Resultats de la cerca
Es mostren 2623 resultats
Els Prat. De Sallent a Puig-reig
Fàbrica i colònia Prat postal de principi de segle La població de Sallent —Bages— recorda molt bé que va ser allí on funcionaren per primera vegada uns telers mecànics, moguts per una roda hidràulica que treia profit de l’aigua del Llobregat i dels petits desnivells que té el riu quan travessa el poble Va ser la fàbrica de Vilaregut i Bonaplata Sallent tenia una llarga tradició tèxtil, que venia de lluny, però que al final del primer terç del segle XIX s’incrementava en veure les possibilitats de les turbines hidràuliques El 1842 els establiments que filen o teixeixen cotó superen la…
Antoni Feliu i la indústria llinera, SA. Els inicis de la confecció
Fàbrica de Fills d’Antoni Feliu, a Parets postal del començament del segle Antoni Feliu i Peix era filador de cotó a Vilassar de Dalt el Maresme el 1842 Un dels teixidors d’aquesta fibra a la població era Mateu Serra i Tauran, fundador de la colònia de l’Ametlla de Merola, amb el qual la descendència dels Feliu s’emparentarà, tot creant Serra i Feliu El taller de filatura de Vilassar era d’allò més modest El 1850 treballava amb màquines mule-jennies amb 360 pues de filar, mogudes per cavalleries Hi havia 12 obrers Dotze anys després, les coses no havien canviat les mateixes pues i el mateix…
Brunet i Serrat, a Granollers. La mecanització del tissatge
Etiqueta Brunet i Serrat fou la primera empresa que mecanitzà el tissatge de lli a la seva fàbrica de Granollers L’empresa Brunet i Serrat fou la primera que mecanitzà el tissatge del lli en la seva fàbrica de Granollers, al voltant del 1862 o 1863 Els socis eren tres Josep Brunet i Bellet, el capdavanter i el principal partícip, Josep Serrat i Borràs, fill de l’Ametlla del Vallès, i Salvador Romanyó, de Granollers, on tenia una filatura de cotó amb 200 obrers El nom del tercer soci no apareix en la denominació social, potser pel fet de ser el titular únic d’una filatura de cotó, però el que…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que…
El que cal saber de la insuficiència cardíaca
Patologia humana
La insuficiència cardíaca és un trastorn degut a una pèrdua de la força de contracció dei miocardi o múscul cardíac a conseqüència de la qual els ventricles no poden expulsar cap a les artèries principals de l’organisme una quantitat de sang equivalent a la que reben des dels sistemes venosos És a dir, doncs, que es tracta d’una fallada de la funció de cor com a bomba impulsora de la sang a l’interior dels circuits càrdio-vasculars La fallada del cor com a bomba impulsora de sang constitueix el grau més evolucionat o bé una complicació relativament freqüent de diverses malalties càrdio-…
El que cal saber del càncer de laringe
Patologia humana
Es anomenat càncer de laringe el desenvolupament d’una massa de teixit cellular anòmal en aquest òrgan, que en créixer comprimeix les estructures adjacents i s’infiltra entre les cèllules Si no és diagnosticat i tractat a temps, el càncer de laringe es dissemina als ganglis limfàtics i a d’altres òrgans, n’altera les funcions i impedeix el desenvolupament normal dels teixits sans de l’organisme, la qual cosa origina complicacions mortals Per bé que el càncer de la laringe constitueix un dels tipus de càncer més freqüents, actualment la…
Butllofes
Les butllofes són elevacions circumscrites de la pell, de més de 5 mm de diàmetre, que contenen líquid en llur interior Es produeixen per un mecanisme molt simple un fregament intens i continu de qualsevol objecte amb una zona de pell desprotegida, dóna lloc a l’aparició de butllofes si la pell s’acostuma progressivament als fregaments, es farà més resistent i ja no apareixeran aquestes lesions En la pràctica d’exercici físic, el més comú és que apareguin butllofes als peus, a causa dels fregaments que sofreix la superfície cutània com a conseqüència de l’ús d’un calçat inadequat Tanmateix,…
El metabolisme aeròbic
En el metabolisme aeròbic , és a dir, el que es desenvolupa en presència d’oxigen, el mecanisme bàsic per a l’obtenció d’energia per part de la fibra muscular és la combustió o oxidació dels nutrients emmagatzemats en el seu interior o bé d’aquells que li arriben amb la circulació sanguínia Durant aquest tipus de procés, els nutrients es desdoblen i alliberen l’energia necessària perquè l’ADP incorpori àcid fosfòric i es transformi en ATP Els metabòlits finals d’aquests processos són bàsicament molècules d’aigua i àcid carbònic L’àcid carbònic passa a la sang i és eliminat a través de la…
Exercici físic i articulacions
Les articulacions són les estructures que connecten els ossos entre ells, i llur funció és la de proporcionar un grau variable d’estabilitat i de moviment als segments esquelètics que uneixen Les articulacions que permeten moviments més amplis, com ara les de les extremitats, uneixen extrems ossis les formes dels quals encaixen entre elles com engranatges, i a més consten de diverses estructures toves que compleixen diferents funcions La càpsula articular, que recobreix aquestes articulacions per fora, serveix, juntament amb els lligaments que entrellacen les estructures òssies, per a…
Esquinç
Patologia humana
Definició L’ esquinç consisteix en la ruptura, la desinserció o l’esquinçament dels lligaments articulars o la càpsula sinovial que cobreix l’articulació Causes L’esquinç és degut a una distensió excessiva dels lligaments i les altres estructures que mantenen estable l’articulació L’origen de l’esquinç pot ésser un moviment molt sobtat o un traumatisme, com és el cas d’una caiguda o una ensopegada, que força l’articulació a un moviment que no és capaç d’efectuar Segons el grau de la distensió, pot tenir lloc un esquinç d’algunes fibres dels elements de contenció articular, un trencament total…