Resultats de la cerca

Les protestes de les comunitats oromo i amhara, iniciades al final del 2015, van obligar el Govern, en mans del Front Democràtic i Revolucionari dels Pobles d’Etiòpia EPRD des de fa vint-i-cinc anys, a decretar l’estat d’urgència al mes d’octubre per un període de sis mesos Inicialment, els oromos i els amhares es van manifestar per rebutjar un pla de reordenació territorial –que finalment va ser aturat–, perquè consideraven que perjudicava les seves regions, però després van denunciar l’hegemonia de la minoria tigre els oromos, que representen el 35% de la població, i els…

L’actual primer ministre del país, António Costa, en el poder des del novembre del 2015, al capdavant d’un govern d’esquerres compost pel Partit Socialista, el Bloc d’Esquerra BE i la Coalició Democràtica Unitària CDU, formada pel Partit Comunista PCP i el Partit Ecologista Els Verds PEV, va ser molt ben valorat pels seus socis europeus per la bona situació econòmica del país, amb un dèficit pressupostari dels més baixos dels darrers trenta anys, un creixement previst de més del 2% i una taxa d’atur que es va situar en el 8,5%, per sota de la mitjana de la UE El 2016…

El president Idriss Déby, enfrontat a una greu crisi financera, causada pels compromisos del deute i la reducció dels ingressos per la venda de petroli –el principal producte d’exportació–, va obtenir el suport del Fons Monetari Internacional FMI, que al juny li va atorgar un préstec de 300 milions de dòlars La crisi ha provocat una retallada del 50% en les despeses públiques, retards en els pagaments dels funcionaris i malestar entre la població Malgrat les denúncies de les organitzacions de drets humans, el president Idriss Déby manté el suport de França i els…

Al principi d’octubre, el país es va commocionar arran de la sentència emesa pel Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU, amb seu a la Haia, respecte a la seva demanda de tenir una sortida al mar a través del desert d’Atacama, a Xile En una demanda que constitueix un conflicte diplomàtic entre ambdós països des de fa uns quants anys, la resolució judicial va considerar que Xile no està obligada a negociar respecte a aquesta qüestió amb Bolívia, però va deixar oberta la possibilitat de fer-ho voluntàriament L’altra qüestió que va centrar…

L’economia de la República Democràtica del Congo va créixer el 2011 gràcies, entre altres factors, als beneficis de la mineria del país © Strong Roots El president Joseph Kabila va ser reelegit per un nou mandat de cinc anys en obtenir el 48,9% dels vots en les eleccions celebrades el 28 de novembre Étienne Tshisekedi, en el passat opositor a la dictadura de Mobutu Sese Seko i ara a Kabila, va aconseguir el 32%, segons l’escrutini facilitat per la Comissió Electoral Nacional Independent CENI, que el Tribunal Suprem va confirmar uns quants…

El tema de la immigració va marcar la política danesa del 2011 El Govern de Rasmussen, que des de feia quatre anys tenia el suport parlamentari de l’ultradretà Partit Popular Danès DF, va pactar a mitjan maig amb aquest partit l’establiment de controls fronterers “intensius i permanents”, amb l’argument de controlar l’evasió fiscal i la delinqüència organitzada A l’inicial toc d’atenció de Durão Barroso, va seguir, primer, l’absolut silenci dels ministres de justícia i interior de la UE, més tard el posicionament favorable de Silvio Berslusconi i Nicolas Sarkozy, que van advocar per una…

El procés d’obertura endegat pel papa Francesc va continuar durant l’any centrat en la reforma de la cúria i les finances, el regeneracionisme moral de les pràctiques religioses per mitjà de l’austeritat i una major tolerància vers l’homosexualitat Amb una frenètica i mediàtica agenda, al febrer el pontífex va crear un consell d’economia format per cardenals i laics amb l’objectiu de controlar l’administració i les finances vaticanes Al maig, va carregar durament contra els donatius de persones corruptes i va excomunicar els membres de la màfia calabresa ‘Ndrangheta Al juny, va fer públics…

Després d'una setmana d'intenses protestes i disturbis, el 23 de gener el primer ministre conservador, Geir H Haarde, va anunciar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 9 de maig Dos dies després va dimitir el ministre d'Economia, el socialdemòcrata Björgvin Sigurdsson, l'artífex de la controvertida decisió de salvar les tres principals entitats financeres del país amb fons públics, tal com van fer els seus homòlegs europeus Les protestes continuades, però, van forçar la dimissió en bloc de la coalició de govern el 26 de gener L'encàrrec de dirigir el Govern…

Una de les empreses insígnia del país, l'entitat financera ING, que en moments de puixança havia presentat balanços que duplicaven el PNB holandès, no en va tenir prou amb els 10000 milions que el Govern havia injectat al grup a l'octubre del 2008 i al principi del 2009 va anunciar pèrdues per valor de 1000 milions d'euros i l'acomiadament de 7000 treballadors el 5,4% de la plantilla Però, com a la resta de països occidentals, l'Estat va arranjar amb fons públics els deutes privats de les grans firmes i va avalar el 80% de les hipoteques amb…

Malgrat els intents de millora de l’agricultura de Laos amb mètodes agroforestals com el conreu d’arròs en boscos, el país depèn econòmicament de les ajudes internacionals © UN Photo / Lamphay Inthakoum El desenvolupament del sector miner i l’energia hidroelèctrica, així com l’increment del consum privat, van ser els motors del creixement econòmic sostingut a Laos, que el 2013 es va xifrar en un 8% Durant l’any, el projecte constructiu de la presa de Don Sehong, al riu Mekong, va aixecar el malestar entre la societat civil i els grups ecologistes, que van alertar…