Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
Les xilarials
Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Les xilarials o esferials formen un gran ordre, integrat principalment per ascomicets no liquenificats Recordem que tenen peritecis veritables, amb ascs no fissitunicats, dotats d’aparells apicals diversos, no…
Les gialectals
Caràcters microscòpics principals de les gialectals ascs, ascòspores i paràfisis de Gyalecta truncigena Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens crustacis, típicament amb algues Trentepohlia , que viuen de la zona tropical a la temperada, sobretot en llocs humits i poc illuminats Els apotecis són d’origen hemiangiocàrpic i presenten típicament el disc còncau i un marge propi prominent, paraplectenquimàtic Els ascs tenen la paret prima, sense tolus, no amiloide o lleument I + blau a la gelatina himenial La…
Les psoràcies
Agrupen líquens de tallus crustaci o esquamulós, terrícoles o calcícoles, d’algues clorococcals, amb apotecis sèssils o immersos, dotats d’un excípul rudimentari, ben caracteritzats per la presència d’antraquinones Els ascs tenen un tolus amiloide amb una estructura característica, en forma de tub més fosc, que delimita el cos axial Les paràfisis són simples o poc ramificades Les espores són ellíptiques o unicellulars, sense halo Un altre liquen que es fa a les fissures amb molt poca terra és Protoblastenia testacea , de tallus esquamulós i apotecis de color testaci de rajola, a…
parmèlia
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les parmeliàcies, de tal·lus foliaci, més o menys aplicat al substrat, lobulat i generalment proveït de rizines.
Moltes espècies són sorediades o isidiades Comprèn espècies comunes que viuen sobre roques i escorces d’arbres
roccel·làcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les grafidals de tal·lus fruticulós i d’estructura radiada i amb gonidis dels gèneres Trentepholia Roccella principalment.
Consta d’unes 40 espècies, pròpies sobretot de regions càlides
hipoteci
Micologia
En els líquens, capa d’hifes procedents de la medul·la i que forma la base sobre la qual s’erigeix l’himeni dels apotecis.
La part perifèrica forma la vora del disc o parateci
cora
Micologia
Gènere de líquens, del grup dels basidiolíquens, de tal·lus foliaci, formats per lòbuls orbiculars, zonats, entapissats a la cara inferior per l’himeni, llis.
Viuen a les regions plujoses intertropicals
gimnocàrpic | gimnocàrpica
Micologia
Dit del tipus de desenvolupament d’alguns fongs i líquens en què els basidis es troben en contacte amb l’aire des de llur formació.
prosoplectènquima
Micologia
Fals teixit plectenquimàtic propi dels fongs superiors i dels líquens, format per una agregació d’hifes allargades, de parets gruixudes i d’escàs contingut cel·lular.
verrucariàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les pirenocarpals que comprèn unes 700 espècies saxícoles de tal·lus crustaci, de peritecis solitaris i amb clorofícies gonidials.