Resultats de la cerca
Es mostren 18561 resultats
Mosaics funeraris de l’antiguitat tardana
Introducció Els mosaics funeraris laudae musives, panells rectangulars fets íntegrament o parcialment amb mosaic, servien com a coberta de sepultures Es documenten normalment en relació amb edificis de tipus funerari mausoleus, edificis de culte esglésies —en aquest cas sovint inserides al paviment— o aïllades en necròpolis més àmplies Tot i existir algunes laudae no decorades amb motius cristians i que s’han considerat com a paganes —algunes peces de Tunísia, un exemplar procedent de Salona Croàcia o les peces documentades a Ostia i Itàlica Sevilla—, la major part dels exemples coneguts…
Hipovitaminosi i hipervitaminosi
Definició Són anomenats hipovitaminosi i hipervitaminosi els trastorns orgànics causats, respectivament, per una carència o per un excés de vitamines Causes S’anomenen vitamines diferents substàncies, d’estructura química diversa, que són indispensables per a mantenir una activitat orgànica adequada, ja que participen en nombroses funcions metabòliques Atès que l’organisme no és capaç de sintetitzar la gran majoria d’elles i que d’altres només en pot elaborar una quantitat reduïda, hom considera que les vitamines cal que siguin incorporades periòdicament amb els aliments, com ja ha estat…
història de la ciència
Historiografia catalana
La història de la ciència és una disciplina que ha sorgit en un camp d’interessos compartit per la ciència, la tècnica i les humanitats.
Conegué un gran desenvolupament en el món anglosaxó des dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial Tanmateix, els seus orígens són europeus i s’associen a les reflexions bibliogràfiques i de discussió de l’estat dels coneixements que ja feren alguns científics renaixentistes o illustrats, com Joseph Priestley, amb una història de l’electricitat, o Jean E Montucla, amb una història de les matemàtiques que llavors incloïen també la mecànica, l’astronomia i la navegació Després, la historiografia romàntica incorporà la ciència a la història de les identitats nacionals Al mateix temps, els…
La polèmica conjuntura del regnat d’Alfons el Magnànim
Nogensmenys, el pactisme no havia guanyat la partida Havia fet escac, però no escac i mat, i la nova monarquia dels Trastàmara, després d’adonar-se en quin terreny jugava, intentà aferrissadament escapolir-se de la desfeta, ja en els darrers temps de Ferran d’Antequera Aquest, a les Corts de Montblanc del 1413-14, no acceptà noves peticions que enfortien més encara la Generalitat Per la seva banda, Alfons el Magnànim, tan aviat com detectà el conflicte pactista —a les primeres Corts de Barcelona el 1416 se li va demanar, encara sense èxit, la creació d’un cos de mantenidors de les lleis de la…
Feudalisme i identitat
El context S’ha de dir, doncs, que Catalunya i, per extensió, els Països Catalans és filla d’aquest feudalisme Cal respondre afirmativament No és que als segles XI i XII es formés un caràcter català, en el sentit de propi d’aquest collectiu un caràcter que hauria restat immutable i identificable al llarg dels segles fins avui La qüestió no es pot plantejar en aquests termes, perquè segurament mai no hi ha hagut un caràcter català, sòlid i permanent Cada generació ha dipositat experiències pròpies en el sobre collectiu, de manera que la personalitat de la gent d’aquesta terra mai no ha deixat…
L’escultura preromànica i romànica a Catalunya
Consideracions generals L’escultura romànica potser és, als ulls dels homes del final del segle XX, l’expressió més característica de tot l’art medieval, juntament amb les catedrals gòtiques Probablement, aquesta no és una visió correcta si es té en compte la mentalitat dels homes de l’Edat Mitjana La principal forma d’art, la que demanava més planificació tant econòmica com conceptual, era sens dubte l’arquitectura L’orfebreria, l’esmalteria, la illuminació dels manuscrits i les arts precioses en general, per la mateixa riquesa dels materials utilitzats i per la…
El Mestre de Santa Coloma de Queralt i els tallers italianitzants de Tarragona
Art gòtic
Després del 1348, a l’àrea d’influència de l’arquebisbat de Tarragona es constata l’activitat d’uns notoris tallers de pintura que, seguint la pauta d’altres importants centres catalans, es caracteritzaren per la seva clara ascendència italianitzant Tanmateix, els representants més significatius d’aquestes tendències, el Mestre de Santa Coloma de Queralt i, sobretot, el mestre Joan de Tarragona, aportaren també una certa continuïtat de la tradició figurativa prèvia que ja havia arrelat en obres catedralícies tarragonines d’alguna entitat En aquest sentit, malgrat les nombroses dificultats per…
La diversitat arquitectònica dels Bassegoda
D’ençà del 1855, data del títol de Mestre d’Obres de Pere Bassegoda i Mateu 1817-1908, la família ha tingut un seguit d’arquitectes que han deixat bon nombre de construccions importants, especialment en els períodes de l’eclecticisme, el Modernisme i el Noucentisme Els arquitectes que treballaren en aquests períodes foren Joaquim 1854-1938 i Bonaventura Bassegoda i Amigó 1862-1940, nebots de Pere, el qual fins al 1891 va ser un constructor, amb gran experiència com a contractista i dissenyador, d’edificis de ponderat eclecticisme entre els quals sobresurten la Casa Josep Añés al carrer…
Els octocoralls o alcionaris
Aspecte general extern dels octocoralls A Esquema general d’un fragment de colònia de gorgonaci concretament de corall vermell, Corallium rubrum , amb un detall de les espícules que formen el seu esquelet calcari A’ i un tall transversal que mostra la disposició dels mesenteris A" B Esquema general d’un gorgonaci Eunicella cavolini i detall de les espícules més representatives B’ C Esquema general d’un estolonífer Clavillaria ochracea i detall de les principals espícules C’ D Esquema general d’un alcionaci Alcyonium acaule i espícules més representatives D’ E Esquema general d…
Els tisanòpters
Característiques del grup Els tisanòpters, també coneguts com a trips o xinxes del mal temps, són insectes de dimensions reduïdes de 0,5 a 14 mm, de cos allargat i gràcil, més aviat cilíndric Es caracteritzen per la presència d’un aparell bucal suctor asimètric, mancat de mandíbula dreta També els són propis dos parells d’ales membranoses amb nervació habitualment reduïda i amb els marges peluts Aquestes ales poden ésser reduïdes formes braquípteres o bé haver desaparegut del tot formes àpteres L’aspecte de l’abdomen és important per a la separació de grups La reproducció i el desenvolupament…