Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
Les hepàtiques o marcanciates
Característiques generals Amb uns 300 gèneres i unes 8000 espècies, les hepàtiques figuren entre les plantes terrestres més senzilles Es diferencien del grup anterior per molts caràcters les cèllules amb cloroplasts nombrosos, sense pirenoides, l’absència d’estomes a l’esporòfit però la presència de porus al gametòfit, l’esporòfit típicament portat per una seta i sense clorofilla, mai obert per dues fissures longitudinals, etc Per altra banda, l’aparell vegetatiu presenta una gran varietat, segons els grups Tenen una gran preferència pels llocs ombrívols i humits El gametòfit Tipus de…
paó

Paons mascle (esquerra) i femella
(CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de marcat dimorfisme sexual, de 100 a 125 centímetres de llargada, cara nua i blanca, cresta de plomes rígides, cap, coll i pit blaus, ales i cua brunes, aquesta coberta de llargues plomes d’un verd i d’un daurat iridescents amb una taca oval a l’extrem, les quals pot dreçar formant ventall.
Els mascles atenyen de 100 a 125 cm sense comptar la falsa cua, formada per les supracaudals i tenen el cap, el coll i el pit de color blau metàllic, les parts superiors grisenques amb ratlles fosques i les ales i la resta del cos marró fosc presenten un plomall al cap les supracaudals poden atènyer 150 cm, són d’una gran bellesa i poden ésser desplegades en ventall durant les exhibicions nupcials Les femelles no arriben als 100 cm, són de plomatge inconspicu, tenen el plomall del cap més reduït i llurs supracaudals són de dimensions normals És originari de Sri Lanka i del sud de l’Índia,…
bel·ligerant
Dret internacional
Dit de l’estat que participa en un conflicte bèl·lic i que és obligat a respectar en la seva actuació les normes internacionals sobre la guerra, aplicat també a les persones que hi intervenen formant part d’un exèrcit regular, enquadrades en unitats sota el comandament d’oficials superiors, i observant les normes regulades pel conveni de la Haia del 18 d’octubre de 1907.
Arran de la Segona Guerra Mundial hom plantejà si havien d’ésser considerades belligerants les forces de la Resistència la qüestió fou tractada a la conferència de Ginebra del 1949, la qual decidí que si era una resistència collectiva en forma de moviment organitzat, que actuava a l’interior o a l’exterior del territori ocupat, calia donar efectivament als seus membres el tracte de presoners de guerra, si ajustaven llur actuació a les condicions imposades a la Haia el 1907 Una situació diferent és la de no-belligerant , que és una forma de neutralitat mistificada
adjunció
Dret civil
Modalitat d’accessió contínua en béns mobles, coneguda també amb el nom de conjunció, que té lloc quan una cosa moble és afegida a una altra de pertanyent a un propietari diferent d’una manera inseparable, però que permet de distingir totes dues, sense malmetre llur natura i tot formant un sol objecte, bé que amb una relació entre elles de principal a accessòria.
En principi, el propietari de la cosa principal adquireix l’accessòria pagant el valor d’aquesta, exacte si la cosa afegida per embelliment o perfecció té més valor que la cosa principal en el qual cas el propietari de la cosa accessòria pot exigir que sigui separada, si és possible, de la principal, encara que sigui en detriment d’aquesta Si l’adjunció és realitzada amb mala fe pel propietari de la cosa accessòria, aquest la perd i té l’obligació d’indemnitzar dels danys el pripietari de la principal si la mala fe és d’aquest darrer, el propietari de la cosa accessòria té dret a optar entre…
Els fongs liquenificats: el tipus d’organització liquen
Els líquens són fongs que, gràcies a associar-se amb algues o cianofícies, han esdevingut autòtrofs com les plantes verdes i, alhora, s’han adaptat molt bé a les condicions extremes Per això, com en la fotografia, poden colonitzar superfícies inhòspites per a altres plantes, com ara aquest bloc de gres roig, que gairebé desapareix del tot sota el mosaic polícrom dels tallus juxtaposats de diversos líquens, entre els quals veiem diverses espècies de Porpidia, Hafellia, Aspicilia, Rhizocarpon, Pertusaria, Lecidella , etc En molts casos, el creixement dels tallus resta blocat quan dos d’…
Els procordats: tunicats i cefalocordats
Característiques generals Dins el gran grup dels procordats hom reuneix dos subfílums d’animals marins externament molt diferents D’una banda els tunicats, majoritàriament bentònics o sèssils en el seu estat adult, que viuen, en forma individual o bé colonial, recobrint els substrats submergits De l’altra, els cefalocordats, capaços de moure’s activament, en els sediments tous La fotografia ens mostra un exemple de tunicat del grup dels aplousobranquiats, el més ben representat a la nostra mar en els primers 100 m de profunditat les clavellines Clavelina lepadiformis de la família dels…
Els pseudofongs
Els pseudofongs es configuren com un grup molt particular, que conserva molts caràcters algals Molts viuen en aigua dolça, com a sapròfits o com a paràsits d’algues, de fongs i fins i tot d’animals diversos L’aparell vegetatiu pot ésser unicellular com en moltes lagenidials i en molts hifoquitriomicets, o format per cèllules disperses en una xarxa filamentosa en els labirintulomicets, però en general està constituït per filaments sifonats sense septes, excepte a la base dels òrgans reproductors Les zoòspores tenen dos flagels, l’anterior, amb mastigonemes tubulars, i el posterior, llis, a…
Els basidiomicets
Entre les característiques principals que separen els basidiomicets dels altres grans grups miceli dicariòtic vegetatiu, presència de basidis, esterigmes i basidiòspores hi ha la presència de porus dolípors als septes i de fíbules , diverticles que apareixen en les cèllules en divisió El dibuix mostra el procés de formació d’una fíbula A en el creixement d’una hifa fibulació A 1 -A 6 , i un detall d’un septe B per a mostrar un dolípor característic A 1 extrem terminal d’una hifa dicariòtica abans d’iniciar la formació d’una fíbula, A 2 allargament apical i inici de la formació de la…
Els equisets o equisetates
La classe dels equisets o cues de cavall ha rebut diversos noms, com ara articulades, artròfits, esfenòpsides, etc Els dos primers fan referència al caràcter que més sobta en aquestes plantes, la divisió regular de la tija en articles com si fos una canya en petit A més, les branques apareixen sobre els nusos en disposició verticillada és a dir, en grups que parteixen d’un mateix nivell També les fulles, que són microfilles, apareixen sobre els nusos, en posició verticillada, envoltant la tija amb una mena de coroneta que, en els exemples actuals, pren un aspecte de beina Les equisetates o…
Santa Maria d’Ovarra

Vista aèria de Santa Maria d’Ovarra amb la propera capella de Sant Pau
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Ovarra) del municipi de Beranui, a la Ribagorça, situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra (es formà al seu voltant el petit nucli d’Ovarra, actualment despoblat).
La situació Sobre els espadats que fan de marc al monestir, a la banda de ponent, s’aixeca l’antic castell de Ribagorça Prop del monestir hi ha la capella romànica Sant Pau , que fou l’antiga parroquial dels súbdits laics que residien prop del monestir Aigua avall de l’Isàvena hi hagué la farga d’Ovarra , d’on sorgí el nucli de les Ferreries L’edifici Antiga església monacal molt restaurada i reconstruïda, sobretot al sector oest, si bé la seva part essencial correspon a la reedificació del monestir del segle XI És un edifici de planta basilical amb tres naus, separades per pilars cruciformes…