Resultats de la cerca
Es mostren 2444 resultats
Àngel Fàbrega i Grau
Historiografia catalana
Hagiògraf, liturgista medievalista i arxiver.
Feu els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1945 Realitzà els estudis superiors d’història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i de paleografia i diplomàtica a l’Arxiu Secret Vaticà Aquesta estada marcà profundament la seva tasca científica, que s’ha caracteritzat pel rigor científic i pel desig d’oferir la documentació més bàsica del culte als sants La primera obra que publicà fou la tesi doctoral, defensada el 1950, Pasionario hispánico, siglos VII-XI 1953, en dos volums, que guanyà la Medalla d’Or del papa Pius XII i el Premi…
Miquel Querol i Gavaldà
Música
Musicòleg i compositor català.
Vida Es formà al monestir de Montserrat 1926-36, on estudià contrapunt i composició amb I Pinell, i posteriorment, a Barcelona, tingué com a mestre J Lamote de Grignon 1937-39 Cursà filosofia i lletres a les universitats de Saragossa 1943, Barcelona 1944-45 i Madrid 1948, centre aquest darrer on es doctorà amb la dissertació La escuela estética catalana contemporánea Madrid, 1953 Exercí nombrosos càrrecs a l’Instituto Español de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques, des de secretari a partir del 1946 fins a director 1969-82 Ha estat professor d’història de la música…
música de l’Aragó
Música
Música desenvolupada a l’Aragó.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Tot i que la música tradicional aragonesa s’identifica popularment amb la jota , les manifestacions musicals i coreogràfiques no s’esgoten ni de bon tros en aquest gènere Amb la religiositat popular s’associen un bon nombre de pràctiques musicals, entre les quals destaquen les loas als sants i els goigs -en algunes localitats aragoneses són també denominats coplas o romances -, que molt sovint es canten amb melodies de manlleuta A més de les avemaries, salves i dels cants de penitència de Setmana Santa, de rogativa i de processó, cal destacar les…
hel·lenisme
Lingüística i sociolingüística
Branca d’estudis sobre temes de llengua, de literatura i de pensament de l’antiga Grècia.
Als Països Catalans, ja a l’alta edat mitjana hom pot trobar llibres d’autors clàssics a la biblioteca del monestir de Ripoll Hom ha trobat notícies que testimonien l’interès dels monarques de Catalunya-Aragó per a proveir amb autors clàssics llurs biblioteques així, Juan Fernández de Heredia féu nombroses aportacions d’obres d’autors grecs antics i medievals, en temps de Pere III Hom coneix, a més, l’existència de llibres grecs d’Aristòtil, Demòstenes i Plutarc a la biblioteca de Carles de Viana Amb la introducció dels corrents renaixentistes augmentà l’interès pels estudis hellènics, i el…
Castell de Purroi (Benavarri)
Art romànic
L’antic poble de Purroi, avui despoblat, és a 873 m d’altitud, en un esperó rocallós tallat a llevant pel barranc del Molí, que forma el límit amb Pilzà El castell de l’indret, que era situat a la part alta de la vila, fou conquerit pels comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona conjuntament amb el comte Ermengol III d’Urgell, poc després d’un pacte signat el 1058 en què decidiren fer la guerra contra el rei musulmà al-Muqtādir I de Saragossa Pocs anys després, el 1063, Ramon Berenguer I féu donació a la comtessa Almodis dels castells que tots dos havien conquerit a la…
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…
Red Nacional de Ferrocarriles Españoles
Organisme estatal espanyol creat l’any 1941 per la Ley de Ordenación Ferroviaria y del Transporte por Carretera.
La seva creació significà l’estatització de totes les vies fèrries de l’amplària especial adoptada per l’Estat espanyol i responia a la necessitat de reconstruir les línies destruïdes per la Guerra Civil de 1936-39 Va absorbir les companyies dels principals ferrocarrils que travessen els Països Catalans Caminos de Hierro del Norte de España, Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant, Ferrocarrils de València i Aragó És gestionada com una empresa privada però el seu president és nomenat pel ministre de transports Les necessitats de reconstruir i millorar el servei ferroviari…
El mite Kubala
Kubala prova de superar el defensa Argilés en un Barcelona-Español del final dels anys cinquanta al Camp Nou HSeguí La vida quotidiana i el lleure de postguerra es definien, evidentment, pel gran predicament que assolí l’esport en general, i més particularment, el futbol Les dècades dels quaranta i els cinquanta van confirmar plenament aquest paper estellar del futbol com l’esport rei, en un procés en el qual intervingueren tant les dificultats per a altres possibilitats d’oci com el poder d’atracció de nous jugadors convertits en ídols, que la premsa amplificà convenientment Entre aquests…
Camí del Diable (Seròs)
Art romànic
Situació Restes de l’antic camí medieval, successor d’una via romana secundària que unia Lleida amb la ciutat de Celsa l’actual Gelsa, a la riba esquerra de l’Ebre, als Monegres, Saragossa, travessant el Cinca per Massalcoreig ECSA-JI Rodríguez L’anomenat camí del Diable és una llarga via de comunicació, els vestigis de la qual es poden resseguir al llarg dels termes de Soses, Aitona, Seròs i Massalcoreig hom l’inclou en aquest terme municipal perquè el fragment encara conservat es troba a la partida de Matacanyes, dins el terme de Seròs L’esmentada partida es troba al nord del…
La Llotja de València
La Llotja de València, PComte, 1482-1506, JIvarra, 1482-98, JCorbera, 1506-48 i DUrteaga, 1533-48 Coneguda com “el gran temple del comerç”, és probablement l’edifici més reeixit de l’arquitectura valenciana de tots els temps, i un dels més elegants de tota l’Europa mediterrània medieval D’això, ja n’eren conscients els jurats del consell de València, car el 23 de juny de 1469 van exposar ben clarament que aquesta havia de ser “molt bella e magnífica e sumptuosa”, sens dubte pensant que hauria de superar la que Guillem Sagrera havia construït anys enrere a Mallorca La Llotja de València s’…