Resultats de la cerca
Es mostren 2245 resultats
història econòmica
Historiografia catalana
Disciplina que enllaça la història i l’economia i que té latent la dificultat d’aplicar conceptes i mètodes contemporanis per a analitzar els processos del passat.
Desenvolupament enciclopèdic La inexistència d’una única teoria econòmica admesa per tota la comunitat científica és, al mateix temps, un obstacle i un repte estimulant per a aquesta disciplina A més, el caràcter obert de la major part de les economies reals fa difícil de fer una història econòmica que no sigui, simultàniament, local comarcal o urbana i europeoamericana o mundial Els inicis de la disciplina Antoni de Capmany L’origen de la història econòmica com a disciplina científica –i com a eina política– a l’àrea catalana són les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de…
història de l’art
Historiografia catalana
Disciplina especialitzada a historiar els fets artístics.
Tot i que ja es poden trobar a partir del segle IV aC biografies d’artistes, tractats tècnics, guies de viatge i altres escrits relacionats amb l’art, es considera G Vasari, autor de les Vite de più eccellenti pittori, scultori et architettori 1550, el fundador d’aquesta disciplina J Wilkelmann, amb la publicació de Geschichte der Kunst des Altertums 1764, inicià la veritable història de l’art moderna L’etapa descriptiva de monuments i artistes Als Països Catalans, l’escola muntanyesa o de les Avellanes feu un pas decisiu per a la recerca historicoartística catalana el recull de colleccions…
La consolidació del món burgès
Establir un tall cronològic en una obra d’interpretació històrica és sempre arbitrari Aquest volum dedicat a l’enfortiment del món burgès s’encara al període comprès entre els darrers anys cinquanta del vuit-cents i el canvi de segle Engloba, doncs, unes dècades plenes d’esdeveniments transcendentals en tots i cada un dels àmbits d’actuació humana Fou aleshores quan s’establiren els fonaments definitius del món actual, quan prengueren cos les teories socials i econòmiques, polítiques en definitiva, que han configurat, tot modelant-los, els comportaments personals i collectius, quan s’…
Els anoplurs: polls típics
Característiques del grup Els anoplurs —polls en sentit estricte, o polls picadors— constitueixen un reduït ordre de pterigots amb apterisme secundari com a adaptació a l’ectoparasitisme permanent, amb no més enllà de 500 espècies conegudes i exclusivament paràsites de mamífers Aspecte general extern d’un anoplur en visió dorsal i detalls del cap de l’anomenat poll del cap Pediculus humanus en visió ventral B , d’una placa paratergal, on se situa l’estigma respiratori A’ , i del final de l’abdomen, en visió ventral, d’una femella A’’ i d’un mascle A’ ’’, on es veu la genitàlia per…
Els acantocèfals
Els acantocèfals són animals vermiformes paràsits que, en estat adult, viuen sempre en l’intestí de vertebrats El seu estudi és d’un gran interès pel fet que són agents causants de malalties d’animals tant silvestres com domèstics, i també, més rarament, de l’home La seva morfologia reflecteix una adaptació profunda a la vida parasitària i al seu microhàbitat entèric destaca, sobretot, la poca extensió dels sistemes muscular, nerviós, circulatori i excretor, com també la pèrdua completa del sistema digestiu L’organisme no és, doncs, sinó un sac pseudocelomàtic d’òrgans reproductors proveït d’…
El paisatge vegetal de les planes i muntanyes diàniques (territori diànic)
Les muntanyes bètiques atenyen també els Països Catalans i ho fan de manera prou poderosa Hi penetren en direcció E-W i, amb llur empenta incontenible, evaginen la corba tibant del litoral valencià, que esdevé així alterosa punta de llança avançada devers les Pitiüses les quals, en rigor, no en són sinó una prolongació mar enllà Les muntanyes diàniques, en efecte, representen el sector terminal del Sistema Bètic Constitueixen un conjunt geogràfic de primera magnitud, netament diferenciat de les planes alluvials que interrompen o dels relleus ibèrics que deixen al NW territori serrànic El…
Els mol·luscs fòssils
Característiques generals dels molluscs fòssils El nom de mollusc de mollis , tou, fa referència a les parts toves, és a dir, al cos dels organismes animals que reconeixem sota aquest nom tanmateix, els caracteritza més la possessió d’un esquelet calcari extern la closca o conquilla, malgrat que també pot ser intern, com en el cas d’alguns cefalòpodes, o inexistent, com en certs gasteròpodes Els molluscs constitueixen un 11% de totes les espècies animals en evolució al llarg de la història de la Terra El nombre d’espècies de molluscs supera el total de les corresponents a protozous, porífers…
La vida en estanys i rierols de l'alta muntanya
Aigües fredes i poc mineralitzades Fora de les zones de neu permanent, l’alta muntanya és sovint un paratge ric en ambients aquàtics de notable singularitat A més de l’abundant precipitació en forma de pluja o de neu per l’efecte del relleu sobre la circulació de les masses d’aire, els tipus més freqüents de roques generalment ígnies, metamòrfiques o magmàtiques són prou impermeables i resistents a l’acció erosiva de l’aigua Així, l’aigua hi circula superficialment en forma de torrents i rierols i s’acumula a les concavitats i a les valls, donant lloc a la formació d’estanys L’origen i la…
Banc de Vilanova (1881-1924)
La constitució El banc de Francesc Gumà Francesc Gumà, promotor del Banc de Vilanova Valls-Vilanova-Barcelona, 1883 El Banc de Vilanova va ser el primer a constituir-se durant l’etapa de la Febre d’Or És un bon model d’aquesta etapa, ja que en el seu llançament es troben alguns dels factors que caracteritzen el període la vinculació amb els negocis ferroviaris, l’ambició d’uns grans projectes i l’esperit especulatiu dels qui subscriviren accions El promotor del banc fou Francesc Gumà i Ferran 1833-1912, fill de Vilanova, un “americano” que havia fet diners a Cuba i que havia tornat el 1871 a…
Els vells camins de la mar
Veles e vents La mar terra de naufragis La mar terra d’aigua negada als humans —al capdavall animals terrestres— que van trigar millennis a aventurar-s’hi La mar xarxa de camins sempre oberts i alhora sempre closos sense l’art de navegar Un art que els humans —surant primer arran de costa sobre troncs o rais petits, avançant després a força de rems sense deixar la riba enllà de l’horitzó, inflant més tard les veles al grat del vent—acabaren per aprendre barca i orientació, posició i aparell, rumb i portolà Amb molts tràngols i angoixes, malalties i morts, crims i heroismes però, al llarg de…