Resultats de la cerca
Es mostren 2591 resultats
Linnaea borealis
L’any 1732, Carl Linné, un estudiant de 25 anys de la Universitat d’Uppsala, a Suècia, dugué a terme la seva primera expedició en solitari L’objectiu del jove científic era Lapònia, a la part septentrional de la península Escandinava, que en aquella època encara era una terra completament desconeguda i en estat salvatge T M Fries, el biògraf de Linné, en referir-se dos segles més tard a aquesta primera expedició a Lapònia, escriví “des del punt de vista dels resultats, aquest fou el viatge més important dels que mai s’emprengueren a Suècia” El viatge, que durà els quatre mesos d’estiu, exigí…
“Mustangs”, “broncos” i “cimarrones”
“Mustang”, “bronco” o “cimarrón” són els termes anglesos o castellans amb què es designaven els esclaus fugitius o les ovelles esgarriades, i que també signifiquen ‘feréstec’ o ‘salvatge’ Però tots tres s’han aplicat sobretot als indòmits cavalls salvatges de l’Amèrica del Nord o de les pampes argentines, fins al punt que n’han acabat segrestant el significat Amb els anys, “mustang” ha acabat imposant-se, “cimarrón” ja se sent poc, i “bronco” s’aplica a qualsevol cavall no domesticat En tot cas, són part de la història de la colonització americana Parlant amb propietat, al continent americà…
El rebost de l’àvia
Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…
Legionaris i feudals, mercaders i fabricants
Barcelona és una ciutat de dos milions d’habitants, amb una regió metropolitana que en concentra més d’un milió més Fa dos millennis, però, quan les legions romanes arribaren al pla que ara ocupa la ciutat, trobaren un paisatge d’aiguamolls a penes espurnejat amb alguns poblats d’ibers laietans situats als turons que hi sobresortien, tals com Laie o Bàrcino Terra endins, tot eren alzinars i rouredes, amb algunes clarianes esparses conreades Decidiren d’installar-s’hi És així que, a cavall dels regnats de Juli Cèsar i d’August, fou fundada la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino ,…
premis Crítica Serra d’Or
Literatura catalana
Premis de literatura en llengua catalana que atorga anualment la revista Serra d’Or.
Es donen a la millor obra publicada l’any anterior, sense presentació a concurs No tenen dotació econòmica i els guardonats són premiats amb una serreta d’or de solapa representativa de la distinció, que els lliura el director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat PAMSA i de la revista Serra d’Or El premi s’atorga en quatre categories literatura i assaig, recerca, teatre i arts escèniques, i literatura infantil i juvenil Dins de la categoria de literatura i assaig, en cada edició es premien diverses obres en algun dels gèneres novella, contes i narracions, poesia, assaig, traducció,…
Edvard Hagerup Grieg
Música
Compositor noruec.
Vida És el màxim representant del nacionalisme romàntic escandinau del final del segle XIX Fou el quart dels cinc fills nascuts d’Alexander i Gesine Grieg L’ambient familiar en què visqué estava determinat per la destacada posició social que ocupaven els Grieg el pare era cònsol britànic a Bergen, i la mare era filla d’un governador provincial Gesine, una dona amb molta sensibilitat per a les arts, la poesia i la música, era una excellent pianista, que havia estudiat amb A Methfessel a Hamburg Alexander també era pianista afeccionat i en el seu saló organitzava vetllades musicals Tot plegat…
historiografia del catalanisme posterior al 1936
Historiografia catalana
La culminació del procés d’estudi del catalanisme s’esdevingué el 1936 amb la publicació del Resum d’història del catalanisme d’Antoni Rovira i Virgili.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una descripció analítica del desvetllament de la consciència collectiva catalana amb un evident caràcter combatiu i ideològic, mitjançant la qual pretengué posar les bases per a elaborar en un futur una gran història del catalanisme tanmateix, les circumstàncies polítiques ho impediren Ara bé, el Resum no representà cap novetat amb respecte a les seves obres anteriors Història dels moviments nacionalistes 1914, El nacionalismo catalán su aspecto político, los hechos, las ideas y los hombres 1917 i “Història del catalanisme” apareguda en l’ Anuari dels…
L’escultura durant la Guerra Civil
La insurrecció militar del juliol del 1936 i la revolta social subsegüent desenvocaren en una guerra civil que no s’acabà fins al primer d’abril de 1939 Òbviament, amb la situació de lluita armada, la vida cultural i artística de Catalunya va patir un trasbals amb repercussions traumàtiques Tanmateix, les activitats artístiques no es van interrompre del tot Les galeries d’art van tancar les portes, però diverses institucions organitzaren exposicions de marcat caràcter ideològic La Generalitat de Catalunya, amb la creació del Comissariat de Propaganda, aconseguí difondre propaganda política a…
Vespella de Gaià

Vespella de Gaià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a l’esquerra del Gaià, de relleu moderadament accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri (256 m alt.).
Situació i presentació Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre Baix Penedès, la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions 256 m s’alcen al bell mig del territori Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la…
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…