Resultats de la cerca
Es mostren 2724 resultats
Funcions i signes vitals. Mort clínica/mort biològica
Són anomenades funcions vitals les activitats orgàniques del tot imprescindibles per al manteniment de la vida Els signes vitals són aquelles característiques de l’activitat orgànica d’una persona que poden ésser observades o percebudes per altres persones, i que indiquen, a grans trets, l’estat de les funcions vitals L’òrgan central del cos, que coordina i controla les funcions de tots els altres, és el cervell Per això, es pot considerar que l’activitat cerebral és la principal funció vital, ja que si el cervell s’inactiva, la resta dels òrgans i sistemes de l’organisme deixa de funcionar…
Joan Jaumandreu. El parent de fra Eudald
Anunci Guía de Barcelona, 1876 La fàbrica d’estampats de Jaumandreu i Companyia es trobava a Sant Martí de Provençals, com gairebé totes Eudald Jaumeandreu 1774-1840, frare agustinià, fou sens dubte l’economista més representatiu de la primera burgesia industrial, mitjançant la qual lligà el constitucionalisme polític i espanyolista amb un mercat econòmic lliure, una reforma agrària suau i una limitació del gremis, tot dins un prohibicionisme aranzelari total Ernest Lluch, Gran Enciclopèdia Catalana Fra Eudald fou professor d’Economia Política a l’Escola de la Junta de Comerç de Catalunya,…
Banc de Palafrugell SA (1920-1936)
Anunci del Banc de Palafrugell “L’Autonomista”, Girona 1927 El 1919 es creà el Banc de Palafrugell, sobre la base de la casa de banca Fills de J Ferrer Solà, que treballava a la plaça des de feia uns anys Aquesta era coneguda popularment com a cal Cardenal, potser perquè, dels tres germans, un era sacerdot i devia tenir ambicions eclesiàstiques Els altres dos, Lluís i Vicenç, s’incorporaren al banc com a executius El projecte de Banc de Palafrugell es realitzà de la mà de Joan Miquel i Avellí, un dels socis majoritaris de Manufactures del Suro SA, l’empresa surera més important de l’Empordà…
Crèdit gerundense (1881-1895)
La constitució El Crèdit Gerundense es constituí el 18 de desembre de 1881, nou dies després que ho hagués fet el Banc de Girona, que possiblement li va trepitjar el nom, com en el cas dels dos bancs de Lleida Però el Crèdit té una base més sòlida que l’altre, tant pel que fa als capitals aportats, com pel nucli del seu accionariat El capital escripturat és de 20 milions de pessetes Però, com sempre, aquí comencen les rebaixes el realment subscrit és de 13,4 milions i el diner realment aportat, el 5% de les accions subscrites, és a dir, 672 500 pessetes La Junta de Govern 1881 fou la següent…
Unificació Comunista d’Espanya
Partit polític
Partit marxista leninista sorgit de la fusió, a la meitat de 1975, del grup valencià Unificación Comunista, actiu des de 1969, amb una Federación de Comunistas radicada a Madrid. Obertament proxinès i antisoviètic, es distingí a la primeria dels anys vuitanta per les campanyes contra l’OTAN.
Ha tingut la seva força principal al País Valencià i a Múrcia i practica una venda molt militant de la seva premsa A Catalunya va concórrer a les eleccions legislatives de 1982 2307 vots i de 1986 5179 vots i a les autonòmiques de 1988 3358 vots Dirigent Héctor Aliu Edita Arma del Pueblo 1976-1982 i, des de 1983, De Verdad
Nosaltres Sols!
Partit polític
Nucli representatiu de l’independentisme pur, més voluntarista que intel·lectual, que fou actiu durant la Segona República, organitzat al voltant d’un setmanari del mateix nom (març 1931-octubre 1934) i d’una xarxa clandestina paramilitar (Organització Militar Nosaltres Sols! [OMNS]) liderada per Daniel Cardona i Civit.
Tingué una militància juvenil en general a Barcelona i sobretot al Baix Llobregat, amb el centre a Sant Just Desvern, població de la qual fou alcalde Cardona 1931 i 1934 L’afiliació no fou gaire nombrosa i probablement mai no sobrepassà alguns centenars de membres Tanmateix, bastants joves passaren per l’organització, fet que els deixà una empremta activista que marcà el catalanisme més extremista durant dècades Els seus orígens es troben en els admiradors que envoltaren Cardona en el medi juvenil de la Unió Catalanista durant la Primera Guerra Mundial Cardona ingressà el 1919 a la Federació…
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Partit polític
Partit constituït al març de 1969 a partir d’una escissió de la joventut marxista i independentista del Front Nacional de Catalunya, essencialment procedent de la Secció Universitària, que havia adquirit una elevada autonomia els anys precedents.
D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…
Banc Urquijo Català (1919-1944)
Nota prèvia de l'autor El 1964, Banca Catalana publicà una Documentació Econòmica , amb un article de l’autor sobre els bancs catalans d’avantguerra En ell figurava el Banc Urquijo Català com un banc no català Fèlix Escalas, que havia estat el seu director general i conseller delegat, va dirigir una carta al Servei d’Estudis de Banca Catalana, força indignat per aquesta classificació, defensant la seva catalanitat En una carta a l’autor digué que “és dubtós que pugui haver-hi un altre banc que hagi fet tant en l’època de la seva actuació com el Banco Urquijo Catalán pels interessos econòmics…
El Mestre d’Estamariu o el possible Arnau Pintor
Art gòtic
Retaule de Sant Vicenç d’Estamariu Alt Urgell, amb sis escenes del martiri del sant envoltant la figura del titular Dona nom al Mestre d’Estamariu, que es va formar en el context italianitzant dels Bassa però va ser deutor, encara, del gòtic lineal ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Josep Gudiol i Ricart i Chandler R Post definiren netament la personalitat artística del Mestre d’Estamariu a partir de tres obres ben representatives de la seva manera de pintar el retaule de Santa Llúcia d’Arcavell, el de la Mare de Déu de Vilamur i el de Sant Vicenç d’Estamariu Aquest darrer MNAC/MAC, núm…
monestir de Sant Daniel
Claustre del monestir de Sant Daniel
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina de monges, situada a la vall de Sant Daniel, al poble de Sant Daniel, dins el municipi de Girona (Gironès).
L’edifici L’església i el claustre són les parts que es conserven d’època romànica i que han estat menys alterades, encara que estiguin mig embegudes per construccions posteriors És una església de planta de creu grega i té, sobre el transsepte, de braços molt desenvolupats, l’element més remarcable un cimbori octagonal, externament decorat amb arcuacions i bandes llombardes, i amb finestres geminades situades a les cares del segon pis que es corresponen a les naus Al costat nord destaca la decoració llombarda, en sèries de dues arcuacions entre lesenes, de l’absidiola, que només és visible…