Resultats de la cerca

El migdia de França, Catalunya i el gòtic meridional D’ençà que els estudiosos de l’arquitectura gòtica començaren, els anys vint del segle XX, a posar de manifest les diferències que els edificis del migdia francès presentaven respecte a les novetats tècniques i formals de l’arquitectura aixecada al nord durant els segles XII i XIII, la historiografia n’ha reivindicat, de forma progressiva, l’originalitat Aquesta constatació ha anat acompanyada de l’interès per manifestar els parallelismes amb l’arquitectura gòtica de l’altre costat dels Pirineus, sobretot de Catalunya Així, el concepte de “…

Repertoris, obres generals, guies de museus, obres auxiliars Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els llibres de la Frontera, coll Coneguem Catalunya, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Cerámica y vidrio , dins Ars Hispaniae , vol X, ed Plus Ultra, Madrid 1952 Ainaud i de Lasarte, Joan Romanesque painting , Windenfeld and Nicolson, Londres 1965 Ainaud i de Lasarte, Joan La pittura romanica in Spagna , Milà 1966 Ainaud i de Lasarte, Joan Art romànic Guia , Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1973 Alcolea i Gil, Santiago Artes decorativas en la España Cristiana , dins Ars…

L’escut de Vic a la façana de la casa de la Ciutat segle XIV ECSA – GSerra Origen i formació La ciutat de Vic és filla de la fusió de dos nuclis històrics el de la part alta o llevantina de la ciutat, continuadora de l’Ausa, capital de la tribu ibera dels ausetans i més tard centre d’un municipi romà i el de la part baixa o més ponentina, propera a les margeres del Mèder, centrada en la catedral i l’antic domini episcopal En època gòtica es féu la seva definitiva fusió física i jurisdiccional, amb la construcció d’una única nova muralla que incloïa els dos sectors i més endavant, el 1450, amb…

Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’anomenà Aesthetic…

Document núm 1 Arxiu Capitular de Vic, calaix E, volum núm 7, document 1 Document núm 2 Arxiu Capitular de Vic, calaix E, volum núm 7, document 2 Document núm 3 Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, Extra Inventari núm 4702 Document nùm 2 Document núm 1 Document nùm 3 Parròquia de Sant Pere d’Osor, arx Sant Hilari Pbr de Sto Petro de Osor IX Pbr de Sto Petro de Osor VIII Ecclam Sci Petri de Osor Santa Creu d’Horta, durant segles sufragània d’Osor municipi d’Osor Pbr de Sta Cruce IIII Pbr de Sta Cruce IIII S Crucis Sant Hilari Sacalm, amb les seves sufragànies…

Aquesta definició és força descriptiva, però incompleta, i per això diversos matemàtics han intentat de definir la matemàtica tot assenyalant-ne els trets més característics Així, segons B Russell, la matemàtica consisteix només en afirmacions tals com “si una proposició és veritable referida a un objecte, aleshores una altra proposició també ho és”, de manera que la matemàtica és aquell camp en què hom no sap mai de què parla ni si allò que diu és veritat o no Dins aquesta mateixa línia, H Poincaré diu que els matemàtics no estudien objectes, sinó relacions entre objectes no els interessa la…

Situació Absis de l’església, que fou un antic priorat de Sant Miquel de Cuixà, ornat amb quatre lesenes unides per frisos d’arcuacions cegues ECSA - A Roura L’antic priorat de Riquer és a la riba dreta de la Castellana, prop de la seva confluència amb la Tet Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 50” N - Long 2° 25’ 24” E L’església és situada a 2 km de Prada per la N-619, abans d’arribar al poble de Catllà, a mà dreta Història Aquesta església fou una dependència del monestir de Sant Miquel de Cuixà des del segle X i més tard fou seu d’un priorat del mateix cenobi En un principi depengué com a…

Situació Vista aèria del castell i l’església de Santa Maria, que foren seu d’una comanda, estratègicament situats al puig de Gardeny, al sud-oest de la ciutat de Lleida ECSA-J Todó Aquest castell és emplaçat al sud-oest de la ciutat de Lleida, damunt el puig de Gardeny, que, situat al marge dret del Segre, domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny MLIR Mapa 32-15 388 Situació 31TCG013094 Història La presència al puig de Gardeny d’una fortificació parteix dels temps romans, o fins i tot d’un moment anterior, si bé això no es pot afirmar amb tota seguretat Se sap que en aquest puig…

Joan Güell i Ferrer La seva vida 1800-1872 El Vapor Vell de Sants La Ilustración Hispano-americana, 1886 Joan Güell i Ferrer va néixer el 3 de maig de l’any 1800 a Torredembarra Tarragonès, fill de Pau Güell i Roig i de Rosa Ferrer La família tenia un nivell econòmic molt modest El pare, pocs anys després de néixer el seu fill, marxà a l’illa de Santo Domingo, al Carib, amb la intenció de guanyar-s’hi la vida, com tants d’altres Joan Güell visqué aleshores a Barcelona, a casa d’un oncle, on féu els seus estudis primaris Als nou anys fou reclamat pel pare i travessà per primera vegada l’oceà…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la Plana de Vic Limita al N amb el terme de Torelló, a l’E amb Santa Maria de Corcó i les Masies de Roda, al S amb Gurb i a l’W amb les Masies de Voltregà Té per base la gran recolzada que forma el Ter quan canvia l’orientació de N a S per fer meandres cap a l’E, a la recerca de la seva sortida pels engorjats de les Guilleries És en el sector més deprimit de la Plana i per això el més afectat per la boira baixa vigatana El seu terreny és planer, però l’engorjat del Ter i les petites elevacions del sector N i NE li lleven…