Resultats de la cerca

Situació i presentació És separat del Llobregat pel terme de Martorell al N, i de Sant Andreu de la Barca, a llevant, la partió amb el qual passa per l’esperó dels Tres Termes divisòria també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, pel Pi Tallat 256 m i pel turó de les Ànimes 216 m El límit meridional amb el municipi de Corbera de Llobregat passa per la serra de Santa Magdalena on hi ha el puig de la Creu de l’Aragall, de 549 m, i pel coll de Canals entre altituds de 572 i 583 m A ponent, la divisòria amb Gelida de la comarca de l’Alt Penedès coincideix amb un antic camí que passa vora…

La cultura celta havia quedat arraconada al nord de l’illa i a Irlanda amb la conquesta romana i des d’allí influí en l’art anglosaxó, precedent immediat de l’art anglès Com a conseqüència de la conquesta per Guillem el Conqueridor 1066 hom introduí l’estil normand , que equival a la varietat romànica de Normandia Les esglésies, de naus altes, la central de les quals té la coberta de fusta, es caracteritzen per la monumentalitat i la sobrietat decorativa sobresurten les catedrals de Durham i Peterborough La baixa edat mitjana i àdhuc tot el segle XVI es distingeixen per l’estil gòtic, de gran…

Història L’existència d’un cenobi al lloc dit Magrigul , a les muntanyes de Roses, és coneguda pel document de dotació de l’abadia de Santa Maria de Roses pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, de l’any 976 A més de precisar les possessions que hom concedia al monestir, el text inclou una part narrativa sobre els orígens de la seva comunitat, que ja han estat comentats en l’article corresponent a Santa Maria de Roses Hom hi explica que uns monjos fugitius del monestir de Magrigul construïren la petita església de Santa Maria a Roses i s’hi aplegaren i també…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca d’Osona amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Amb la denominació d’Osona, coneixem la comarca de la Depressió Central Catalana que comprèn quatre unitats o subcomarques ben diferenciades la Plana de Vic, el Lluçanès, el Collsacabra o Cabrerès i les Guilleries Aquesta unitat comarcal, presenta un relleu molt diferenciat, per causa de l’erosió diferencial que s’ha exercit sobre els sediments terciaris de la Depressió Aquests relleus emmarquen una plana central, zona de pas entre els Pirineus i el Vallès Oriental, que…

Situació Planta, a escala 1200, del castell, tal com és actualment planta Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya El castell de Taradell, també conegut com el Castell de Can Boix, és situat en un cim de grans balmes, que hi ha al costat de llevant de la població, en un lloc que domina el Coll de Taradell, prop de les ruïnes de la masia de Can Boix, en un paratge cremat en un gran incendi forestal l’estiu de l’any 1984 Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 42,6 —y 35,3 31 tdg…

Entre la darreria del segle XIII i els primers anys de la centúria següent, coincidint amb l’inici del període de màxima empenta constructiva que mai s’ha donat al país, es comencen a construir la majoria de les catedrals catalanes gòtiques, després que ja s’hagin bastit bona part de les fàbriques de les seus de Lleida i Tarragona Aquestes dues catedrals es van aixecar enmig d’una etapa de tempteigs i de prefiguració de l’arquitectura gòtica catalana, durant la qual el pes de la tradició romànica era encara present en la major part dels edificis que aleshores es construïen arreu del Principat…

Reconstrucció hipotètica del barri catedralici de Girona al segle XV, mentre encara es bastia la seu gòtica que havia de substituir la romànica, aleshores en part dempeus ECSA - JS Les catedrals gòtiques són un món Una realitat complexa, carregada de significats, que es projecta en l’imaginari collectiu amb una extraordinària força simbòlica L’estudi de les catedrals gòtiques i de les seves moltes implicacions gaudeix d’una llarga tradició a nivell general Recentment Xavier Barral i Altet ha recordat la necessitat d’enfocar també l’estudi de les catedrals catalanes d’una manera…

Les influències procedents de terres de França i d’Itàlia, com també l’eventual síntesi d’ambdues, han estat assenyalades tradicionalment en la historiografia especialitzada com a trets característics del nostre art gòtic en determinats períodes de la seva evolució L’escultura n’és una prova ben palesa Els estudis realitzats darrerament a l’entorn de la recepció d’aquests dos corrents artístics a Catalunya i de la consegüent interacció que va comportar la seva assimilació són relativament nombrosos a causa de l’atractiu que ha suscitat aquesta àmplia problemàtica, i alguns d’ells són, sens…

Joaquim Mir en una fotografia de començament de segle Barcelona, Biblioteca de Catalunya FF Pocs artistes catalans van viure una vida tan apassionant com Joaquim Mir Barcelona 1873-1940 primers anys de lluita i esforç per situar-se en el món de la pintura, al costat dels seus amics Isidre Nonell, Ricard Canals, Ramon Pitchot, Adrià Gual i Juli Vallmitjana, alhora que de Joaquim Sunyer, Picasso, Casagemas i Ricard Opisso, com també Els Quatre Gats, tots ells menys pròxims anys mallorquins i tarragonins de lluita i voluntat per aconseguir un llenguatge propi, a la vegada que pactava, d’una…

Història La Segona República i la Guerra Civil 1932-1939 Fou creat per l’ Estatut de Catalunya aprovat per les corts de la República pel setembre de l’any 1932 i els seus poders eren relativament amplis en el context definit per les fórmules autonomistes republicanes Les eleccions de diputats per a la seva constitució —les úniques que es pogueren celebrar, per tal com la renovació quinquennal prevista coincidí amb la Guerra Civil — tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 Constava de 85 escons Francesc Macià , d’ Esquerra Republicana de Catalunya , i Josep Maria Tallada , de la Lliga Catalana…