Sexualitat humana

S’entén per sexualitat humana un intricat conjunt de reaccions biològiques, psíquiques i emocionals que, d’una o d’altra manera, està present durant tota la vida de l’ésser humà i es manifesta de manera molt variada segons quina sigui la influència de nombrosos factors individuals i socials.

Definir la finalitat o els objectius de la sexualitat en l’ésser humà és una qüestió complexa perquè actualment hom no considera, de manera simplificada, que només tingui una missió reproductiva. És cert que la finalitat biològica de la sexualitat, tant en l’ésser humà com en els animals, és possibilitar la continuïtat de l’espècie que es manté a través de la capacitat procreadora. En l’ésser humà, però, la sexualitat té altres funcions, també rellevants, com ara la possibilitat de brindar i d’oferir plaer i també, de manera especial, de promoure i de facilitar la comunicació en les relacions interpersonals.

Però no és només això. Al plaer es contraposa també, de vegades, una considerable frustració; el sexe és estimulant, però pot ésser alhora una font d’inhibició. És una manera d’expressar afecte, però no té per què ésser un significant d’aquest. I pot ésser moltes coses més: una mercaderia, una forma de percepció personal, una relaxació del neguit, un alleujament del tedi o una obligació marital que pot desembocar en la rutina general i progressiva.

Així, doncs, la sexualitat és una realitat que impregna la vida quotidiana, que ens impulsa tant a l’amor com a l’abjecció més violenta; que pertorba l’adolescent i pot alegrar la vellesa, que incrementa les vendes, que és usat com a arma o com a art. Tantes coses, en fi, que es fa difícil una definició que ho abasti tot. És per això que més que especificar la sexualitat, ens cal fer-ne la dissecció a partir de diversos vessants (biològic, psicosocial, clínic) que ens permetran aproximacions més definibles. En aquest capítol, tractarem fonamentalment la dimensió biològica.

L’anatomia dels òrgans involucrats en la funció procreadora ja ha estat detallada en aquesta obra en el capítol dedicat al sistema reproductor, en el volum 6, mentre que les característiques de la procreació han estat tractades en el capítol dedicat a la reproducció humana, en el volum 8, per la qual cosa aquestes qüestions no seran tractades en el present capítol. En canvi, descriurem, encara que sigui de manera breu, a causa de la complexitat de la qüestió, les característiques principals de la sexualitat humana, així com els principals trastorns que poden afectar el seu normal desenvolupament.

La vida sexual de l’ésser humà sol ésser tractada des de perspectives que d’una o d’altra manera tenen en compte aspectes morals o ètics. Tanmateix, no és el propòsit d’aquest capítol d’enfocar la sexualitat des d’aquests punts de vista sinó basant-se en criteris científics, tan objectivament com sigui possible. Actualment hom compta amb una branca científica dedicada especialment a tractar les diverses qüestions de la sexualitat, la sexologia, que en realitat reuneix la tasca de diverses especialitats: no solament de la medicina —amb aportacions de les seves nombroses branques—, sinó de l’antropologia, la psicologia o la sociologia, per a esmentar-ne algunes.

Les repercussions d’una disfunció sexual poden ésser molt variades, perquè poden entrebancar alguna o algunes de les diverses funcions que en l’ésser humà té la sexualitat. Algunes d’elles poden impossibilitar el coit, amb la qual cosa s’atempta contra la funció reproductiva. D’altres poden anul·lar l’obtenció de gratificació plaent que comporten les pràctiques sexuals. I moltes d’elles poden interferir les relacions interpersonals de la parella.

En la nostra societat, encara actualment, la sexualitat es considera moltes vegades com un tema tabú, i fins i tot entre els mateixos components de la parella no es parla d’aquestes qüestions, la qual cosa sol comportar un impediment per a la comunicació interpersonal. Això pot ésser degut en gran part a la poca informació que hi ha hagut i que encara hi ha sobre temes sexuals. Per això, aquest capítol tractarà en primer terme les característiques bàsiques de la resposta sexual i de la conducta sexual humana. Posteriorment, es comentaran les principals disfuncions sexuals que, tot i que són considerades relativament freqüents, són desconegudes, si més no en termes exactes, per gran part de la població.

Moltes vegades hi ha parelles que suporten durant molt de temps les repercussions de les disfuncions sexuals i ignoren fins a quin punt llur situació és o no normal, elucubrant sense una base certa l’origen del trastorn, o resignant-se a patir-lo per creure que no tindrà solució. Tanmateix, hom compta avui amb nombroses tècniques destinades a tractar aquests trastorns, la teràpia sexual o sexoteràpia, que en la major part dels casos aconsegueix resultats satisfactoris en períodes relativament curts de temps i que basen bona part de l’efectivitat en el fet que proporcionen una informació adequada sobre les característiques de la sexualitat humana, propòsit que cerca aquest capítol.