Resultats de la cerca
Es mostren 2406 resultats
Cinema 2014
Cinematografia
Cinema nord-americà En un cinema tan propens a l’espectacle com és el nord-americà, possiblement el títol més destacat de l’any va ser Boyhood , de Richard Linklater, en què el principal efecte especial és el mateix pas del temps Linklater ja havia explorat l’efecte del pas del temps en les persones en la seva cèlebre trilogia iniciada amb Before Sunrise , però en aquest cas ha anat més enllà rodant una mateixa història al llarg de dotze anys Algunes de les pellícules més importants de l’any van ser fetes per cineastes que, sense pertànyer a les generacions més veteranes de Hollywood, ja…
Astronomia 2009
Astronomia
El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…
Dmitrij Dmitrijevič Šostakovič

Dmitrij Dmitrijevič Šostakovič
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Els dots musicals que mostrà de ben petit inclinaren la seva mare a fer-lo estudiar piano, i quan tingué l’edat ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià amb L Nikolajev piano i M Štejnberg composició A Glazunov l’encoratjà perquè continués la carrera musical, que aviat inicià amb èxit gràcies a la Simfonia núm 1 Fou un treball de diplomatura tenia dinou anys que, tot i així, traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura Lligat des dels inicis als avatars de Rússia per a ell gairebé sempre Unió Soviètica, amb la seva música anà…
,
Vila d’Elna
Art romànic
Situació Vista aèria de la Vila Alta, centrada per la seva magnífica catedral ECSA - Jamin El municipi d’Elna és situat a la plana del Rosselló, a la riba esquerra del Tec La població d’Elna es troba en un dels turonets que hi ha al centre del terme el nucli antic és format per la Vila Alta i la Vila Baixa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 36’ 0,6” N - Long 2° 58’ 15,6” E Elna és 14 km al sud de Perpinyà per la N-114 PP Història Els orígens d’Elna es perden veritablement en la nit dels temps, com els de Ruscino Hereva de la llegendària Pyrene amb la qual, segons Aviè, comerciaven els foceus de…
La imatge de la festa
Catalunya ofereix una gran riquesa de manifestacions de caràcter festiu Al llarg de la historia, celebracions d’origen religiós o pagà han anat bastint tota una tradició que, encara avui, en molts casos, és vigent La festa i la celebració sens dubte generen sempre tot un conjunt d’elements, materials i immaterials que, en perdurar al llarg del temps, adquireixen el caràcter de símbols El vestuari, la música, els ornaments, el joc, la dansa o les construccions més o menys efímeres formen part d’aquest univers festiu i configuren el que podem anomenar imatge de la festa La festa, per altra…
La ciutat de Girona
Art gòtic
L’escut de Girona en el Manual d’acords del 1476 AMG – JMOliveras La ciutat de Girona és al lloc d’unió dels rius Onyar, Galligants i Güell amb el Ter, sobre els darrers contraforts del massís de les Gavarres i damunt mateix del camí de França, l’antiga via romana i l’eix de comunicacions més important de Catalunya Per totes aquestes raons va esdevenir un punt geogràfic estratègic, la qual cosa marcà profundament la seva història a partir del setge del 1285 i li valgué el sobrenom de “la clau del regne” El procés d’urbanització Girona és una fundació romana del primer terç del segle I aC…
Banc Comtal (1957-1974)
La transició 1957-1965 Rosés i Companyia, SRC, una empresa industrial i financera alhora, es transformà en Banca Rosés SA l’1 de gener de 1930 Es mantingué el caràcter familiar i mixt de l’empresa fins el 1957, any en què els germans Rosés de Milans, que ocupaven la gerència de l’anònima, es vengueren la totalitat del banc, separant prèviament els actius industrials Anunci La Vanguardia , juliol del 1965 El Banc Comtal és el successor de la Banca Rosés El 1965 inicià la seva expansió Els compradors foren tres Enric Santamaria i Alseda, Francesc Ràfols i Serdà i Emili Cuatrecasas i Busquets…
Antoni d’Avinyó, abat de Montserrat (1440-1443)
El 17 de setembre de 1440 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni d’Avinyó Girona – 1450, abat de Montserrat diputat militar Andreu de Biure, cavaller diputat reial Bernat Sapila i Dessoler, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, canonge de Barcelona oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell oïdor reial Joan Cavalleria, ciutadà de Girona Abat benedictí, retaule de la capella de Santa Àgata, Jaume Huguet, segle XV ECSA Antoni d’Avinyó i de Moles era fill de Simó d’Avinyó —donzell de Girona, senyor de Pont de Molins i de Costes— i…
sociologia de l’esport

Un dels temes més estudiats en la sociologia de l’esport són les diferències de gènere en l’accés a l’esport
ERNESTO ARADILLA
Esport general
Ciència que estudia les diverses manifestacions de l’esport en la societat.
En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…
L’estudi de la cultura popular
La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el resultat del nostre treball amb el títol de La cultura popular a…