Resultats de la cerca

Es tracta d’un curiós grup de falgueres que viuen surant a les aigües dolces, o parcialment submergides en elles Els seus esporangis tenen paret prima, de tipus leptosporangiat, però no presenten anell El caràcter més notable és la seva heterospòria i, per tant, la presència de megasporangis i microsporangis, que queden aplegats a la base de les fulles, a l’interior de receptacles especials arrodonits, anomenats esporocarps En coneixem poc l’evolució Hi ha fòssils d’ Azolla des del Cretaci inferior i de Salvinia des del Cretaci superior És possible que les marsileàcies hagin derivat de les…

Les coves submarines són habitades per algunes espècies de peixos, entre les quals destaca el moll reial Apogon imberbis , una espècie de coloració molt vistent, que acostuma a formar grups de diversos individus que es mouen amb lentitud en la foscor És de biologia molt curiosa el mascle incuba els ous dins la cavitat bucal Antonio Cruz Els apogònids són perciformes pròxims als serrànids dels quals es distingeixen per les dues espines que tenen a l’aleta anal i pel fet que les escates, normalment ctenoides, són més grans i poc adherents El cos és lleugerament allargat i…

Característiques de grup Cap d’un efipigèrid, un representant dels polineòpters, al qual s’aprecien les peces bucals mastegadores i la base de les antenes, a més dels ulls i les diferents esclerites que s’hi delimiten Enric Curto El conjunt dels polineòpters reuneix nou ordres d’insectes que, segons el criteri recent de Kristensen, Kevan i altres, prenen l’ordenació sistemàtica següent les perles plecòpters, els teixidors embiòpters, els zoràpters exòtics, les paneroles, pregadéus i afins dictiòpters, els tèrmits isòpters, els notòpters o grilloblatodeus exòtics, les tisoretes dermàpters, els…

Els sincàrides constitueixen un petit grup de crustacis que, en molts aspectes, han estat considerats com a "fòssils vivents" Pel que sembla, es desenvoluparen a final del Paleozoic i arribaren a assolir una gran diversificació, de la qual són prova les nombroses restes fòssils que se’n troben en dipòsits sedimentaris del Carbonífer i el Permià De fet, se’n conegueren representants fòssils 50 anys abans de descobrir la primera espècie vivent, Anaspides tasmanie Actualment hi ha descrites al voltant de 115 espècies, que hom agrupa en uns 30 gèneres La majoria viuen a les aigües intersticials…

Territ de Bering Calidris tenuirostris D’aquest ocell hi ha una única observació excepcional, d’un ocell adult amb el plomatge nupcial el 070479 a les salines de Sant Antoni delta de l’Ebre Aquesta dada, juntament amb la d’un ocell citat l’agost de 1980 a Agadir Marroc, són les úniques observacions conegudes al paleàrtic occidental, d’aquest raríssim limícola del NE de Sibèria Terretita Calidris temminckii La terretita és una petita limícola més aviat escassa i difícil d’identificar que travessa regularment els Països Catalans durant la primavera i la tardor Al territori estudiat, les…

El coneixement sobre els carnívors als Països Catalans s’ha ampliat molt aquests darrers vint-i-cinc anys A excepció d’espècies com ara la mostela i potser el turó que pràcticament s’ha extingit, la resta han estat objecte de treballs ben diversos És difícil fer aquí una relació detallada de tot allò que es coneix i de tot allò en què s’ha avançat Per això s’ha dedicat un espai a aquelles espècies que han estat detectades o reintroduïdes durant aquest lapse de temps és el cas de l’os bru, el llop o el visó europeu i a aquelles altres que han experimentat un gran canvi pel que fa a l’estatus,…

L’aspecte de Gobius kolombatovici , amb les seves característiques taques grogues, és inconfusible si s’observa viu i en el seu hàbitat, situat al límit entre la roca corallígena i el detrític costaner, a una certa fondària Enric Ballesteros Sembla que les coves submarines són un bon lloc per a veure-hi gòbids petits, fins fa ben poc considerats molt rars i que, a hores d’ara, cada cop semblen més comuns en aquests hàbitats tan singulars D’altra banda, la popularització de l’ús de l’escafandre autònom i la seva aplicació regular en l’estudi de les comunitats bentòniques han donat com a…

Percentatge d’espècies de peixos introduïdes a les diferents conques ibèriques en tres dates recents el 1991, el 1995 i el 2001 Clavero i García-Berthou, 2006 Elvira i Almodóvar, 2001 L’impacte ecològic i econòmic de les espècies invasores és un problema ambiental que creix a escala mundial Recentment, no solament ha augmentat el nombre relativament reduït d’espècies que fins ara havia estat capaç d’escampar-se per tot el planeta més enllà de les seves àrees biogeogràfiques originals cosa que comporta el que s’anomena homogeneïtzació biòtica , sinó també l’abundància d’exemplars A la…

Morfologia La sargantana balear Podarcis lilfordi es va fragmentar en un gran nombre de subespècies en ocupar illots isolats de les Gimnèsies i presenta una notable variabilitat, que afecta les dimensions del cos, la coloració i el dibuix, amb freqüents formes melàniques Hom illustra la subespècie jordansi a dalt, melànica, i la subespècie gigliolii a baix, més verdosa i reticulada Javier Andrada A causa de la fragmentació de l’àrea que ocupa, constituïda, a més, per illots d’extensió reduïda, la sargantana gimnèsica presenta una variabilitat enorme en morfologia, coloració, disseny i…

Morfologia El ferreret Alytes muletensis és un notabilíssim endemisme balear que persisteix en una població reduïda i en un biòtop rocós molt específic, que l’ha forçat a uns costums grimpadors força diferents dels d’altres espècies del mateix gènere Jordi Muntaner El ferreret, espècie pròxima al tòtil, és un gripau petit —fa de 30 a 35 mm de longitud—, de cap gros, arrodonit, més llarg que ample i quasi més ample que el tronc, coll indistint, tronc deprimit i membres relativament llargs Al cap, els orificis nasals són apropats i súpers, i hi ha un plec cutani al davant Els…