Resultats de la cerca
Es mostren 18004 resultats
Sant Esteve de Pelagalls (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera, envoltada del vell cementiri que conserva algunes esteles funeràries ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Esteve és a la part alta del petit nucli de Pelagalls Mapa 34-14 361 Situació 31TCG507240 S’hi pot arribar per la carretera L-304 que surt de la L-303, la qual va de Cervera a Agramunt En direcció a les Pallargues, cal prendre, a mà dreta, un trencall que duu a Pelagalls JAA Història El terme de Pelagalls apareix documentat per primera vegada l’any 1057 com a afrontació d’una coromina situada al lloc anomenat reguer de Messaleu Autèntica de relíquies…
Sant Esteve de Parets del Vallès
Art romànic
Situació Absis romànic amb decoració de tipus llombard, molt restaurat i unit a l’església, reconstruïda després del 1936 C Ortega L’església de Sant Esteve de Parets es troba situada al bell mig de la vila, sobre un petit turó i just davant de l’ajuntament Mapa 37-15393 Situació 31TDG363028 Per anar-hi per la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà s’ha d’agafar un trencall a mà esquerra que hi ha 4 km més amunt de Mollet del Vallès També s’hi pot accedir per l’autopista A-17, que té sortida en aquesta població COR-METS Història L’església de Sant Esteve, situada al Vallès, prop del riu…
Bibliografia del disseny gràfic
Història general del disseny a Catalunya ADG/FAD Laus ADG/FAD 1 anuari, Barcelona, ADG/FAD, 1983 ADG/FAD Laus ADG/FAD 2 anuari, Barcelona, ADG/FAD, 1985 BCD Diseño, Di$eño catàleg de l’exposició, Barcelona, Publicacions BCD, 1982 Bricall, E «La tensió necessària en l’ensenyament del disseny L’opció diversificada de l’Escola Elisava», dins Temes de Disseny , núm6, Barcelona, 1991, pàg285 i s Bricall, E «Elisava, la continuïtat d’una presència renovada», dins Temes de Disseny , núm13, Barcelona, Servei de Publicacions Elisava/Gustavo Gili, desembre de 1996, pàg34-52 Calvera, A «Cinco décadas de…
L’Espanya Industrial: un model d’innovació tecnològica
Vista de la fàbrica de L’Espanya Industrial al municipi de Sants ECSA Les investigacions dutes a terme en l’àmbit de la història econòmica sota el mestratge de J Nadal, G Tortella i J Maluquer de Motes, entre d’altres, han fet palès que la industrialització va ser possible gràcies al dinamisme i la capacitat innovadora de la societat catalana És un fet reconegut que el protagonisme d’aquest fenomen correspon a la nova burgesia industrial catalana de mitjan segle XIX, moment en què aquesta burgesia assolí la maduresa Aquesta situació s’havia anat configurant a partir del segle XVIII, sota l’…
Les primeres comunitats cristianes i l'organització de l'Església
Fragment d'un cancell decorat de la basílica paleocristiana de Bàrcino, segle V MHCB / RM L'Església va ser, des de la seva implantació, una de les institucions més importants en el conjunt del poblament hispanoromà i visigòtic Prengué un relleu important en els segles finals del món antic, cada vegada amb una personalitat més lligada al país L'Església va tenir, des de la predicació, un paper capdavanter en l'evolució sòcio-política d'Hispània Dins l'estructura visigòtica, però, va cedir en favor de Toledo urbes regia ciutat reial, que va convertir el seu bisbat en la seu primada d'Hispània…
Morfologia submarina i litoral
Les conques marines Corba hipsogràfica mundial, que mostra la distribució d’altures i profunditats de la Terra A l’esquerra de la figura, l’histograma horitzontal indica la freqüència de la distribució de les elevacions i de les fondàries en intervals de 1000 metres Biopunt, original de K Jennet Una mica més de les 2/3 parts de la superfície de la Terra són recobertes d’aigua Aquesta proporció no és igual als dos hemisferis a causa de la distribució irregular dels continents, que limiten les conques oceàniques i deixen una proporció més gran de terra a l’hemisferi nord Les tres grans conques…
Pedro de Mendoza, abat de Santes Creus (1497-1500)
El 22 de juliol de l’any 1497, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Diomedes de Vilaragut i Pardo de la Casta, castellà d’Amposta, no jurà diputat militar Francesc de Guimerà, donzell i varvassor, de la vegueria de Montblanc diputat reial Vicenç Orrit, ciutadà de Lleida, doctor en ambdós drets oïdor eclesiàstic Esteve de Garret, canonge de Tortosa, ardiaca de Borriol oïdor militar Guerau Bisbal, donzell de la vegueria de Vilafranca del Penedès oïdor reial Joan de Gualbes, ciutadà de Barcelona En la segona elecció de diputats del General pel…
Marc de Vilalba, bisbe de Lleida (1431-1434)
Al juliol del 1431 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Marc de Vilalba Vilalba, la Roca del Vallès segle XIV – Olesa de Montserrat 1439, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Bernat Galceran II de Pinós-Fenollet i Fernández de Ahonés, cavaller, vescomte d’Illa i de Canet, senyor de les baronies de Pinós i de Mataplana diputat reial Francesc Desplà, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Malet, canonge i degà de la seu de Barcelona oïdor militar Roger de Cartellà, donzell de la vegueria de Girona, senyor de la baronia de Rocacorba oïdor reial Ramon…
La cultura artística escrita
Art romànic
En aquest capítol —a part la consideració evident d’obra d’art que té la decoració dels llibres— s’intentarà recollir-hi altres aspectes una mica heterogenis potser, però que si no es reunissin en aquesta introducció s’esvairia el sentit profund que té gran part de l’obra Catalunya Romànica * És necessari adonar-nos de fins a quin punt revelen cultura literària o escrita els edificis, les pintures murals o sobre taula, les escultures, els objectes i utensilis considerats artístics de l’època romànica, a Catalunya o allà on sigui del món d’aquell temps Les fonts culturals Si hom té present…
Els oficis artesans
Homes d’ofici Figures d’un temps que no deixem de viure, necessari a cada tombant del dia perquè tinguin sentit, davant dels nostres ulls, entre les nostres mans, els gestos i les coses, les paraules i el pa … Hi penso amb veneració M’afiguro la gratitud perquè m’allunyi de l’enveja rancuniosa Jordi Sarsanedas La producció predominantment manual és una de les característiques que defineixen un producte artesà, com aquestes culleres i forquilles de fusta d’un culleraire de Tortellà, i que fa que cada peça sigui única Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya - Jordi Olavarrieta Els anys…