Maria de l’Estany es troba a la part més alta i assolellada de la petita vall de l’Estany, dita així perquè segles enrere hi havia un estanyol o embassament d’aigua al centre de la vall, que fou dessecat mitjançant la construcció d’una mina o gran claveguera el 1554, allargada el 1735, que encara drena l’aigua que altrament s’entollaria encara en el sòl argilós de la vall El monestir i el poble s’aixecaren a l’empara del Grau i del Puig de la Caritat Long 2°06’39” -Lat 41°52’10” Per…
Sant Pere de Besalú
Art romànic
Situació L’església de Sant Pere de Besalú des del costat sud-occidental Davant seu la plaça anomenada Prat de Sant Pere, on antigament hi hagué el clos monàstic J Todó-TAVISA L’església de l’antic monestir de Sant Pere és dintre el nucli històrico-monumental de la vila de Besalú, de la qual centra el barri més meridional La seva façana de ponent dona a la plaça anomenada el Prat de Sant Pere Mapa 257M781 Situació 31TDG754720 Història Els orígens L’abadia de Sant Pere de Besalú fou fundada l’any 977 pel comte de Besalú Miró Bonfill, que també era bisbe de Girona Amb tot, alguns historiadors…
El Baix Llobregat
Situació i presentació El Baix Llobregat comprèn la vall mitjana i baixa del Llobregat, des del congost del Cairat, al peu mateix de Montserrat, fins a les platges de la Marina Té una forma vagament triangular amb la base al delta, i una extensió de 485,70 km 2 comptant els municipis de Sant Just Desvern i d’Esplugues de Llobregat, que en la divisió territorial de Catalunya del 1936 al 1982 foren adscrits al Barcelonès i que l’any 1990 foren inclosos al Baix Llobregat Els límits N i S de la comarca són prou clars, en canvi els de l’E i l’W no ho són tant Al N, les altures de la Serralada…
Sant Quirc de Colera (Rabós d’Empordà)
Art romànic
Situació A uns 5 km al nord-est del municipi de Rabós d’Empordà i vora el vell camí del coll de Banyuls, s’aixequen les ruïnes de l’antic monestir benedictí de Sant Quirc o Sant Quirze de Colera Aquest important cenobi, fundat a la capçalera de la vall de la riera de Sant Quirc o la Requerada, que neix a la carena de l’Albera, prop del coll de la Perdiu, ofereix encara un aspecte impressionant i les seves restes presenten vestigis d’èpoques diverses Es trata d’un dels monuments medievals més notables de l’Empordà i, sens dubte, de tot el país Vista de conjunt del monestir des del costat sud-…