Resultats de la cerca
Es mostren 15963 resultats
Inversió en valors locals i creació d'uns fons propis (1875-1886)
Es creen uns fons propis Evolució de les principals partides del balanç en rals, 1857-1874 L’any 1874 serà el de la restauració borbònica i el retorn a la “normalitat” monàrquica El 1876 s’acabarà la tercera guerra Carlina El 1878 se signarà a Cuba la pau de Zanjón, que posa fi, provisionalment, a la sublevació cubana Són tres bones notícies per als amants de l’ordre i també un bon estímul per al moviment comercial i l’activitat econòmica El resultat serà la “febre d’or” del 1881 És el nom de la novella de Narcís Oller, en la qual descriu l’ambient de l’època Un any d’eufòria econòmica, que…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…
La Conca de Barberà
Situació i presentació La Conca de Barberà, amb una extensió de 650,24 km 2 que correspon a 22 municipis, és situada entre la Serralada Prelitoral i els altiplans segarrencs Geològicament pertany a la Depressió Central Catalana, però hidrogràficament la majoria del seu territori correspon als rius Francolí i Gaià, les aigües dels quals desemboquen directament a la Mediterrània La comarca té una disposició allargada en direcció de NE a SW, parallela a la de la Serralada Prelitoral Els seus límits són els…
Figueres
El centre de la ciutat de Figueres al voltant de la Rambla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alt Empordà, a la plana empordanesa, a l’esquerra del riu Manol.
Situació i presentació El terme municipal tradicional de Figueres tenia 12,9 km 2 , als quals se sumaren, el 1975, els de l’antic terme municipal de Vilatenim 6,41 km 2 , cosa que fa un total de 19,31 km 2 És ocupat en una bona part pel nucli urbà i pels ravals formats al seu voltant La ciutat s’estengué pel pla i per les petites elevacions del terme, sense cap barrera geogràfica que ho impedís El municipi és a la zona de contacte entre la plana alluvial empordanesa i els primers vessants de l’espai que anomenem les Garrotxes d’Empordà, al final de les terres planes del sector nord-…
Poblat de l’Esquerda (les Masies de Roda)
Situació Una vista del poblat excavat fins ara amb tres zones ben delimitades habitatges, necròpolis i l’església de Sant Pere J Pagans-TAVISA Un dels primers fets remarcables d’aquest poblat el constitueix la seva situació tan estratègica des del punt de vista geogràfic un meandre del riu Ter que forma una península allargassada i encimbellada, proporcionant espai suficient per a viure-hi i cultivar-hi, a més d’una fàcil defensa Des d’aquí hom controla, d’una banda, el curs del Ter que dona accés a les terres gironines D’altra banda, és una immillorable fortalesa natural enmig de la Plana de…
Les tècniques de l’escultura
Art gòtic
Si bé el gòtic va suposar un canvi de direcció pel que fa al tractament dels temes i les formes, en el terreny de la tècnica no es va produir un canvi substancial respecte a la producció escultòrica precedent Bona part de les tècniques escultòriques tradicionals ja havien estat desenvolupades pels grecs en l’antiguitat clàssica Mantingudes i, en certs aspectes, desenvolupades pels romans, van proporcionar el modus operandi dels escultors del romànic i, posteriorment, del gòtic En els aspectes més fonamentals totes aquestes tècniques segueixen vigents avui en la producció escultòrica més…
Partit Republicà Democràtic Federal
Partit polític
Partit constituït a Espanya amb posterioritat a la Revolució de Setembre de 1868.
Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit civil
Històricament el poder civil ha tendit a dotar-se d’una litúrgia i d’una simbologia pròpies, moltes vegades carregada de connotacions quasi religioses i plasmada en una sèrie d’objectes i d’elements que interessen especialment des de la perspectiva de les arts decoratives i sumptuàries els atributs de la reialesa i de les altes dignitats, la decoració i el mobiliari de les seus d’institucions i d’organismes de govern, la indumentària i les ensenyes corporativesEn definitiva, tot allò que té a veure amb la posada en escena i els rituals del poder La màxima expressió d’això es troba naturalment…
Música i dansa
El mot «art» suggereix, generalment, el procés creatiu o la manera de fer les coses, subjecte –en la seva forma final– a determinats cànons estètics És a dir, art és un producte en relació amb un concepte de bellesa, sigui quin sigui el context social, cultural o temporal Partint d’aquesta visió, òbviament molt genèrica i global, l’art qualificat de popular s’identifica amb aquell que té per objecte embellir, d’una manera creativa i agradosa, allò que pertany a la vida quotidiana de les classes populars Això és, l’art no com a finalitat en ell mateix, sinó com a cosa funcional, que acompanya…
El Pla de l'Estany
Situació i presentació La comarca del Pla de l’Estany té una superfície de 262,83 km 2 , que correspon a onze municipis Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls El cap de comarca és Banyoles Limita amb la Garrotxa pel NW, amb l’Alt Empordà pel NE i amb el Gironès pel S El reconeixement legal de l’existència de la comarca del Pla de l’Estany ha estat un tema debatut durant molt de temps L’administració napoleònica 1812 va dividir Catalunya en quatre departaments el del Ter, amb capital a…