Resultats de la cerca
Es mostren 420 resultats
Els ciprinodontiformes: fartet, samaruc i gambúsia
Constitueixen un grup nombrós d’espècies pròpies de climes temperats i tropicals que colonitzen des dels ambients hiperhalins fins a les aigües dolces, i són capaços de tolerar un àmbit força ampli de temperatures La majoria són de mida petita no solen sobrepassar els 15 cm i de règim omnívor o microdepredador Tenen una sèrie de modificacions a l’esquelet branquial que els permet diferenciar-los dels ateriniformes i dels beloniformes que, fins fa poc, constituïen un mateix ordre els ateriniformes Tenen radis segmentats i aletes abdominals la dorsal, que és única, està emplaçada…
Els crustacis de zones humides dels Països Catalans
Femella de Branchipus schaefferi amb coloració críptica, en la qual destaquen les iridescències de l’ovisac És l’espècie més comuna a les aigües temporànies dels Països Catalans i té una valència ecològica molt àmplia, ja que se l’ha trobat en tota mena de masses d’aigua temporànies, des de les de mida petita, com ara tolls de pluja i cassoletes de granit, fins a basses i llacunes, tant d’aigües transparents com tèrboles Albert Ruhí i Vidal Les masses d’aigua lenítiques i somes basses, llacunes, estanys, aiguamolls, etc són anomenades genèricament zones humides A Catalunya se’n…
Els siluriformes: silurs i afins
L’ordre dels siluriformes és integrat, aproximadament, per unes 2000 espècies, repartides en uns 500 gèneres i agrupades en 30 famílies De distribució geogràfica extensa, abasta les zones temperades i tropicals del planeta, si bé ocupa preferentment les aigües dolces d’Àfrica, Euràsia i Amèrica Tanmateix, se’n poden trobar algunes espècies marines a les aigües tropicals i subtropicals Cap dels representants d’aquest ordre no té el cos revestit d’escates però, per contra, alguns poden presentar plaques òssies Tenen dentició als premaxillars, mandíbules rudimentàries i dues barbes…
Els gastròtrics
Gastròtric de l’espècie Chaetonotus laroides , vist al microscopi a dalt, i detall de les espines i escames dorsals d’una espècie germana, Ch chuni a baix Ambdós exemplars, de menys d’1 mm de llargada, procedeixen de les sorres i llims del riu Daro, on s’alimenten de bacteris, protozous i algues unicellulars David Masalles Els gastròtrics Gastrotricha són organismes microscòpics, molt comuns en les aigües dolces i a la sorra de la platja, i molt característics per la seva forma de locomoció i de fixació al substrat generalment s’hi desplacen lliscant gràcies als cilis ventrals…
psàmmon
Ecologia
Comunitat biòtica d’organismes agnàtics errants (de mar o d’aigües dolces) que viuen entre els materials del fons, en els intersticis entre els grans de sorra.
Les hidrocaritàcies
Constitueixen una altra família de plantes aquàtiques, emparentada amb la precedent, que comprèn uns 15 gèneres amb un centenar llarg d’espècies Són principalment herbes que es fan a les aigües dolces d’arreu del món, encara que la majoria són tropicals i n’hi ha algunes de marines Arrelen als llims del fons mitjançant uns rizomes reptants, a partir dels quals es desenvolupen les fulles, que mostren una gran diversitat de formes segons les espècies des de submergides fins a flotants, i fins i tot, emergents, amb pecíol o sense Les flors unisexuals, disposades principalment en…
Illes d’aigua: els llacs
Les mars en miniatura Per a l’observador, un llac centra qualsevol paisatge i l’embelleix Posa en contrast l’aigua i la terra, i com que la seva dimensió sol ser moderada, i l’espill de les seves aigües més aviat llis, acostumem a veure’ls com a símbol d’una placidesa que no té la mar El naturalista els veu com a mars en miniatura que, sense gaire esforç, ofereixen una visió sinòptica de les regularitats i els problemes de l’ecologia aquàtica en general D’altra banda, els llacs tenen sovint interès econòmic, sigui per a la pesca i altres produccions, sigui com a reserves d’aigua i fins com a…
Les bacil·lariofícies o diatomees
Característiques del grup Les diatomees o bacillariofícies constitueixen un grup molt nombrós al voltant de 10 000 espècies actuals, agrupades en uns 200 gèneres, molt popular per a qualsevol naturalista que hagi mirat mostres d’aigua amb el microscopi El seu caràcter més notable és la presència d’una mena d’esquelet extern constituït per sílice diòxid de silici, SiO 2 , una substància incolora amb aspecte de vidre Es troben en tota mena d’ambients humits suficientment illuminats La majoria d’elles viuen lliures, ja sia en suspensió en l’aigua planctòniques, ja sobre alguna mena de substrat…
Els fruits
Els fruits són òrgans especials que produeixen les flors i que contenen les llavors de les plantes Segons llurs característiques nutritives, els fruits es classifiquen en tres tipus la fruita, la fruita seca dolça i la fruita seca grassa Les fruites són fruits que contenen una alta proporció d’aigua i que, en general, es consumeixen frescos En el nostre medi, les fruites que es consumeixen més, d’acord amb l’època de l’any, són els cítrics —com ara les taronges, les mandarines i les llimones—, els plàtans, les pomes, les peres, els préssecs, els albercocs, les prunes, el raïm, les síndries i…
Dieta en cas d’úlcera pèptica
L’ úlcera pèptica o gastroduodenal correspon a una lesió de tipus erosiu que es produeix en la paret interna de l’estómac o de la primera porció de l’intestí prim, que sol evolucionar en forma d’accessos i, d’aquesta manera, pot considerar-se com un procés crònic L’experiència acumulada al llarg de diverses dècades ha permès constatar que la ingestió de certs aliments contribueix a disminuir la intensitat dels símptomes i a modificar l’evolució de l’úlcera pèptica i fa més espaiats els accessos aguts, mentre que el consum d’altres pot tenir un efecte contrari Això fa que la dieta, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina