Resultats de la cerca
Es mostren 4689 resultats
Exploració del pols arterial i esfigmografia
Patologia humana
Quan hom palpa una artèria perifèrica, com per exemple l’artèria radial a la part anterior dels canells, o l’artèria caròtide al coll, es pot veure que les seves parets bateguen coincidint amb les contraccions del ventricle esquerre Aquests batecs, anomenats pols arterial , són deguts a la propagació, al llarg de l’arbre arterial, dels impulsos que rep la paret de l’aorta cada vegada que aquest vas es dilata per tal de rebre la sang del ventricle esquerre És a dir, el pols arterial és una onada de pressió que es propaga rítmicament tot al llarg de l’arbre arterial des de l’aorta cap a les…
El silenci, els sons, els sorolls
Educació
Pots estudiar si Pots estudiar si a prop teu hi ha un televisor engegat, emetent un programa en què els personatges estan immersos en una discussió i les veus s’amunteguen una damunt l’altra, fent del tot incomprensible el significat de les paraules i fent una mena de concurs per veure qui crida més Pots estudiar si els tubs d’escapament dels cotxes i les motocicletes que passen pel carrer ressonen de manera estrident i anormalment forta Pots estudiar si el trànsit és constant, sorollós, i a sobre els clàxons dels vehicles no deixen de sonar, perquè hi ha hagut una incidència en la circulació…
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra, i que…
Les Balears
Historiografia catalana
Obra de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena publicada a Leipzig (1869-91) amb el subtítol Descrites per la paraula i la imatge.
Desenvolupament enciclopèdic Escrita en alemany Die Balearen In Wort und Bild geschildert , aparegué de manera anònima en set volums després de la primera visita de l’autor a les Illes 1867 S’estructura en quatre llibres –dedicats a Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca– dividits en dues parts la primera fa una descripció de caràcter general, i la segona, més específica, analitza els nuclis urbans i les zones rurals De caràcter enciclopèdic, tracta amb gran detall els aspectes geogràfics, demogràfics, econòmics, socials i culturals de cada illa, i també la situació administrativa i…
Archivo de Prehistoria Levantina
Historiografia catalana
Revista fundada el 1928 per Isidre Ballester i Tormo, primer director i impulsor del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València.
Concebuda com a Anuario del Servicio de Investigación Prehistórica de la Excma Diputación de Valencia , en mantingué el lema o subtítol fins el volum V 1954 Té publicats 24 volums, el primer aparegué l’any 1929 com a anuari del 1928, i el darrer, l’any 2001 La revista, editada a València, no ha mantingut una periodicitat constant, i només actualment ha adquirit caràcter de publicació bianual L’ APL , en qualitat de revista institucional, només té com a límits d’edició els que imposa l’originalitat dels treballs i el rigor científic La temàtica és l’arqueologia en general, no…
Felip Torreilles
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Eclesiàstic nord-català d’expressió francesa Ordenat 1885 de prevere a 23 anys, adquirí una sòlida cultura al seminari parisenc de Saint Sulpice i, després, al seminari francès de Roma, on es doctorà en teologia El 1886 fou nomenat professor al Petit Seminari de Prada Conflent i, l’any següent, al Gran Seminari El 1904 fou canonge titular i, el 1917, degà del capítol catedralici perpinyanenc fins a la seva mort Entrà en el món historiogràfic nord-català de manera magistral en publicar Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française…
Sexualitat humana
S’entén per sexualitat humana un intricat conjunt de reaccions biològiques, psíquiques i emocionals que, d’una o d’altra manera, està present durant tota la vida de l’ésser humà i es manifesta de manera molt variada segons quina sigui la influència de nombrosos factors individuals i socials Definir la finalitat o els objectius de la sexualitat en l’ésser humà és una qüestió complexa perquè actualment hom no considera, de manera simplificada, que només tingui una missió reproductiva És cert que la finalitat biològica de la sexualitat, tant en l’ésser humà com en els animals, és possibilitar la…
Regularitat, moderació i progressió per a la pràctica de l’exercici físic
La regularitat és inexorable, ja que si no els diferents sistemes de l’organisme, particularment els aparells cardiovascular, respiratori i musculoesquelètic, no experimenten les modificacions estructurals i funcionals perseguides La periodicitat amb què es realitzin els entrenaments pot ésser variable segons que siguin els objectius concrets que es desitgin Així, per exemple, en els esportistes professionals les sessions d’entrenament es realitzen, en general, de 3 a 6 vegades per setmana Tanmateix, en els individus corrents, que volen millorar llur estat físic, incrementar llur resistència…
Carència de minerals
Definició Hom considera que existeix una carència de minerals quan la concentració orgànica d’un determinat mineral és tan deficient que provoca una sèrie de trastorns més o menys característics Causes, tipus i manifestacions Diversos elements minerals són necessaris per a l’ésser humà, pel fet de formar part dels teixits orgànics o d’intervenir en reaccions metabòliques calci, ferro, coure, iode, zinc, crom, cobalt, seleni, magnesi, manganès, fluor, etc Tanmateix, el requeriment de la majoria d’ells és tan mínim que pràcticament no han pogut ésser definides les conseqüències de llur…
Llibre Saltiri glossat (ms. 51)
Art romànic
Foli 1 del ms 51, on hi ha la caplletra B, de la paraula Beatus , que encapçala aquest saltiri glossat ECSA - J Colomé És un llibre * elaborat en pergamí Els folis són de 282 × 207 mm, mentre que la caixa d’escriptura és només de 210 × 160 mm El text és escrit a plana sencera malgrat que el cos de glosses ocupi, aproximadament, la meitat exterior de cada foli El nombre de línies és de 27 per foli El total de folis és de 163 reunits en 21 quadernets, molt regulars, de vuit folis La numeració és posterior, feta amb llapis i en xifres aràbigues Es considera pertanyent al segle XII Cal dir que,…