Resultats de la cerca

La fortuna crítica Malalts esperant un miracle davant la tomba de sant Nicolau de Tolentino, d’on pengen exvots del sostre Compartiment de la predella del retaule del convent de Domus Dei vers 1461-62 Museu del Castell de Peralada L’extens itinerari que seguí Antoni de Llonye –també conegut per la historiografia amb el nom d’Antoine de Lonhy– i el prestigi dels clients per als quals va treballar ens parlen indirectament de l’alta consideració que degué tenir en la seva època Com succeeix amb força mestres medievals, no s’han conservat altres rastres de la seva fama, i només en…

Els boscos boreals eurasiàtics de coníferes Els boscos de coníferes de la taigà eurasiàtica es distribueixen per un cinturó circumpolar just per sota del cercle polar àrtic, aproximadament entre els 50 i els 70° de latitud N Formen una franja llarga i estreta que va des de la península Escandinava fins a Sibèria Limiten al N amb el bioma de la tundra i al S amb les estepes centreasiàtiques o amb les boscanes decídues d’Europa i l’W d’Àsia Tot i que es tracta d’una massa boscosa contínua, no és pas completament homogènia, ja que en un territori tan extens de més de 700 milions d’ha en anar de…

Situació La parròquia de Sant Bartomeu de Llaés es troba situada en una vall enlairada, al peu de la serra de Milany, al cantó extrem del terme, al sud-est, en un indret d’una gran bellesa Mapa 294M781 Situació 31 TDG315772 Per a arribar-hi, el camí més normal és una pista que es troba en relatiu bon estat de conservació, la qual surt de la carretera N-152, a mà dreta, anant a Ripoll, tot just passada la baixada de Terradelles Aquesta pista travessa el riu Ter i s’enfila vers el mas Serra, tot passant per sota Sant Vicenç de Puigmal i el gran mas de la Vila de Llaés, enfront del qual hi ha el…

Situació Una vista exterior de l’absis, des del costat de llevant Aquest element fou sobrealçat el segle XIX A desgrat d’això deixa veure una interessant decoració llombarda Arxiu Gavín Sant Julià de Vilatorta centra el municipi i es troba gairebé a la ratlla que fa de límit amb el veí terme de Calldetenes, a la vall del riu de Peres o — també riera de Sant Julià o de la Noguera, en un indret ple d’aigua i fonts abundants L’església parroquial de Sant Julià és l’edifici més important de la població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…

Situació i presentació És situat a la zona de contacte entre les Muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona, al sector de ponent de l’Alt Camp i al límit amb les comarques veïnes del Baix Camp i el Tarragonès El separen de Valls E la carretera del Rourell a Picamoixons i el Francolí de la Riba N, els costers de la Plana i la Serra Gran de Mont-ral W, el pla de la Lloera, les valls de la font de l’Om i del riu de la Glorieta dit normalment riu Glorieta o el Glorieta i la serra del Pou de l’Albiol al Baix Camp SW, els plans del Veçar i el barranc del Burguet els límits amb la Selva del Camp,…

Administrativament la Bretanya és dividida en cinc departaments francesos Costes del Nord Aodoù-an Hanternoz, Ille i Vilaine Il-ha-Gwilun, Morbihan, Finisterre Penn-ar-Bed i Loira Atlàntic Liger Atlantel 34023 km 2 3703384 h 1982 Els quatre primers constitueixen la regió de programa francès anomenada igualment Bretanya, de la qual el departament del Loira Atlàntic, amb la major concentració industrial del país, ha estat segregat i afegit a la regió de programa del País del Loira La geografia física Geològicament forma part del massís Armoricà i comprèn dues àrees ben diferenciades l’Argoad…

La colonització humana del litoral Els espais litorals han ofert a l’espècie humana una quantitat i una varietat tan grans de recursos que, de molt antic, han estat llocs d’elecció per als assentaments humans, llevat d’aquells punts específics que per circumstàncies adverses insalubritat, extremositats climàtiques, etc no els han assegurat un mínim de recursos o de confort Les ribes marines, en particular a les regions deltaiques i estuarianes, són unes àrees molt productives en les quals els humans, a partir del Neolític, han consolidat un model de producció forçada de recursos d’enormes…

Caràcters microscòpics principals de les telosquistals ascs, paràfisis i espores, tractats primer amb KOH i després amb lugol A Fulgensia fulgens , amb espores unicellulars B Caloplaca inconnexa B’ fases de la maduració de les espores polardiblàstiques C Fuscidea austera, D Maronea constans Biopunt, a partir de fonts diverses Les telosquistals són líquens crustacis, foliacis o fruticulosos, amb apotecis sovint de color taronja, vermell o brunenc, amb la capa externa de la paret ascal gruixuda, amiloide I+ blau i la paret interna també amiloide, al tolus Les ascòspores són hialines,…

El primer conjunt episcopal Piscina del baptisteri de la primitiva catedral Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu Fotogràfic / R Muro No disposem de gaires dades arqueològiques sobre l’inici del cristianisme a la ciutat de Barcelona i els primers edificis vinculats al culte cristià del segle IV Tanmateix, podem dir que els orígens de la configuració del conjunt episcopal s’han de cercar en una gran propietat, una important domus situada sota l’actual plaça de Sant Iu, amb una extensa zona artesanal annexa El propietari, sens dubte pertanyent a I’elit local, hauria donat una part de…

El cor és un òrgan buit, de parets musculars gruixudes, que es troba a l’interior de la cavitat toràcica Se situa a la part mitjana, inferior i anterior del mediastí , l’espai comprès entre ambdós pulmons Per la forma externa, el cor sembla una piràmide de tres cares, amb un vèrtex i una base El vèrtex, de forma arrodonida, mira cap avall, cap a l’esquerra i una mica cap endavant la base, de forma irregularment plana, s’orienta cap amunt, cap a la dreta i una mica cap enrere El volum i el pes del cor són variables en cada persona i es relacionen amb diverses característiques de l’individu…