Resultats de la cerca
Es mostren 2185 resultats
L’Alt Urgell
Situació i presentació La comarca de l’Alt Urgell té una superfície de 1447,48 km 2 i està formada per 19 municipis El seu territori representa el 4,5% del de Catalunya i és una de les comarques més extenses del país Situada a la zona nord-occidental de Catalunya, li fan de límit les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès per la banda de llevant, els dos Pallars per ponent, la Noguera per migjorn i Andorra per tramuntana L’Alt Urgell té una forma allargada, pariona del Pallars Sobirà, bé que més desplaçada al S La llargada li és donada pels 46 km del Segre, que rega la vall…
Els darrers claustres monàstics gòtics
Art gòtic
A partir de la fi del segle XIV i al llarg de tot el segle XV, els claustres van adquirir una entitat autònoma, en el marc d’uns edificis que majoritàriament s’havien construït en períodes precedents Així, molt sovint es tracta d’àmbits duts a terme com a resultat de reformes o bé d’ampliacions de construccions iniciades amb anterioritat Aquest és el cas, per exemple, del monestir de Santa Maria de Ripoll, on el claustre es va erigir essencialment entre la fi del segle XIV i el començament del XVI, però seguint el mateix esquema i les característiques de l’única crugia aixecada en època…
Els elements estratigràfics
L’estrat i l’estratificació Peça d’un banc de gres gris de l’Oligocè de Montblanc Conca de Barberà vista d’escorç, una mica per sota El gruix de l’estrat, o del dau , segons la terminologia dels picapedrers, fa uns 35 mm A la seva sola hi ha un engruiximent longitudinal, cap avall, que és un «flute cast» amb grans de quars i de lidita que atenyen els 4 mm de diàmetre El conjunt presenta una estratificació graduada ben visible de baix a dalt En el banc, s’hi endevina una laminació planar L’estrat va ser sedimentat per un corrent de terbolesa en un ambient sedimentari lacustre Jordi Vidal Les…
L’estructura de la societat noble d’Osona
Art romànic
Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…
Senyors i vassalls
Després dels conflictius segles baix-medievals, dels quals els senyors van sortir reforçats, el vincle senyor-vassall marcà encara durant els segles XVI i XVII les relacions socials al camp Els senyors mantingueren les seves prerrogatives socials, conservaren el seu pes en la piràmide feudal i en les institucions del país, però van veure com es feia necessari urbanitzar-se, si volien continuar mantenint aquesta situació La urbanització de la noblesa i l’anada a la cort no representava, però, deixar de banda la renda feudal, la base del seu estatus Per aquesta raó, els senyors, representats en…
Universitat Literària de Mallorca
Historiografia catalana
Institució docent creada a la ciutat de Palma que estigué en actiu entre els anys 1772 i 1842.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta entitat té un interès extraordinari per a la història de l’educació i per a conèixer els homes més influents en la cultura mallorquina dels s XVII i XVIII Abans de les dates esmentades s’anomenava Universitat Lulliana de Mallorca, i era un centre d’ensenyament superior creat a Palma el 1691 a partir de la transformació de l’Estudi General Lullià Aquesta institució, fundada el 1483, concedia graus en teologia, filosofia i arts, vàlids únicament al territori de la monarquia hispànica Des de mitjan s XVI, hagué d’afrontar principalment la competència del…
Castell de Merlès (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Pany de mur que resta de l’edificació, el qual mostra un bonic aparell amb carreus ben disposats F Junyent-A Mazcuñan Les romanalles del castell són encinglerades dalt un tossal, situat dalt d’un turó, a la riba esquerra de la riera de Merlès, sobre l’església de Sant Martí i sota del mas Gombau, en un indret alterós dominador de la vall Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 15,9 —y 50,2 31 TDG 159502 S’hi pot anar des de Puig-reig per la carretera que mena a Prats de Lluçanès En arribar a Santa…
Castell de Llorenç (Camarasa)
Art romànic
Situació Un aspecte dels vestigis d’aquest castell, que des de l’època àrab controlava el curs del Segre ECSA - J Giralt El castell de Llorenç es troba en un penya-segat que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol, la qual s’aixeca immediatament per sobre i en direcció oest de l’actual poble de Llorenç de Montgai Mapa 33-13328 Situació 31TCG199379 El poble de Llorenç de Montgai es troba a 8 km de Balaguer seguint la carretera LV-9 047, de Balaguer a Camarasa, al marge dret del Segre Per a arribar al castell cal prendre un camí de cabres que surt des de l’estació de tren de Llorenç, situada…
Castell de Santa Linya (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Aspecte dels pocs vestigis que resten d’aquesta fortalesa andalusina, amb el poble de Santa Linya als seus peus ECSA - J Giralt El castell de Santa Linya és situat en el gran turó que domina tot el nucli urbà Mapa 32-13327 Situació 31TCG177442 El poble de Santa Linya és a 6 km de les Avellanes, per on passa la carretera L-904 de Balaguer a Tremp Per a anar al castell cal prendre un caminet que surt des de l’església parroquial de Santa Maria i que porta fins al cim del turó JGB Història El castell de Santa Linya era originàriament un hisn islàmic que formava part de la línia…
La custòdia de la catedral de Barcelona
Art gòtic
Custòdia de la seu de Barcelona Barcelona, vers 1370-1400, un ostensori turriforme des de fa segles inclosa en un conjunt format pel mateix ostensori, la cadira on descansa i diverses corones i joies que l’acompanyaven fins fa poc i que han estat traslladades al Museu de la Catedral ©RManent L’ostensori en forma d’edifici gòtic que forma part del Tresor de la catedral de Barcelona pertany a un grup tipològic ben definit que té el seu origen funcional en les processons eucarístiques instaurades vers els darrers decennis del segle XIII per l’Església cristiana com a complement de la festivitat…