Resultats de la cerca
Es mostren 1912 resultats
La fàbrica gòtica
En aquest capítol s’abordaran els aspectes relatius a l’organització de la construcció de les esglésies gòtiques i particularment de les catedrals, que en són la màxima expressió Es titula «La fàbrica» perquè és una de les formes que fan servir les fonts medievals per denominar, indistintament, l’obra que es construeix és a dir, l’edifici i l’estructura administrativa que en regeix el procés de construcció igualment anomenada «l’obra» o «obreria» A les actes de la consulta de Girona, l’any 1416, Pascasi de Xulbi hi és presentat com a «Magister Operis sive fabricae Ecclesiae Sedis Dertosensis…
Les pedres
L’home i les pedres Des dels primers estadis d’hominització, l’ésser humà ha mantingut una estreta relació amb les pedres Aquesta relació s’ha anat accentuant progressivament fins a l’actualitat, en què es pot assegurar que les persones mai no havien assolit un grau tan alt de dependència de les pedres i dels metalls, i dels seus derivats La reflexió sobre la composició, l’origen i el valor real i simbòlic condueix a deduir que la gran majoria dels materials, fins i tot l’energia que es consumeix i es malgasta, estan fets de pedres, de derivats de les pedres i de fluids emmagatzemats en les…
El Priorat
Situació i presentació La comarca del Priorat té 498,60 km 2 i comprèn 23 municipis És vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Pre-litoral, a ponent de les Muntanyes de Prades, límit llevantí amb la Conca de Barberà i és inclosa dins l’àrea d’influència del Baix Camp, comarca amb la qual termeneja tot al llarg de la seva façana oriental Les seves aigües, tanmateix, s’escolen en direcció a l’Ebre a través del riu de Siurana, que hi desguassa ja dins la Ribera d’Ebre, comarca amb la qual limita pel S i l’W Al N, la serra de la Llena estableix la línia divisòria amb la comarca de les…
L’assimilació dels costums francesos: el Rosselló i la Cerdanya
Plànol de la ciutat i ciutadella de Perpinyà, JAPiganiol de la Force, París, 1754 CEDACC / JLV Entre el tractat dels Pirineus i la guerra de Successió, el Rosselló, província fronterera i país conquerit, fou dotat de noves institucions L’ordre francès imposat per les armes i per les guerres de Lluís XIV va rompre totes les resistències els angelets de la terra 1663-72, la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674, el complot de Perpinyà 1674 i l’oposició del clergat, sobretot del regular, els convents del qual foren assimilats a les províncies franceses Vinculada directament al departament…
Renaixement de la cultura escrita i la creació artística
A l’entorn de l’any mil, Catalunya conegué una remarcable expansió cultural i artística Els monestirs pirinencs esdevingueren llocs destacats d’Occident en la recerca intellectual Contenien preciosos manuscrits i dispensaven una ensenyança apreciada pertot arreu Foren nombrosos els clergues de tot Europa que hi anaren amb afany d’aprendre Arquitectes arribats de Llombardia obriren els primers tallers de l’art romànic Tant nobles com pagesos i ciutadans subvencionaven la construcció de llocs de culte que acollien una població cada cop més nombrosa Les manifestacions eclesiàstiques de la vida…
Les Balears: alternança política
Resumint en una sola idea l’evolució política de l’arxipèlag balear entre els anys 1995 i 2007, hom podria dir que s’ha caracteritzat pel reemplaçament de la tradicional hegemonia conservadora, que va marcar els dotze primers anys de poder autonòmic, per una situació d’alternança Si bé, igual que durant el període 1983-95, el Partit Popular PP ha continuat essent la força política més votada en les diferents eleccions autonòmiques i ha controlat la presidència de la comunitat autònoma en 8 dels 12 anys objecte d’estudi, la major capacitat del Partit Socialista de les Illes Balears PSIB-PSOE…
El protagonisme dels mitjans de comunicació
Cartell del I Salón de la Imagen , Barcelona, octubre del 1963 AF/AHC Durant el període 1960-80, el fenomen més característic de l’evolució de la comunicació social als Països Catalans va ser la progressiva reconstrucció d’uns sistemes i d’uns mitjans que la dictadura havia anorreat En vint anys, la cultura catalana va transitar des de les tímides mostres de resistència que, cap al 1960, pretenien mostrar la mera voluntat de supervivència, fins a la possibilitat, al final dels setanta, en plena transició democràtica, de disposar de mecanismes institucionals amb importants competències…
L’extensió de l’antifranquisme
Al començament de la dècada dels anys seixanta, obert el camí cap a la liberalització econòmica, en l’apogeu de la guerra freda i l’enfrontament entre blocs, amb un règim polític i policíac ben establert, l’antifranquisme s’havia desplaçat obertament, definitivament, a l’interior De l’exili n’arribaven ecos d’absències, publicacions, actes més o menys simbòlics, i poca cosa més Els exiliats del 1939 que havien anat tornant molt pocs en la dècada dels quaranta xifres més significatives en els anys cinquanta, ho feien en silenci i discreció La vella classe política i intellectual republicana…
Una societat cada cop més conflictiva
El règim franquista que, a meitat dels anys cinquanta, havia mostrat símptomes de debilitat, va refermar-se amb l’anomenat “miracle econòmic espanyol” Tanmateix, els efectes d’una nova orientació en la seva política econòmica, desenvolupats durant els “feliços seixanta”, es conjugaren amb profunds canvis en la mentalitat de la societat La manifestació progressiva d’una crisi d’autoritat en els àmbits de la vida social, laboral i familiar va tenir efectes inoportuns per a l’estabilitat política de la dictadura Les autoritats franquistes, conscients d’aquest fenomen, feien esforços per a…
La represa cívica i cultural
Fira del llibre a la Rambla, Barcelona, C Pérez de Rozas, 23-4-1953 AF/AHC Els canvis polítics del 1951 comportaren unes certes correccions en l’actitud del franquisme respecte de les possibilitats d’expressió, tolerada i pública, en llengua catalana Les traves imposades als llibres catalans van començar a cedir Els documents interns del règim parlaven, a la tardor del 1951, de “nuevas normas sobre idiomas regionales” per referir-se a l’esperit amb què eren tractats és a dir, que de la prohibició total del 1939, passant per la mínima tolerància del 1946, s’arribà a les “nuevas normas” Ara bé…